Joan Maragall
1860-1911
Coberta del llibre Antologie des poètes catalans contemporains depuis 1854.
Coberta de Poèmes.
Al francès
- Poèmes [edició bilingüe, amb revisió de P. Werrie, introducció i selecció de Guillermo Díaz-Plaja, i introducicó de Pau Werrie]. Madrid: Ministère des Affaires Éstrangères, 1968.
- La litérature catalane contemporaine. París: Belles Lletres, 1933. (Trad. de J. A. Bertrand). Els poemes traduïts són: Ode sans fin [Oda infinita, 1888]; Paroles d'amour sur les bords de la mer Cantabriques [Festeig vora la mar Cantàbrica, 1891]; Pyrénées [Pirinenques, 1892]; Le vache aveugle [La vaca cega, 1893].
- Antologie des poètes catalans contemporains depuis 1854. Lib. S. Povolozky, 1922 (Trad. A. Schneeberger). Els poemes traduïts són: Conjugal [Conjugal, 1895]; La legende de Joan Garí à Montserrat [Joan Garí, 1896]; Ode à Espagne [Oda a Espanya, 1898]; Les Montagnes [Les muntanyes, 1901].
- Un poète catalan: Joan Maragall, Nova et Vetera, núm. 4, 1937. (Trad. R. Sugranyes de Franch). Els poemes traduïts són: Sur la mort d'un jeune homme [En la mort d'un jove, 1895]; Excelsior [Excelsior, 1895]; Visions de la mer [Vistes al mar, 1901]; Après avoir entendu Mecio Horzoswski joeur du Beethoven [Havent sentit Beethoven, 1905].
- Poemes inèdits traduïts per Víctor Castre, 1965. Els poemes són: La fin de Serrallonga [La fi d'en Serrallonga, 1900]; Le comte Arnau —Escolium— [El comte Arnau –Escolium—, 1906]; Hymne ibérique [Himme ibèric, 1906]; La cascada de Lutour [La cascada de Lutour, 1911].
- Poema traduït per R. Tasis dins À Barcelone. París: Typ. Gaston Hallépée, 1945: Oda nouvelle à Barcelone [Oda nova a Barcelona, 1910].
- Poema traduït per Albert Camus i Víctor Alba, dins Pont Blau Desembre, 1957: Chant spirituel [Cant espiritual, 1910].
- Poema inèdit traduït per Josep Palau i Fabre, 1965: Inscription pour une maison neuve [En una casa nova, 1910].