Fuster, a partir de La corona valenciana (...) ha sabut bastir una novel.lística personal, mesclant sàviament gèneres i confegint un món propi de difícil adscripció literària. Aquest és el cas, també, de la seva darrera novel.la, La guàrdia del rei, el primer intent seriós en la literatura catalana (...) de fer una reflexió sobre la televisió i el món que l'envolta, que és tant com dir societat contemporània. (...) L'habilitat i la peculiar tècnica narrativa que utilitza l'autor serveix per introduir, implícitament, un comentari sobre la intromissió del televisor en les nostres vides. Així, des que arrenca la novel.la, el mecanisme literari de Fuster fa que es vagi passant, sense solució de continuïtat, de l'acció televisiva a l'acció interna dels personatges i d'aquesta a l'externa. (...). És a dir, que, amb un joc narratiu molt divertit i interessant, Fuster aconsegueix oposar brillantment la rutina diària d'un canal de televisió amb la pròpia lluita diària dels seus personatges, en una inidentificable mescla de televisió i vida, dura realitat i fals realisme deformador.

(Miquel Vilardell. "Avui", 2-II-1995)