Crònica de la segona jornada de 'Literatura i àmbit digital. Drets i creativitat'
La segona i darrera jornada de Literatura i àmbit digital. Drets i creativitat es va celebrar el 10 de juny amb dues taules rodones: Alternatives al copyright i Noves perspectives en la creació i la innovació de l'escriptura.
La primera taula rodona va comptar amb la participació de tres professors experts en tecnologia digital i en com aquesta afecten el món dels drets d’autor: Ernest Abadal, professor de Biblioteconomia i Documentació i investigador sobre publicacions digitals; Ignasi Labastida, doctor en física i expert en Creative Commons, i Llorenç Valverde, vicerector de Tecnologia de la UOC.
Moderats i presentats per Mercè Canela, va iniciar la taula Ignasi Labastida, qui va explicar en què consistien les noves llicències i les cessions de drets, centrant-se en les llicències Creative Commons i en el Copyleft, i explicant que bàsicament són una altra manera d'exercir els drets per part de l'autor. Amb el copyright tots els drets estan reservats, i en canvi amb aquestes noves llicències és l'autor qui decideix quins dels drets es reserva. Es pot partir d'una llicència oberta, on l'únic que s'exigeix és el reconeixement, és a dir, la citació de l'autoria, i a partir d'aquí es poden aplicar diverses restriccions, com per exemple l'ús comercial, la reproducció, la comunicació pública, etc.
Tot seguit Ernest Abadal va complementar Ignasi Labastida parlant de casos pràctics on l'ús de les llicències Creative Commons han tingut ressó i èxit, i va citar el cas de l'autor expert en noves tecnologies Enrique Dans, que amb el llibre Todo va a cambiar ha aconseguit vendre molts exemplars tot i oferir-lo també gratuïtament en descàrrega per internet. També va parlar de la seva experiència en una revista científica, que també es publica amb llicència Creative Commons, i va esmentar que es calcula que un 10% del total de revistes científiques de tot el món ja es publiquen amb aquest tipus de llicències. Abadal va acabar la seva intervenció senyalant que el gran avantatge que tenen aquestes llicències és que permeten una gran difusió de l'obra i arribar al màxim de públic.
Llorenç Valverde, de la seva part, va defensar, des del seu vessant acadèmic, que el coneixement ha d'estar a l'abast de tothom, però mai sense deixar de banda l'autor i la seva remuneració. Va explicar breument com va sorgir el copyright i els drets d'autor -a finals del XIX a Anglaterra, quan uns editors volien defensar les seves publicacions de les còpies que els feien alguns col·legues escocesos-, i va distingir clarament entre copyright -interessos de la indústria- dels drets d'autor, uns autors que tot sovint queden desemparats. també va distingir entre dos tipus d'autors: el professional i que per tant vol viure del que escriu, i aquell a qui li interessa més que la seva obra tingui el màxim de difusió i que posa més en segon terme la retribució per l'obra.
La taula rodona es va acabar amb la participació activa de nombrosos assistents i dels ponents, que van treure temes com el de les societats de gestions, que algunes d'aquestes no acaben de defensar tots els autors -Labastida va citar la SGAE-; que ja han sortit demandes contra vulneració de llicències Creative Commons; el fet que algunes editorials estiguin experimentat amb models de negoci com per exemple comprar obres que ja estan disponibles a internet de manera gratuïta per posar-les a la venda en format paper, i finalment el tema que preocupa gran part del sector: de quina manera retribuir els autors amb el nou paradigma digital. Es va dir que ara mateix el tema no està gens definit, i que és a partir d'ara que s'han de buscar solucions imaginatives i que segurament no tindran res a veure amb les fórmules que s'han fet servir fins ara.
La celebració de les primeres jornades Literatura i àmbit digital. Drets i creativitat es va cloure amb la taula rodona Noves perspectives en la creació i la innovació de l'escriptura, amb la participací de dos ponents, la professora de Teoria de la Literatura a la UB i experta en literatura digital Laura Borràs, i Ramon Dachs, autor que ha escrit literatura convencional i literatura digital, i que va explicar en què consisteixen les seves aportacions a la darrera.
