Al·legacions a favor del català en la funció pública a les Illes
L'AELC presenta avui al·legacions a la modificació de la Llei de la funció pública de les Illes Balears. Uns canvis a la llei que són tan greus que en alguns aspectes suposarien un retrocés a temps predemocràtics.
En l'escrit d'al·legacions, l'AELC denuncia que modificar la Llei de funció pública eliminant els requisits de coneixements de català cerca desmantellar el marc normatiu lingüístic consensuat aquests darrers trenta anys. Això tindria conseqüències sobre la garantia dels drets lingüístics dels ciutadans i, a la llarga, suposaria agreujar lafràgil situació social de la llengua catalana. I és que, sense una regulació explícita, i amb funcionaris sense coneixements de català, només es pot esperar que, a causa de la inèrcia resultant de tres-cents anys de postergació de la llengua catalana, l’ús d’aquesta en l’àmbit institucional anàs reculant de manera indefectible.
Així mateix, l'AELC denuncia que el zel del legislador per desvirtuar la normativa lingüística arriba a tal punt que fins i tot es proposa canviar aspectes d’aquesta que no tenen res a veure amb la funció pública. És el cas de la modificació que pretén introduir a l’art. 14 de la Llei de Nornalització Lingüística, amb la intenció de donarcobertura legal a l’absurd de considerar oficials les formes castellanes dels topònims de les Illes Balears. O de la modificació de l’art. 33 de la mateixa LNL, en el sentit que les administracions públiques «facilitaran l’ús indistint de les dues llengües cooficials en tots els àmbits i activitats de la vida social». Sembla un insult a la intel·ligència dels ciutadans de les Illes Balears que el legislador consideri que les institucions han de donar suport a l’ús social del castellà en la mateixa mesura que n’han de donar a l’ús social del català.
La norma que pretén aprovar el legislador suposaria la desregulació dels usos lingüístics en l’àmbit institucional i afectaria també, sense cap justificació, aspectes de la normativa vigent que no tenen cap relació directa amb la funció pública. Tot plegat tindria conseqüències nefastes tant per a la garantia dels drets lingüístics dels ciutadans com per a la situació social de la llengua catalana en general, la qual cosa seria contrària als principis que recullen l’Estatut d’autonomia i la Llei de normalització lingüística.
Segons diversos estudis elaborats aquests darrers anys -com el que va fer el mateix Govern l’any 2004-, més del 86% de la població de les Illes Balears està d’acord que per fer feina a l’Administració autonòmica s’han de dominar les dues llengües oficials a la comunitat. Amb aquesta dada a la mà, és evident que la iniciativa legislativa de l’executiu autonòmic s’aparta del sentir majoritari de la població de les Balears.
Des de l'Obra Cultural Balear i des del blog Ciutadans per la Llengua s'anima tothom, seguint unes senzilles passes, a presentar al·legacions de manera individual o col·lectiva contra la modificació de la Llei de funció pública. L'esborrany de la l'avantprojecte de llei es va presentar el 27 de desembre i es poden presentar al·legacions fins al disabte 14 de gener.
La UIB exigeix la retirada de la llei que margina el català Diari de Balears
Més de 10.000 al·legacions, segons l'OCB Diari de Balears
En l'escrit d'al·legacions, l'AELC denuncia que modificar la Llei de funció pública eliminant els requisits de coneixements de català cerca desmantellar el marc normatiu lingüístic consensuat aquests darrers trenta anys. Això tindria conseqüències sobre la garantia dels drets lingüístics dels ciutadans i, a la llarga, suposaria agreujar lafràgil situació social de la llengua catalana. I és que, sense una regulació explícita, i amb funcionaris sense coneixements de català, només es pot esperar que, a causa de la inèrcia resultant de tres-cents anys de postergació de la llengua catalana, l’ús d’aquesta en l’àmbit institucional anàs reculant de manera indefectible.
Així mateix, l'AELC denuncia que el zel del legislador per desvirtuar la normativa lingüística arriba a tal punt que fins i tot es proposa canviar aspectes d’aquesta que no tenen res a veure amb la funció pública. És el cas de la modificació que pretén introduir a l’art. 14 de la Llei de Nornalització Lingüística, amb la intenció de donarcobertura legal a l’absurd de considerar oficials les formes castellanes dels topònims de les Illes Balears. O de la modificació de l’art. 33 de la mateixa LNL, en el sentit que les administracions públiques «facilitaran l’ús indistint de les dues llengües cooficials en tots els àmbits i activitats de la vida social». Sembla un insult a la intel·ligència dels ciutadans de les Illes Balears que el legislador consideri que les institucions han de donar suport a l’ús social del castellà en la mateixa mesura que n’han de donar a l’ús social del català.
La norma que pretén aprovar el legislador suposaria la desregulació dels usos lingüístics en l’àmbit institucional i afectaria també, sense cap justificació, aspectes de la normativa vigent que no tenen cap relació directa amb la funció pública. Tot plegat tindria conseqüències nefastes tant per a la garantia dels drets lingüístics dels ciutadans com per a la situació social de la llengua catalana en general, la qual cosa seria contrària als principis que recullen l’Estatut d’autonomia i la Llei de normalització lingüística.
Segons diversos estudis elaborats aquests darrers anys -com el que va fer el mateix Govern l’any 2004-, més del 86% de la població de les Illes Balears està d’acord que per fer feina a l’Administració autonòmica s’han de dominar les dues llengües oficials a la comunitat. Amb aquesta dada a la mà, és evident que la iniciativa legislativa de l’executiu autonòmic s’aparta del sentir majoritari de la població de les Balears.
Des de l'Obra Cultural Balear i des del blog Ciutadans per la Llengua s'anima tothom, seguint unes senzilles passes, a presentar al·legacions de manera individual o col·lectiva contra la modificació de la Llei de funció pública. L'esborrany de la l'avantprojecte de llei es va presentar el 27 de desembre i es poden presentar al·legacions fins al disabte 14 de gener.
La UIB exigeix la retirada de la llei que margina el català Diari de Balears
Més de 10.000 al·legacions, segons l'OCB Diari de Balears