Peripècies a la cort té com a referent literari una anècdota gairebé irrellevant que podem trobar al Tirant lo Blanc. A l'obra de Joanot Martorell, la contalla no ocupa més de dues o tres pàgines, no té res a veure amb la història del cavaller i només d'esquitllentes amb la dels personatges que l'envolten i, no obstant, s'hi pot percebre l'empremta del geni.

La història es pot explicar molt breument: un filòsof és empresonat i condemnat a pa i aigua per un delicte que ha comès; a la presó coincideix amb el senescal del rei que ha caigut en desgràcia i a qui vaticina una ràpida rehabilitació; un cop rehabilitat i restablert en les seves funcions, el senescal recorre al filòsof per tal que doni una solució assenyada als plets que es plantegen davant la cort. Per la manera com el rei recompensa els serveis prestats, el filòsof descobreix un vell secret que el posa en evidència.

L'obra, dividida en tres actes, presenta els tres moments crucials de la història: el crim, l'empresonament i l'actuació del filòsof a la cort. En cadascun d'aquests moments, els personatges transcendeixen el seu moment històric per plantejar-se tot un seguit de qüestions d'extraordinària vigència.

Peripècies a la cort és una obra pensada per als joves espectadors, capaços d'emocionar-se amb les aventures i desventures del dissortat filòsof i també d'esclatar en una franca rialla davant el caràcter grotesc d'algunes de les situacions que es presenten, però també de reflexionar sobre alguns dels temes que es proposen.