A partir de les fotografies fetes per Colita, Oriol Maspons i Xavier Miserachs, els germans Moix, Ana María i Terenci, composen una simfonia per dies en què amb uns pocs textos sintètics però d'allò més ben escrits batega la Barcelona dels vuitanta, a Barcelona preolímpica... A la solapa del llibre s'hi pot llegir aquesta nota biobliogràfica: "Terenci Moix, anomenat "Terry" pels seus companys als Escolapis de la seva Alexandria natal, és una de les persones més encantadores que ha produït el Mediterrani durant la llarguíssima, interminable era cristiana. A més, és autor d'alguns llibres de notable fama (El dia que va morir Marilyn, Món mascle, No digas que fue un sueño i El sueño de Alejandría, entre altres). Té el premi de Bona Conducta del seu col·legi alexandrí, atorgat quan era petit, és a dir, l'any 1958. A més, té els premis literaris Víctor Català, Josep Pla, Prudenci Bertrana i, com tothom sap, el Planeta, que el va convertir en una estrella.

L'aportació de Terry Moix a aquest llibre és d'un valor incalculable, per tal com presenta una visió de Barcelona feta per ulls estangers, allunyats i sempre perplexos. La visió d'un alexandrí, en resum."