Les quasi dues-centes cinquanta pàgines que confegeixen el llibre d’homenatge a Jané s’estructuren en tres apartats: el de presentacions, amb textos de membres de les institucions impulsores —com ara Joandomènec Ros, president de l’IEC; M. Teresa Cabré, presidenta de la SF de l’IEC, o Jordi Bover, director del TERMCAT— i d’altres personalitats; el de la miscel·lània, en què vint-i-cinc personalitats —com Carles Puigdemont, Jordi Pujol o Vicent Sanchis— analitzen les diferents facetes de Jané, des de la lingüística fins a la gramàtica, passant per la traducció i el còmic, i el darrer apartat, en què Manent fa una aproximació bibliogràfica a l’obra de Jané.

Oficialment, els Barrufets van aparèixer abans en català que en castellà; la revista Cavall Fort va ser la primera a donar a conèixer els petits éssers blaus amb la publicació de La flauta dels sis forats el 1967, en la col·lecció de les aventures de Jan i Trencapins. Però darrera d'aquestes traduccions hi havia un home que ha esdevingut una de les personalitats més rellevants de la cultura catalana.