Laura Borràs va fer un repàs exhaustiu i interessant al que suposa la literatura digital i com les tecnologies digitals han transformat i transformen la manera d'apropar-se al fet creatiu. Va assenyalar que el nou paradigma no ha de provocar cap por en l'autor, sinó que aquest l'ha de veure com una oportunitat d'endinsar-se en uns nous tipus de creació, però que en tot cas la lectura 'convencional', en paper, lineal, existirà sempre perquè és un gran invent, i la literatura digital és només un complement, una altra manera de crear, i no pas una amenaça. Borràs va seguir amb l'exposició de diversos autors que treballen en literatura digital, com per exemple Isaías Herrero i el seu projecte La casa sota la sorra, o el cas d'autors que treballen amb xarxes socials com el Facebook o el Twitter -com ara Jordi Cervera i la seva novel·la Serial Chicken, escrita per a aquesta darrera-. Però també els nous formats digitals influeixen en el format paper. Són dos mons que es complemente i es contaminen mútuament. Finalment va parlar d'Hermeneia, un portal on es recullen tot d'obres digitals.
Ramon Dachs va començar la seva intervenció afirmant que la literatura digital no aboleix la convencional, sinó que la impulsa, la ressitua i la complementa. Tot seguit va parlar de les seves dues obres digitals: Els Poemes Intermínims i l'Intertarot de Marsella, totes dues obres provinents de poemaris en paper que, reinterpretats i posats sobre format digital adquireixen tota una sèrie de noves maneres de llegir-los i d'apropar-s'hi. Dachs va explicar que el repte sempre és trobar la forma adequada, el format més adient, per aplicar un concepte, i de vegades el format ha de ser en paper, convencional, o digital i virtual.
La taula rodona es va acabar amb un diàleg entre la moderadora, la periodista i narradora Ada Castells i els dos ponents, que va iniciar aquesta última preguntant sobre la manera d'accedir, de trobar totes aquestes obres digitals entre el magma immens del món virtual. Dachs i Borràs van assenyalar que hi ha eines a internet que ens permeten arribar a conèixer la literatura digital i els seus autors de manera ràpida, com ara els buscadors, o portals especialitzats com l'esmentat Hermeneia. Van finalitzar la taula rodona amb la idea que els autors digitals ara mateix no busquen el rendiment econòmic immediat i que la prioritat en aquests estadis inicials s'encamina més aviat cap a l'experimentació i exploració de les possibilitats digitals.
Els ponents de la primera taula rodona i els presidents de l'ACEC i l'AELC Ramon Dachs, Ada Castells i Laura Borràs
Fotos: Carme Esteve.
La primera taula rodona va comptar amb la participació de tres professors experts en tecnologia digital i en com aquesta afecten el món dels drets d’autor: Ernest Abadal, professor de Biblioteconomia i Documentació i investigador sobre publicacions digitals; Ignasi Labastida, doctor en física i expert en Creative Commons, i Llorenç Valverde, vicerector de Tecnologia de la UOC.
Moderats i presentats per Mercè Canela, va iniciar la taula Ignasi Labastida, qui va explicar en què consistien les noves llicències i les cessions de drets, centrant-se en les llicències Creative Commons i en el Copyleft, i explicant que bàsicament són una altra manera d'exercir els drets per part de l'autor. Amb el copyright tots els drets estan reservats, i en canvi amb aquestes noves llicències és l'autor qui decideix quins dels drets es reserva. Es pot partir d'una llicència oberta, on l'únic que s'exigeix és el reconeixement, és a dir, la citació de l'autoria, i a partir d'aquí es poden aplicar diverses restriccions, com per exemple l'ús comercial, la reproducció, la comunicació pública, etc.
Tot seguit Ernest Abadal va complementar Ignasi Labastida parlant de casos pràctics on l'ús de les llicències Creative Commons han tingut ressó i èxit, i va citar el cas de l'autor expert en noves tecnologies Enrique Dans, que amb el llibre Todo va a cambiar ha aconseguit vendre molts exemplars tot i oferir-lo també gratuïtament en descàrrega per internet. També va parlar de la seva experiència en una revista científica, que també es publica amb llicència Creative Commons, i va esmentar que es calcula que un 10% del total de revistes científiques de tot el món ja es publiquen amb aquest tipus de llicències. Abadal va acabar la seva intervenció senyalant que el gran avantatge que tenen aquestes llicències és que permeten una gran difusió de l'obra i arribar al màxim de públic.
