"Pòntiques és un llibre més polític que els llibres anteriors. De tota manera, els temes dels meus poemaris no els trie jo, sinó que em vénen imposats pel mateix procés vital, vicencial. Els meus poemes són el mirall on es reflecteixen les meues experiències. La meua poesia és autobiogràfica. No estic d'acord amb aquell vers de Fernando Pessoa que diu que 'el poeta és un fingidor'. Jo no treballe al marge de la meua experiència vital. No sóc un creador per ofici sinó per necessitat".

(Juli Capilla. "L'exili poètic de Gaspar Jaén", Levante, 3 de desembre de 1999)