Autors i Autores

Pep Albanell (Joles Sennell)

Coberta de Zoa

Zoa.

Edat de lectura

El fet que el protagonista sigui un jove que viatja a través del temps i que la seva història amagui moltes coses que el lector desconeix (la relativitat del temps i de l'espai, el trencament de la frontera entre la vida i la mort...) fa que sigui una novel·la que interessa als joves lectors, sobretot, a partir dels 14 anys.

Argument

El relat s'inicia quan Dedeu es perd mentre va d'excursió. És en aquest precís moment que el noi entra al món dels records, traspassa els límits de la realitat i s'endinsa en el domini de la fantasia.
Dedeu arriba a un casal majestuós on coneix Zoa, una noia de qui s'enamora i que l'omple de sensacions ja conegudes. Navegant pels seus pensaments, recorda la Mariví (Maria Vida) com un amor dolorós d'adolescència instaurat en la seva ment. Però el temps i l'espai desapareixen en el somni on se li apareix la noia fantasma amb ulls de lluna a qui estima plàcidament. Tot d'una, la desaparició de Zoa li produeix una dolorosa fiblada de nostàlgia i fa tots els possibles per retrobar-la.
L'absurd del destí fa que torni al baixador del tren i es trobi la Joana, una noia que, com Zoa o la noia fantasma, és un miratge que es va repetint i que sembla la summa de totes les altres noies que ha conegut.
Amb un clar desig d'ordenar els sentiments i retrobar-se amb el passat, Dedeu decideix anar al poble on havia estiuejat. És en aquest espai (concretament en el cementiri del poble) i en un temps intemporal que una parella de vells (els pares adoptius de la Mariví) recorden la llegenda que la noia s'havia inventat: "Zoa, la princesa de les aigües profundes".
Mentre el noi intenta escapar-se de l'estranya sensació que li produeixen els records, entra en una botiga on hi ha una estàtua amb la mateixa figura que hi havia a la tomba de Maria Vida i torna a iniciar un altre viatge pel món de la fantasia. Aquesta vegada ho farà de la mà d'una noia que sembla haver vist altres vegades i que s'endinsa en el món de les aigües d'una banyera.
Finalment, quan pot encaixar el braç trencat de l'estàtua de la botiga en l'escultura del mausoleu de la Mariví, pot recompondre totes les peces del trencaclosques del seu passat. És llavors quan coneix una noia adoptada que es diu igual que un personatge de la llegenda, Zita Vidal, filla de la vida.

Estructura

L'estructura narrativa s'inicia amb un trencament del temps i de l'espai. En Dedeu s'ha perdut i, a partir d'aquest fet, les diferents situacions conflueixen repetidament en el lloc de partida de manera que el lector sovint té la mateixa sensació que el jove protagonista: que tot li és conegut. Encara que la història sembla que avanci, en Dedeu continua perdut. L'estructura es va consolidant en forma de cercles concèntrics que atrapen el personatge, mentre que l'acció va avançant a través d'aquesta singular situació imaginativa.

Tema

El relat que explica el jove protagonista, a cavall entre la fantasia i la realitat, mostra la seva experiència personal en un temps passat. Dedeu està atrapat en el seu món interior, entre la seva infantesa i la seva adolescència. A l'estil de les llegendes i els mites, explica les seves sensacions i els sentiments que encara perduren. Amb la coneixença de les diferents noies, Dedeu s'adona que es poden arribar a conèixer els secrets de l'amor, però que cal també arribar a conèixer l'origen mateix de la vida.
Els somnis i la llegenda són la clau que li permetrà donar significat al passat, al temps perdut de la seva adolescència, i així poder caminar cap al futur, amb l'última noia que coneix.
Un dels punts de confluència del relat és el tren. Aquest vehicle mena el protagonista cap al futur, cap on habita el desconegut, i simbolitza el lligam entre la vida, l'amor i la mort.

Personatges

En Dedeu és el jove protagonista que es mou entre dos mons. Un món està marcat per la realitat que li ha tocat viure i l'altre és el que va més enllà de la consciència, el món que no podem controlar.
Quan el noi estima Zoa, té l'agradable sensació d'haver fet l'amor amb algú que ja coneixia. Aquesta estranya sensació és certa, ja que Zoa és Maria Vida; Zoa és la Joana; Zoa és la noia fantasma; Zoa és la noia de la botiga; Zoa és Zita. Totes elles són el símbol de l'amor de la seva adolescència, aquell que no s'oblida mai i que s'arrela a la nostra persona.

Suggeriments didàctics

1.La presentació de Pep Albanell a l'aula pot ser un punt de partida per entendre millor el joc literari que ens proposa. El lector ha de conèixer les regles introduïdes per l'autor: la barreja entre realitat i ficció, l'interès per l'insòlit, la intenció d'escriure perquè passin coses que, si no passessin als llibres, no passarien mai... D'aquesta manera, el lector disposarà dels elements necessaris per establir el lligam entre realitat i fantasia, i n'extraurà les seves pròpies conclusions.

2.El llenguatge acurat, ric i intens que utilitza l'autor és un referent literari idoni per ampliar la capacitat d'expressió escrita dels lectors. A partir de l'explicació oral de les seves experiències personals -i concretament del record de sensacions agradables i desagradables-, es pot iniciar un treball sobre el text descriptiu (adjectivació, metàfora, estructuració de la frase...). Es proposarà als nois i a les noies que produeixin paràgrafs breus en els quals descriguin sensacions basades en el record.

3.Les obres de Pep Albanell contenen una invitació precisa a la creació. L'autor manifesta que escriure és jugar, crear una altra realitat paral.lela, oposada o complementària. Els joves lectors poden crear les seves històries a l'estil de l'autor. Sols han d'imaginar un narrador-protagonista, partir d'una realitat inicial, introduir-hi un element fantàstic i pensar una consecució dels fets per poder tornar a la realitat. La creativitat, amb aquest plantejament, servirà per a buscar solucions a problemes reals.

4.L'acte de llegir no és solament interpretar el text, sinó que implica també anar més enllà de la lectura. Després de llegir Zoa, s'organitzarà una sessió basada en la lectura o l'explicació de llegendes i de mites, i la seva anàlisi posterior, de manera que els lectors puguin entendre millor els diferents elements que construeixen la novel·la.