En circumstàncies prou insòlites i des d'un escenari suggeridor, Blanca recorda el seu trànsit de la castedat vocacional a l'erotisme sense limitacions, d'un amor místic a un amor humà. I ho reviu en un exercici catàrtic destinat a concil·liar dos mons.

Les subtils complicitats entre imatges, símbols, reflexions, aporten una màgica segona pell a l'argument: tres cambres esdevenen la rèplica d'un triangle amorós entre Déu, Blanca i l'home que ha saltat a l'altra banda d'un mirall, transformant la seva conducta criminal en la tortura d'uns malsons. Una història que es nodreix de preguntes -latents en el dolor, la bellesa, el sadisme, la llibertat, el plaer, la fe. I que aposta, amb una rotunda -i per tant arriscada- voluntat de salvació, "pels culpables, pels innocents, i per totes les víctimes: les dels culpables, les dels innocents". Amb Les cambres del desig, Cèlia Sànchez-Mústich ha construït una de les novel·les més intenses i originals d'aquests últims anys, que la converteixen en un dels joves valors a tenir més en compte.