(Assaig de ficció)

Què feien realment Adam i Eva al Paradís? Quin paper havia reservat Déu a la dona? Qui va ser el responsable últim de la mort d'Abel? Quins eren, en definitiva, els plans de Déu? Aquestes i d'altres qüestions suscitades per una lectura atenta de la Bíblia pretén donar resposta aquesta obra.

La gran improvisació és, abans que cap altra cosa, un exercici de seducció en què l'autor ens condueix a través del laberint del raonament del desconeixement a la incertesa. La gran improvisació es presenta com un comentari rigorós i documentat dels primers capítols de la Bíblia, prioritzant més l’enginy, el sentit de l’humor i la reflexió enjogassada que el rigor científic. La hipòtesi, a partir de la literalitat del text bíblic, és que es va tractar una gran i magnífica improvisació, que Deu va actuar sense un pla previ. En el text bíblic, segons l’autor, no tan sols trobem una explicació de com va anar tot allò de la Creació, sinó que hi podem trobar les pistes que ens permetin respondre a les grans preguntes: Qui som? D'on venim? Com és que ningú no ens fa cas? Que hi ha algú?

La gran improvisació és un assaig de ficció. Un assaig de ficció és un gènere que combina la imaginació pròpia de la narrativa i el discurs assagístic, que anteposa el sentit de l'humor al rigor científic, l'enginy a l'erudició, que es pot llegir com una novel·la, és a dir atorgant-li un alt grau de credibilitat, o com un assaig, amb un cert distanciament crític.