(Novel·la cavalleresca-metaliterària)

A la recerca d'Angèlica, juntament amb Cinc lais (Bromera, 1995) i Geoffrey i Walter (encara inèdita), forma part d'una mena de trilogia. Les tres novel·les, absolutament independents, comparteixen l'ambientació medieval i un cert caràcter metaliterari: totes tres són llibres sobre llibres, per usar una expressió d'Umberto Eco i són, d'alguna manera, una reflexió sobre la creació literària i sobre els gèneres.

A la recerca d'Angèlica es basa en un fragment d'Orland furiós, d'Ariosto, aquell en què un dels dotze pars de França, Rinald, sempre a l'encalç d'Angèlica, que se li fa escàpola, arriba a Anglaterra i s'ofereix per defensar Ginebra, que ha estat acusada d'amors deshonestos. En aquest episodi, que ocupa poc menys de cent cinquanta versos, s'hi troben els tòpics de la novel·la cavalleresca, un erotisme subtil, situacions pròpies del vodevil, una trama detectivesca i un àgil esbós psicològic dels personatges.

A través d'una estructura de thriller, donada pel propi text d'Ariosto, es planteja el tema de l'originalitat, tant pel que fa a la creació literària com a la pròpia existència. La idea és que no tan sols totes les històries han estat ja explicades, sinó que fins i tot les nostres vides han estat ja viscudes, que totes les emocions han estat experimentades. Els homes i les dones, com els personatges de la novel·la interpreten un guió preescrit.

El tema de l'originalitat –o de la impossibilitat d'esdevenir original- ha permès a l'autor incorporar textos o idees d'altres autors, a mig camí entre el plagi i l'homenatge. Aquests textos aliens, en general, són posats en boca dels personatges, donant lloc a divertits anacronismes. Emparant-se en la cita borgiana que encapçala la novel·la: Hi ha que se n'orgulleix dels llibres que ha escrit, jo me n'orgullesc dels llibres que he llegit, es fa seus -dels personatges- aquests textos i proposa al lector un joc d'identificació.

Els personatges viuen una aventura cavalleresca i, alhora, una aventura eminentment literària. En una agosarada –i tampoc original- cabriola narrativa, l'autor fa que alguns dels personatges siguin conscients de ser personatges d'una novel·la, cosa que els permet encarar-se i interpel·lar l'escriptor, que esdevé un altre personatge de ficció.

Al llarg de la novel·la, els fets ens són narrats per diversos narradors. Hi ha un primer narrador, hetero-extra-diegètic que, en entrar en el relat, esdevé hetero-intra-diegètic, que cedeix la veu narrativa a diversos personatges i que aquests la hi retornen quan cal completar una informació que ells no poden conèixer.

L'ambientació medieval i els jocs anacrònics, la tendresa amb què estan tractats alguns personatges, el sentit de l'humor, un erotisme de baix voltatge i les referències metaliteràries, tot plegat, fan d'A la recerca d'Angèlica una novel·la insòlita, agosarada i original.

Pel que fa a la llengua, en haver-se publicat al País Valencià, s'ha optat per adaptar-la a la modalitat de català que allà es parla, que tradicionalment s'ha anomenat valencià.

Des d'un punt de vista acadèmic, A la recerca d'Angèlica pot resultar útil per introduir els alumnes al món de la novel·la de cavalleries i per treballar la tipologia del narrador. En el propi llibre hi ha una Guia de lectura amb propostes d'exercicis per facilitar el treball a classe.