La publicació de d'aquest llibre va constituir un notable esdeveniment dins la literatura catalana dels anys 30. Precursor nostrat de la narrativa existencialista, el màxim encert de l'obra és la creació d'un protagonista de gran força, en la línia dels models de Dostoievski, que simbolitza els humiliats de la societat. En aquest cas, d'unes terres tan concretes com les de l'Ebre. Amb aquesta sensació de marginat social, el protagonista viu i treballa en un medi rural de gran duresa que desitja abandonar.