"Gaspar Jaén i Urban, ara, ha canviat la cambra de mapes pel plànol d'Elx i La Festa. Hexasíl·labs i alexandrins, com dèiem, convoquen les auques i els ventalls del poble i el món sol i de dol dels ravals, la Marededéu i la dona que vivia pel camí dels Molins. Realitat és encara escriure versos set dies –amb els dits xops de record i emoció, obrint sensualment les magranes i "els huit galls de taronja" que anuncien la Festa–, i entendre'ls "borratxos del gesmil / blanc que ara encara olore damunt la taula blanca de l'Hort de Motxo. […] Vicent Andrés Estellés hi plana somrient."

(Josep M. Sala-Valldaura. "Sobre la poesia realista avui, i també d'avui", Serra d'Or, núm. 285, juny de 1983, p. 49-52)