Edat de lectura

Per la seva complexitat i llargària és una obra aconsellable per a nois i noies de 17-18 anys. Cal destacar, però, que, malgrat que Màrius Serra no utilitzi el punt i a part ni les tècniques més típiques del diàleg, l'ús de frases curtes i d'un llenguatge molt viu fa que sigui una obra de més fàcil lectura del que en principi pot semblar. A més, es tracta d'una novel·la que aconsegueix enganxar el/la lector/a.

Argument

Al principi de la novel·la trobem dues històries. En la principal, un nen d'onze anys, el Canut, té dos oncles: l'un és amic d'un peix; l'altre viu en una cartoixa des de després de la guerra, a causa d'una conversió radical (passà de milicià republicà convençut a monjo cartoixà). En la, aparentment, història secundària, una vella gitana que té cura de la néta òrfena ens introdueix en el tema de l'elixir de Chartreuse.

L'objectiu de la vella gitana és descobrir, tal com ho havia intentat el seu pare —un antic monjo cartoixà—, el secret de la llengua anterior a Babel, un secret que podia ser trobat si se sabia interpretar el manuscrit que permet elaborar el licor de Chartreuse. I, justament, és aquí on intervé l'oncle cartoixà, ja que, al llarg de la novel·la, la gitana arriba a creure que ell és qui en aquest moment té el do de parlar la llengua primigènia. Aconsegueix que la seva néta enamori el jove Canut (es coneixen quan ell té 27 anys i ella 20) per tal d'arribar al monjo. Per arribar-hi, també fa que l'oncle amic del peix —que sempre ha tingut una obsessiva flaca per les curiositats de tota mena, entre les quals saber per què s'havia fet monjo el seu germà— s'hi interessi incansablement.

Paral·lelament, també trobem la història que el jove Canut està escrivint sobre la recerca d'uns lloros que han d'esdevenir la pedra de Rosetta fonètica que establirà realment l'origen de totes les llengües. La història que escriu el Canut acaba diluint-se en la història que viu el Canut personatge.

Tema

A partir de l'anècdota dels intents de desxifrar el manuscrit que permet als cartoixans elaborar el licor de Chartreuse —un manuscrit, però, que sembla que amaga els 130 radicals de la llengua primigènia, la llengua anterior a Babel—, cada personatge anirà a la recerca de la veritat, tot buscant el seu propi destí.

Personatges

El protagonista és el Canut jove (el nebot). En començar la novel·la és un nen d'onze anys que no havia parlat fins als sis. Quan ho fa, però, ho fa com una persona adulta. Està fascinat per la vida dels seus dos oncles, el Joan i el Canut. Es converteix en el personatge central de la novel·la —quan acaba l'obra té trenta anys i escaig—, ja que serveix de fil conductor de tots els altres. És, en certa mesura, l'alter ego de l'escriptor.

L'oncle Joan, germà de la mare del nen, és la persona a la qual el nen explicaria els seus secrets, és la persona que sap parlar i sap escoltar. És el propietari de la carpa Isidora, la que menja amb cullera i beu amb porró. Sempre ha fet de la seva vida una recerca constant.

L'oncle de la creu, l'Agustí —que abans d'entrar al convent també es deia Canut—, germà de l'oncle Joan, es va fer monjo després de la guerra i viu a la Cartoixa de Montalegre. Sempre havia sabut que tenia una missió. Una troballa magnífica l'esperava en algun racó de l'univers. Havia de descobrir un misteri i intuïa que la resposta probablement estava en el seu interior. Al final de la novel·la, fuig del convent on havia viscut els darrers anys per tal de fer una recerca del seu propi passat.

La Teresa és la mare del jove Canut. De jove, davant la malaltia del seu pare i del fet que els seus germans eren fora de casa (l'un a la cartoixa i l'altre a la marina) es va haver de posar a treballar per tirar endavant la família. Després es casa amb un simpàtic carboner lleidatà, amb el qual munta una sabateria a Barcelona. El món del seu marit es redueix a les miques de vida que la gent li porta a la botiga. El pare del Canut és un personatge gris, que passa desapercebut. La Teresa ens permet entendre les relacions sovint difícils entre mares i fills. El pare, en canvi, quan mare i fill discuteixen, es posa a veure la tele. Mossèn Baptista, capellà menorquí al qual l'oncle Canut declarà la seva conversió, serveix de contrapunt, dins del camp religiós, de la fe extrema del monjo Canut.

