El gruix principal de la producció dramàtica de Baltasar Porcel se situa als inicis de la seva carrera literària i traça un singular recorregut a la recerca d'un estil, d'una estètica i d'un diàleg amb el públic. Deutor dels vaivens que ha viscut la cultura dramàtica al nostre país, entre l'existencialisme a la francesa i els recursos brechtians, en la seva darrera etapa aposta decididament pel teatre d'autor.

La segona part de Les màscares presenta la recopilació d'articles que Porcel ha escrit al llarg dels anys a propòsit de tota mena d'espectacles. Hi comenta la relació entre els mecanismes específics de cada mitjà, la problemàtica que presenten i els efectes o reaccions que provoquen o podrien provocar entre el públic. L'autor hi contempla dues vessants: la de l'espectacle, que n'és el motiu, i la de l'anàlisi sociològica, que en resulta l'objectiu.