Llorenç Valverde, de la seva part, va defensar, des del seu vessant acadèmic, que el coneixement ha d'estar a l'abast de tothom, però mai sense deixar de banda l'autor i la seva remuneració. Va explicar breument com va sorgir el copyright i els drets d'autor -a finals del XIX a Anglaterra, quan uns editors volien defensar les seves publicacions de les còpies que els feien alguns col·legues escocesos-, i va distingir clarament entre copyright -interessos de la indústria- dels drets d'autor, uns autors que tot sovint queden desemparats. també va distingir entre dos tipus d'autors: el professional i que per tant vol viure del que escriu, i aquell a qui li interessa més que la seva obra tingui el màxim de difusió i que posa més en segon terme la retribució per l'obra.
La taula rodona es va acabar amb la participació activa de nombrosos assistents i dels ponents, que van treure temes com el de les societats de gestions, que algunes d'aquestes no acaben de defensar tots els autors -Labastida va citar la SGAE-; que ja han sortit demandes contra vulneració de llicències Creative Commons; el fet que algunes editorials estiguin experimentat amb models de negoci com per exemple comprar obres que ja estan disponibles a internet de manera gratuïta per posar-les a la venda en format paper, i finalment el tema que preocupa gran part del sector: de quina manera retribuir els autors amb el nou paradigma digital. Es va dir que ara mateix el tema no està gens definit, i que és a partir d'ara que s'han de buscar solucions imaginatives i que segurament no tindran res a veure amb les fórmules que s'han fet servir fins ara.
La celebració de les primeres jornades Literatura i àmbit digital. Drets i creativitat es va cloure amb la taula rodona Noves perspectives en la creació i la innovació de l'escriptura, amb la participací de dos ponents, la professora de Teoria de la Literatura a la UB i experta en literatura digital Laura Borràs, i Ramon Dachs, autor que ha escrit literatura convencional i literatura digital, i que va explicar en què consisteixen les seves aportacions a la darrera.
Laura Borràs va fer un repàs exhaustiu i interessant al que suposa la literatura digital i com les tecnologies digitals han transformat i transformen la manera d'apropar-se al fet creatiu. Va assenyalar que el nou paradigma no ha de provocar cap por en l'autor, sinó que aquest l'ha de veure com una oportunitat d'endinsar-se en uns nous tipus de creació, però que en tot cas la lectura 'convencional', en paper, lineal, existirà sempre perquè és un gran invent, i la literatura digital és només un complement, una altra manera de crear, i no pas una amenaça. Borràs va seguir amb l'exposició de diversos autors que treballen en literatura digital, com per exemple Isaías Herrero i el seu projecte La casa sota la sorra, o el cas d'autors que treballen amb xarxes socials com el Facebook o el Twitter -com ara Jordi Cervera i la seva novel·la Serial Chicken, escrita per a aquesta darrera-. Però també els nous formats digitals influeixen en el format paper. Són dos mons que es complemente i es contaminen mútuament. Finalment va parlar d'Hermeneia, un portal on es recullen tot d'obres digitals.
Ramon Dachs va començar la seva intervenció afirmant que la literatura digital no aboleix la convencional, sinó que la impulsa, la ressitua i la complementa. Tot seguit va parlar de les seves dues obres digitals: Els Poemes Intermínims i l'Intertarot de Marsella, totes dues obres provinents de poemaris en paper que, reinterpretats i posats sobre format digital adquireixen tota una sèrie de noves maneres de llegir-los i d'apropar-s'hi. Dachs va explicar que el repte sempre és trobar la forma adequada, el format més adient, per aplicar un concepte, i de vegades el format ha de ser en paper, convencional, o digital i virtual.
La taula rodona es va acabar amb un diàleg entre la moderadora, la periodista i narradora Ada Castells i els dos ponents, que va iniciar aquesta última preguntant sobre la manera d'accedir, de trobar totes aquestes obres digitals entre el magma immens del món virtual. Dachs i Borràs van assenyalar que hi ha eines a internet que ens permeten arribar a conèixer la literatura digital i els seus autors de manera ràpida, com ara els buscadors, o portals especialitzats com l'esmentat Hermeneia. Van finalitzar la taula rodona amb la idea que els autors digitals ara mateix no busquen el rendiment econòmic immediat i que la prioritat en aquests estadis inicials s'encamina més aviat cap a l'experimentació i exploració de les possibilitats digitals.
Els ponents de la primera taula rodona i els presidents de l'ACEC i l'AELC Ramon Dachs, Ada Castells i Laura Borràs
Fotos: Carme Esteve.