Antoni Defez i Vicenç Llorca, Escriptors al terrat
Dijous 12 de maig l'AELC va organitzar una nova sessió del cicle Escriptors al terrat, en aquesta ocasió amb el filòsof i poeta Antoni Defez i Vicenç Llorca, assagista i també poeta. La cita, com sempre a les 19.30 hores, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València (C/ Sant Ferran, 12).
Antoni Defez i Martín (València, 1958) és filòsof, assagista i poeta. Estudià Magisteri i Filosofia a la Universitat de València, i ha treballat com a professor de primària i batxillerat, com a professor associat a la Universitat de València i a la Universitat d'Alacant. Actualment és professor de Filosofia de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. També és membre directiu de la Societat de Filosofia del País Valencià i secretari de la revista Quaderns de filosofia i ciència. Col·labora amb revistes de filosofia i de cultura com L'Espill, Revista de Catalunya i Caràcters. És autor, entre d'altres, de les obres Wittgenstein i el problema del coneixement: una exposició crítica (1990), Acerca de Wittgenstein (1993), Identidad, individuo e historia (2003), Música i sentit. El cas Wittgenstein (2008), Incert moviment (2008) Premi Vicent Andrés Estellés de l'Ajuntament de Burjassot, Realisme i nació: un assaig de filosofia impura (2008) Premi Joan Fuster d'assaig, i Assumptes pendents (2011).
Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB i Magister en Filologia Catalana per la mateixa Universitat. S'ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de l'assaig i de la prosa de no ficció. Com a poeta és autor de llibres com La Pèrdua (1987), Cel subtil (1999), Paraula del món. Antologia 1983-2003 (2004), Ciutats del vers (2005), i L'últim nord (2008). El 2010 ha reunit tot el seu corpus poètic a Les places d'Ulisses. Poesia reunida 1984-2009. Ha guanyat premis com l'Ausiàs March o el Vicent Andrés Estellés. Ha publicat els assajos Màrius Sampere. Assaig de revisió del realisme històric (1989), Salvar-se en la paraula. Introducció a la novel·lística de Miquel Àngel Riera (1995), l'obra sobre la metàfora i el sentit a la fi de segle L'entusiasme reflexiu (1997). Dins l'assaig biogràfic ha donat a conèixer amb dibuixos de Pilarín Bayés el llibre per a infants Petita història de Josep Maria de Sagarra (1994) i, en el terreny de l'art, Història dels ulls. La pintura de J.M. Puigmartí (1996) i amb fotografies de Toni Catany Enric Monjo. La realitat de l'escultura (2006). En prosa de ficció és autor de l'obra En absència de l'àngel (2000).
Antoni Defez i Martín (València, 1958) és filòsof, assagista i poeta. Estudià Magisteri i Filosofia a la Universitat de València, i ha treballat com a professor de primària i batxillerat, com a professor associat a la Universitat de València i a la Universitat d'Alacant. Actualment és professor de Filosofia de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. També és membre directiu de la Societat de Filosofia del País Valencià i secretari de la revista Quaderns de filosofia i ciència. Col·labora amb revistes de filosofia i de cultura com L'Espill, Revista de Catalunya i Caràcters. És autor, entre d'altres, de les obres Wittgenstein i el problema del coneixement: una exposició crítica (1990), Acerca de Wittgenstein (1993), Identidad, individuo e historia (2003), Música i sentit. El cas Wittgenstein (2008), Incert moviment (2008) Premi Vicent Andrés Estellés de l'Ajuntament de Burjassot, Realisme i nació: un assaig de filosofia impura (2008) Premi Joan Fuster d'assaig, i Assumptes pendents (2011).
Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB i Magister en Filologia Catalana per la mateixa Universitat. S'ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de l'assaig i de la prosa de no ficció. Com a poeta és autor de llibres com La Pèrdua (1987), Cel subtil (1999), Paraula del món. Antologia 1983-2003 (2004), Ciutats del vers (2005), i L'últim nord (2008). El 2010 ha reunit tot el seu corpus poètic a Les places d'Ulisses. Poesia reunida 1984-2009. Ha guanyat premis com l'Ausiàs March o el Vicent Andrés Estellés. Ha publicat els assajos Màrius Sampere. Assaig de revisió del realisme històric (1989), Salvar-se en la paraula. Introducció a la novel·lística de Miquel Àngel Riera (1995), l'obra sobre la metàfora i el sentit a la fi de segle L'entusiasme reflexiu (1997). Dins l'assaig biogràfic ha donat a conèixer amb dibuixos de Pilarín Bayés el llibre per a infants Petita història de Josep Maria de Sagarra (1994) i, en el terreny de l'art, Història dels ulls. La pintura de J.M. Puigmartí (1996) i amb fotografies de Toni Catany Enric Monjo. La realitat de l'escultura (2006). En prosa de ficció és autor de l'obra En absència de l'àngel (2000).