"Els dos volums dedicats a les prefiguracions de l'enyorança paterna en la llar -"Les absències paternals" i "El meu pare i jo"- si confirmen d'una banda tot ço que acabem de dir, o sigui que el panorama familiar de la intimitat i de la llar del poeta nodreix els seus temes, ens aboquen de nou, per altra, al fet de la Mort, després cristianament pressentida, rebuda i acomiadada. En aquest aspecte, tant com resulten trasbalsadores les excavacions filials, en ell mateix i envers el pare, fins anys després no traspassant, el desgranar de les anècdotes domèstiques, l'esment de les lliçons de bon sentit apreses "a casa", són especialment tendres les paraules dels comiats terrenals entre l'abstracció de pare i fill i la pau ultancera que s'hi respira. Una fe, de tan fonda, esdevinguda casolana, amara les estrofes, dintre assonàncies planeres de conversa. I com que és en la prova de la mort dels éssers volguts on millor és palesada i posada a prova la Fe, el Poeta, en l'imaginat experiment d'aquests adéus confirma com li són sempre accessibles, no pas sense previst dolor, els camins del renunciament humà i de la certesa de la sublim i suprema retrobança en la llar de Déu." (Del Pròleg d'Octavi Saltor al volum Obra Completa (1948), pàgina 31).