A mode de dietari, com un vademècum de temes diversos d'interès cultural, urbanístic i social, aquest primer volum de textos esparsos de Joan Teixidor aplega temes tan diversos com la traducció al català de L'espera de Déu de Simone Weil, l'art popular, Josep Pla, Baudelaire, Ceret, Erasme de Rotterdam, Carson McCullers, l'art rus, alguns dels professors que va tenir... La contracoberta diu: "És una mena de dietari personal on van desfilant paisatges i ciutats, poetes i pintors, llibres i quadres, records i vivències. Amb insistència se'ns parla de la degradació de la ciutat i del paisatge, de mons que es moren i de mons que ens esperen, d'allò que perdem i d'allò que guanyem en la marxa dels anys. L'actualitat hi és reflectida, però només com a suport d'un comentari més indiferenciat i intemporal on l'autor ens parla fatalment d'ell mateix."