«¿T'imagines la vida sense ell?» escriu la Mercè en el seu diari mentre pateix la submissió i la humiliació constants a què la sotmet el seu marit, un home que sense transgredir la llei converteix el dia a dia de la seva dona en un autèntic infern. Trenta anys després, en Mateu, el fill d'aquest matrimoni, troba el diari que va escriure la seva mare i descobreix, horroritzat, una versió sobre els seus ascendents que desconeixia i, sobretot, la solució que va decidir adoptar la seva mare per posar fi als seus patiments

La Mercè no sabia com va començar a sentir-se dominada pel Llorenç. Poques vegades la pegava, però la humiliava i l'atemoria sense treva. De mica en mica, anà jugant amb la idea de deslliurar-se'n. A poc a poc, planejà el crim perfecte. I durant trenta anys ningú va sospitar de quins havien estat els seus plans, fins que ara el seu fill els ha descobert. Jutjar-la, però, és tan difícil.

"Es va inclinar i em va xiuxiuejar a l'orella: "Perdona'm, eh? Quan un home té problemes, la seva dona li ha de donar suport", i el molt malànima m'ha somrigut com un nen que hagués fet una entremaliadura. Una pallissa pel seu mal humor i perdona'm. Si hagués pogut, l'hauria mort allà mateix, encara retuda pel part, mirant aquell bé de Déu de fill que, per desgràcia meva, també era fill d'ell. Era la primera vegada que ho pensava: t'imagines la vida sense ell?"

(Sinopsi)