Joan Maragall, Guerau de Liost, Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba, Salvador Espriu. Aquests són els cinc poetes sobre els quals Joan Teixidor escriu. Al pròleg del llibre parla de l'absència de Josep Carner i de la possible manca d'unitat del llibre. Els capítols dedicats a Guerau de Liost i Salvat-Papasseit foren escrits als anys trenta, "quan jo era un jove crític impacient i apassionat", diu Teixidor. L'escriptor mostra, en qualsevol cas, gran domini de la prosa assagística i capacitat de síntesi per parlar d'alguns dels seus referents lírics més directes.