(Novel·la psico-política)

L'Eloi, el protagonista de Més enllà de Chiapas, és un jove a qui les coses li van raonablement bé: s'estima la seva xicota, va tirant endavant els estudis, coexisteix pacíficament a casa. Tot d'una, un fet traumàtic trenca aquest equilibri: arriba la notícia que el pare, el Guillem Serra, un prestigiós periodista, ha estat segrestat amb altres periodistes per l'Exèrcit Zapatista. Les notícies que van arribant són en tot moment confoses, cosa que contribueix a augmentar l'angoixa i a qüestionar-se quin ha estat en realitat el paper de la víctima.

La notícia del segrest provoca una doble reacció en l'Eloi: si per una banda, l'impulsa a l'acció, en una desesperada negativa a esperar el desenvolupament dels fets, per altra, emergeixen els greuges que s'han anat acumulant, qüestionant-se la manera com el Guillem li ha fet de pare. L'Eloi es veurà immers en una intensa, angoixada i, en determinats moments, perillosa recerca i, al mateix temps, en una anàlisi de les relacions que havien mantingut; haurà de fer, en definitiva, un doble viatge, un de físic, que el portarà fins a la selva Lacandona, i un d'emocional, que el portarà a mirar cap endins i destriar la naturalesa dels propis sentiments. Aquests dos viatges li permetran descobrir moltes coses: coses sobre la revolta zapatista, coses sobre les persones que l'envolten, coses del pare i coses d'ell mateix.

En aquest doble viatge, l'Eloi anirà acompanyat per la Marta, col·lega i íntima col·laboradora del Guillem, amb qui mantindrà una relació complexa, feta d'admiració, atracció, desconfiança, ressentiment, afecte. El personatge de la Marta actua en la història com un contrapunt del protagonista i serà clau en l'evolució psicològica d’aquest.

La lluita zapatista es presenta com una necessària reivindicació de la utopia. La revolta dels indígenes de Chiapas està, des del seny polític, condemnada al fracàs, perquè no s’enfronta només a un govern, sinó a un sistema, el capitalista, que imposa les seves regles. I no obstant, o potser per això mateix, la seva lluita esdevé èpica. En algun moment de la novel·la s'afirma: "No hi ha més causes que les perdudes". En aquest sentit, la revolta zapatista es converteix, en la novel·la, una metàfora de la lluita per l'enteniment paterno-filial, un enteniment que no es pot basar en imposicions, sinó en l'acceptació de l'altre, amb tot el que això comporta.

El narrador és hetero-extra-diagètic, però el punt de vista no és constant. Segons els moments, és passa d'una focalització zero, en la qual el narrador se situa darrera els personatges i descriu els fets amb objectivitat, a una focalització interna, en la qual el narrador adopta la perspectiva d'un dels personatges, no sempre necessàriament del mateix. Això confereix al relat una perspectiva plural i diversa, en la qual el lector ha de decidir a què atorga més credibilitat i a què menys.

Més enllà de Chiapas ens permet resseguir les vivències i contradiccions d'un jove del nostre temps, alhora que ens apropa a un món diferent, el de la revolta zapatista i ens proposa una reflexió sobre la funció dels mitjans de comunicació.

S'ha elaborat una Guia de lectura, amb propostes d'exercicis per facilitar el treball a classe i un Control de lectura.