Escrit des del dia 1 de novembre del 1929 i fins tres dies abans de la seva mort, aquest dietari, interromput en algunes ocasions, com explica Joan de Déu Domènech, però amb més de quatre mil pàgines -el present volum n'aplega unes tres-centes, és el testimoni vital i epocal d'un poeta consagrat a la seva obra però amb opinions sobre la realitat i la història que va tocar-li viure. És el dia 1 de novembre de 1929 quan López-Picó comença la redacció del dietari. Té 43 anys, està casat, és pare de quatre fills, i ha escrit ja més de vint llibres de poesia. Com explica Toni Falcó, "López-Picó fou un home desmesurat quant a producció literària; posseeix una obra extensíssima en diversos gèneres. No és estrany, doncs, que el seu dietari consti de més de 3.000 pàgines que Joan de Déu Domènech, el responsable de l'edició, ha hagut de reduir a unes quatre-centes. La tria es fonamenta, com ell mateix explica en la introducció del volum, en l'exclusió de la majoria dels següents tipus d'entrades: notes familiars, anotacions mèdiques, visites als amics i llistes d'obres literàries llegides per ell sense cap tipus d'explicació, poemes i comentaris meteorològics no relacionats amb el seu estat anímic. Malgrat la tria que se n'ha fet, el llibre presenta encara una diversitat de temes extraordinària i permet fer-se una idea molt clara de la personalitat de l'autor i de la seva visió del món."