La figura de Lleonard Pler, i el misteri revolucionari que l'envoltà en vida i l'envolta en mort, serveix a Terenci Moix per elaborar un autèntic vademècum de l'estat de la qüestió de la cultura catalana, i de la literatura sobretot. Novel·la-"work in progress" durant molt de temps, el procés de gestació de el sexe dels àngels va ser llarg, i finalment aparegué el 1992, a instància, sobretot, de Pere Gimferrer. Tot i això, pel que sembla, la novel·la podria haver-se publicat ja molt temps abans, i de fet el mateix Terenci planejava presentar-la a alguna edició del Premi Sant Jordi dels anys setanta, amb la qual cosa hauria ampliat encara més la seva col·lecció de premis adquirits durant aquells fulgurants anys.

Ell mateix explica, en una entrevista de l'any 1971:

"De tres anys ençà m'ho passo pipa unes quantes hores al dia (els dies que escric, naturalment) perquè estic parint la novel·la que segurament serà una de les més importants de la literatura catalana moderna (no em tracteu d'immodest: al capdavall trenta crítics catalans han decidit que El dia que va morir Marylin era la novel·la més important del període 1962-1970, és a dir: la segona més important de la postguerra després de La Plaça del Diamant. I, comparada amb El sexedels àngels, la "Marylin" és un esborrany de pobre aprenent).
Quan vaig enviar El sexe dels àngels al premi Sant Jordi (una versió de 200 fulls;la d'ara ja en té 800) es va armar un escàndol descomunal per raons que aquí, a Madrid, són gairebé inexplicables. A Barcelona, la polèmica va ocupar els diaris durant algunes setmanes. Jo no sé si estava equivocat o si tenia raó, però vaig aprofitar la circumstància per arremetre contra tota una sèrie d'institucions i d'individus que considero carques. El llibre, tal com el títol indica, és la història d'un estament cultural que passa tot un període importantíssim de la història barcelonina (els anys seixanta, a partir d'allò que hem anomenat Represa), tot discutint bizantinades, mentre l'enemic roman tranquil·lament dintre muralles. És una mena de Who is Who català agafant com a objecte catalitzador un jove escriptor que, aprofitant-se de la manca de valors joves, s'organitza una grimpada prodigiosa i, quan ja ha aconseguit tot allò que volia de la cultura catalana, se'n va a triomfar a Londres. La pregunta bàsica de la novel·la (entre moltes altres preguntes bàsiques, ja que torna a ser una novel·la calidoscòpica) és qui s'aprofita de qui, qui està corromput i qui corromp, qui sedueix i qui es deixa seduir. La resposta l'ha de trobar el lector a través d'un itinerari que abasta trenta anys de cultura catalana, exposada a través de dos-cents personatges pricnipals, amb veu i vot en l'acció."

I finalment confessava: "Amb la novel·la em canso de donar plantofades a tort i a dret; però a despit d'això, qui sàpiga llegir veurà que, bàsicament, en el seu dolor i en la seva sinceritat, El sexe dels àngels és un càntic d'amor desesperat a Catalunya, als seus homes i a la seva cultura. Després, que cadascú s'ho prengui com vulgui."