"El llibre [Del temps present] va prenent força i volada, amb sòlides imatges del pas del temps (La tardor s'enfila per les escales com un vell criminal), que no perden de vista el fet que la tendresa s'instal·la justament en aquest pas del temps (Amb el tren de les onze i sis te'n vas, com sempre / em cridaràs dijous a les vuit de la tarda / i el diumenge proper tornarem a trobar-nos). I quan el pa del temps ens duu, llei de vida, la mort, el vers en troba, colpidor, la xifra (Quin color els ulls del dia en aquell moment d'agost / quan era arribada l'hora de la darrera partença?)."

(Pau Joan Hernàndez. "Les mirades del silenci", Avui, 22 d'octubre de 1998)