Crònica de la primera tanda de sessions del cicle Camaleons 2017
La primera sessió del cicle ens va aclarir que el traductor ha de ser visible (cal reconèixer-ne la feina) i alhora invisible (el seu pas pel text no ha de ser recognoscible). Sampol va concloure que les traduccions entre català i castellà, en general, no es consideren necessàries: existeixen per a satisfer voluntats institucionals, publicitàries i comercials (textos teatrals, d'autors amb molt volum de vendes, et al.).
Malgrat les aparences, es tracta d'una tasca igual de complicada que la que combina altres llengües o, tal vegada, encara més, pel fet que aquestes dues estan en contacte de manera estreta i diària. Sampol va fer palès, també, que hi ha situacions en les quals "cal ser infidel per poder ser fidel" i ho va exemplificar amb aquests textos. Al poema de Josep Maria Llompart, allò important era la música del llistat d'herbes i flors, més que els noms d'espècies concretes. El fragment de les Memòries de Voltaire, d'altra banda, presentava un joc de paraules semàntico-fonètic i també es va haver d'escollir mantenir-ne la forma sonora, en detriment del significat precís.
La segona sessió ens va descobrir la precarietat dels traductors de textos dramàtics que, per contra, són imprescindibles a l'hora de representar a casa nostra una obra estrangera. Les companyies no sempre contracten professionals i, si ho fan, pocs cops els esmenten com a part del muntatge. Tampoc no ho fan els mitjans de comunicació. I els textos, en la majoria de casos, no s'arriben a publicar. En to positiu, d'altra banda, la traductora va comentar com n'és de gratificant la col·laboració en la dramatúrgia d'una obra, quan al traductor se li n'ofereix l'oportunitat.
Soler ens va comentar dues traduccions molt complexes, editades dins la col·lecció de teatre de Lleonard Muntaner: L'acte desconegut, de Valère Novarina, i Psicosi de les 4.48, de Sarah Kane. Per treballar en aquesta segona, va haver d'endinsar-se en el món de les malalties mentals i desxifrar un text radicalment fragmentat, amb moments de poesia, de diari, de nota suïcida... Després, intentar explicar al director i l'actriu alguns passatges "intraduïbles", i donar-los indicacions sobre qüestions rítmiques. Al capdavall, va resumir, "l'avantatge de la traducció de teatre rau en la possibilitat d'emprovar les traduccions als actors".
La tercera i la quarta sessió dels Camaleons se celebraran durant la tardor, també a Palma. Agraïm l'assistència als qui heu participat en les dues primeres i us convidem a tots que ens acompanyeu en les properes.