La Bruna, la vella gitana filla d'Orphelin Postel, el qual creia haver estat a punt de descobrir el secret de la llengua primigènia, consagra la seva vida a l'objectiu no assolit pel seu pare, fins a l'extrem d'educar la seva néta només amb aquesta finalitat. La Salomé (Sal), la bellíssima néta de la Bruna, educada per servir a l'objectiu de l'àvia, finalment s'hi revolta, ja que es vol deslliurar de la metafòrica goma negra que sempre l'ha retinguda.

Finalment, la Dols és la filla no reconeguda de l'oncle Joan. Enamorada del jove Canut, serveix de contrapunt a la Salomé. Continuarà la tasca de l'oncle Joan.

Suggeriments didàctics

1. En el capítol número 1, Màrius Serra vol reflectir la redacció d'un nen d'onze anys. Es demana a l'alumnat, que, després de llegir el capítol, el torni a escriure, tal com l'escriuria un noi de la seva edat (17-18 anys) que hagués viscut el mateix que el nen d'onze anys. Es poden comparar les diferències en la llengua (mots, construccions sintàctiques) i les diferents visions de tot el que envolta el món que tenen un nen d'onze anys i un noi de disset o divuit.

2. En el llibre apareix la famosa carpa Juanita (amb el nom d'Isidora), que, com hem vist, pertany a un parent de Màrius Serra responsable del Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués de Vilanova i la Geltrú. Proposem que els alumnes expliquin alguna curiositat d'aquest estil que ells hagin pogut veure en algun dels nombrosos museus singulars que hi ha en el nostre país. Un bon exemple seria el Museu Darder d'Història Natural de Banyoles on, a més del famós negre de Banyoles (actualment no es pot veure), hi ha infinitat de curiositats que perfectament podrien servir de pretext per a una novel·la. Si no en coneixen cap, se'ls pot aconsellar la consulta dels diversos números de la revista Descobrir Catalunya.

3. En la redacció amb què comença el llibre, el jove Canut barreja coses reals (reals, com hem vist, en un sentit ampli, que sobrepassa la novel·la) de dos oncles seus, la qual cosa fa esfereir la mare. Aprofitant aquest fet, es demana als alumnes que barregin les vides de dos familiars seus per convertir-les en la vida d'un sol personatge.

4. En l'obra descobrim algunes històries referides a la Guerra Civil (1936-1939). Els alumnes poden escriure un petit relat que tracti d'un fet d'aquesta guerra que els pugui haver explicat algun parent o conegut. Tot i ser un tema molt proper històricament, amb persones que l'han viscut directament (tots els més grans de setanta anys en tenen records directes), a vegades és una qüestió oblidada, passada. Pot ser, per tant, un bon exercici de memòria històrica. Hi pot col·laborar el professorat de ciències socials.

5. En aquesta novel·la, Màrius Serra ha optat per no fer servir el punt i a part. Així, cada paràgraf esdevé a la pràctica un petit capítol del llibre. Seria interessant que l'alumnat agafés un d'aquests capítols (o un fragment) i el tornés a escriure utilitzant un estil directe, en el qual aparegués la veu d'un narrador i on quedés molt clar quan intervé cada personatge. Lògicament, aquest exercici farà que l'alumnat utilitzi tota una sèrie de recursos tipogràfics (guionets, divisió de paràgrafs, ús de majúscules...) que l'autor ha evitat expressament.

Poden ser útils al professorat llibres del tipus Els signes de puntuació, del Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona o Tractat de puntuació, de Joan Solà i Josep M. Pujol.

6. En el relat "Postil·la" (notes de comentari al final d'un volum) de l'obra La vida normal, Màrius Serra afirma que va pretendre posar els episodis del relat familiar al servei d'una ficció molt allunyada de l'experiència sentimental i explica les reaccions (certament reals) que tingué la seva autèntica família i els autèntics monjos cartoixans de Montalegre en llegir la novel·la.

Caldria que l'alumnat que ha fet la lectura de Mon oncle també llegís aquest escrit. Aleshores, es podria fer un debat a l'aula en què hi hagués dues opinions pel que fa a la novel·la: els qui defensen l'opció del jove Canut (i la seva concepció del món i de la literatura) i els qui defensen la manera de pensar sobre la novel·la dels monjos cartoixans. Evidentment, s'han de fer servir arguments relacionats amb l'obra llegida.