Celebració a Barcelona del Dia Internacional de la Traducció

Tot i el dia plujós, un bon nombre de persones es van reunir ahir a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona per celebrar el Dia Internacional de la Traducció. I és que el 30 de setembre, sant Jeroni, primer traductor de la Bíblia al llatí, se celebra el dia dels traductors a nivell internacional. L'objectiu d'aquesta commemoració és reivindicar la importància de la tasca dels traductors literaris i promoure'n la visibilitat, sobretot als mitjans de comunicació però també entre els lectors. Sense deixar de banda que és una bona ocasió perquè els professionals d'aquest ofici solitari es trobin i comparteixin junts aquesta data festiva i reivindicativa.

A Barcelona ja fa tres anys que l'AELC i l'IEC van unir els actes que fins llavors feien separadament. La trobada comença sempre amb una lectura de fragments de traduccions, oberta a tothom que hi vulgui participar. Ahir, les lectures van donar per a molt: Mariàngela Vilallonga va encetar l'acte amb el record de Francesc Vallverdú, llegint-ne la traducció del Decameró de Bocaccio; Jaume Creus va llegir en primícia un fragment de la seva traducció de Mendelssohn és a la teulada, de Jiri Weil, que està a punt de sortir a la venda; en canvi Miquel Cabal va portar una traducció seva que havia sortit aquell mateix dia a la venda, Djan, d'Andrei Platónov. Anna Casassas va reivindicar Giordano Bruno, que fou cremat per la Inquisició, llegint-ne la traducció d'El sopar de cendra. Maica Duaigües va llegir-nos el final d'Allò que el vent s'endugué, en la traducció de Jordi Arbonès, i Dolors Udina la traducció de Carretera enllà, d'Aldous Huxley, feta per Rafael Tasis i que ha actualitzat per a una nova edició. Kristztina Nemes va llegir un fragment d'El lleó que tenia mal d'ullal, d'Ervin Lázár, una obra traduïda durant un seminari amb traductors hongaresos i catalans. També va haver-hi ocasió de sentir la traducció de Carles Riba de les Rondalles dels germans Grimm, llegida per Pilar Garriga. Joandomènec Ros, president de l'IEC, va llegir un fragment de la novel·la de ciència-ficció Seixanta dies i més, de Kim S. Robinson; Núria Mirabet, la traducció de L'abril trencat, de l'albanès Ismaïl Kadaré; Maria Llopis, la traducció d'Una novel·la francesa, de Frédéric Beigbeder; Ricard Ripoll, alguns poemes de Isodor Ducasse, pseudònim del Comte de Lautreamont. Víctor Obiols va llegir la novel·la La filla de Robert Paste, de Stella Gibbons, i Josep A. Vidal va reivindicar l'escriptor gallec Ernesto Guerra da Cal llegint-ne alguns poemes. Antoni Clapés va donar veu a les seves traduccions al català del també poeta i traductor Philippe Jaccottet.

A continuació diversos traductors van participar en una "teràpia de grup", que consistia en explicar anècdotes curioses i divertides, o experiències indignants, que haguessin viscut al llarg de la seva trajectòria professional. "Sóc traductor i no me'n planyo, però…", amb Miquel Cabal, Anna Casassas, Elena Martí Segarra, Jordi Martín Lloret, Bel Olid, Màriam Serrà i Dolors Udina, i la participació distesa del públic que hi assistia. A banda de les rialles va constatar-se una vegada més que encara hi ha molt espai de millora pel que fa a les relacions amb les editorials, especialment amb els grans segells: falta de reconeixement, poca comunicació, presses, precarietat… Quan es va haver acabat, la sensació que es podia continuar parlant durant molta estona més –la sala havia de tancar– va ser generalitzada.

Després, una desena de traductors van anar a sopar amb algun dels periodistes que han aparegut al Traductor a la vista!, un formulari per comunicar casos d'invisibilitat dels traductors a la premsa. La intenció d'aquesta cita era donar a conèixer a periodistes culturals alguns traductors literaris, que poguessin explicar-los la seva feina i fer-los veure que, quan fan una crítica o una ressenya sobre una obra d'un autor estranger, estan parlant en realitat de les seves traduccions. El formulari Traductor a la vista! és accessible tot l'any des del bànner d'aquest mateix web. Tothom pot notificar una "ressenya sense traductor" –que apareixen cada dia a diaris, revistes, a la ràdio o a la televisió– en què es fa esment d'una obra traduïda sense mencionar qui l'ha traduït.