El dia que Mela, una nena de nou anys, va morir, el seu germà la va ressuscitar. Va ser tan senzill com tocar-li "la galta dreta amb un impuls que no era una carícia, i ella va esclatar en un plor, perquè l'havia despertada d'un son que l'arrossegava lluny". Aquest fet sorprenent i fantàstic esdevé l'inici d'un canvi en la vida dels dos germans, que els separarà d'una manera abrupta i inevitable. El nen -el narrador- és enviat al seminari; la nena -Mela- comença a estudiar i marxa de casa. Anys després, amb el retorn de tots dos al poble i enmig d'una atmosfera màgica es produeix el retrobament llargament anhelat...

Amb un estil mesurat i altament poètic, tramat d'imatges i paraules precioses, Mela és sobretot el relat d'una amistat feta de silencis, de distàncies i trobades, de vida i de mort.