Lluís Urpinell i Jovani neix a Barcelona el 14 de febrer del 1953.
Estudia a les Escoles Laietània de Barcelona, on, d’una banda, té notícia, de la mà de la seves professores de literatura francesa i de grec i llatí, Rosa Arribas i Dolors Valls, respectivament, de la vida i l’obra de poetes com Baudelaire, Rutebeuf o Villon, entre d’altres, i on, d’altra banda, escolta, per primer cop, els Catulli Carmina i els Carmina Burana de Carl Orff. Passa llargues temporades practicant francès i aprenent occità a Tolosa de Llenguadoc. Als nou anys, inicia estudis clandestins de llengua catalana a l’Orfeó Gracienc de Barcelona amb la professora Roser Latorre i, als setze, al CICF de la mateixa ciutat, amb el professor Eduard Artells. Als disset anys obté els diplomes de Nivell Elemental i Nivell Superior de Català que atorgava la Junta Assessora de Català i, als divuit anys, obté el certificat de Proficiency in English per la Universitat de Michigan dels Estats Units.
Es llicencia en Filologia Germànica (Anglès) i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona per bé que, abans, havia estudiat a la Universitat Autònoma de Barcelona sota el guiatge dels professors Joaquim Molas i Josep M. Jaumà. També estudia a diverses ciutats estrangeres com Edimburg i Cambridge. Obté el títol de d’intèrpret jurat de la Generalitat de Catalunya i treballa com a mestre de llengua catalana d’Òmnium Cultural i és el primer professor de català de l’Escuela Oficial de Idiomas de Barcelona durant la dictadura franquista. També exerceix com a corrector i redactor del Parlament de Catalunya i n’és el coordinador dels diaris de sessions. Treballa de professor d’anglès del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, d’editor, de traductor, d’intèrpret simultani i consecutiu, de traductòleg i de recercador lingüístic i literari: va revelar, a la primeria dels anys 80, l’autoria de Catalonia. A poem with notes (Londres, 1811).
Com a editor cofunda, amb el professor Joan Alegret i el poeta Jordi Vintró, Edicions Anglo-Catalanes, que també dirigeix. Sota aquest segell comercial, Lluís Urpinell prepara, durant cinc anys, la versió facsímil de la primera revista escrita íntegrament en català als Estats Units, La Llumanera de Nova York (1874-1881), que edita l’any 1978, i també publica, entre altres volums, una tesi doctoral sobre el poeta J. V. Foix i, amb Jordi Vintró i Joan Noves, les Tankes de París (1989), que esdevé el primer llibre-pòster de Catalunya. Com a traductòleg, l’any 1986 crea i dirigeix el I Simposi Internacional sobre Traducció i Interpretació en Llengua Catalana i ha fet diverses conferències sobre traductologia a Catalunya i a altres universitats europees com la Galway University.
Com a promotor d’altres iniciatives encaminades a la difusió pública de la poesia i la llengua catalanes, cal esmentar, entre altres, que fou cofundador de la revista Tarotdequinze (1972-1975) i creador de les «estovalles poètiques», que aconsegueix difondre massivament pels restaurants de l’autopista AP-7, amb 250.000 unitats, i pels centres de Normalització Lingüística —en aquest cas, a preu de cost de fabricació— a través del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Comença a involucrar-se en el món de la poesia, i a escriure’n, cap als disset i divuit anys per, com Salvador Espriu, «salvar els mots», durant el franquisme, i, alhora, conjuntament amb els altres cofundadors i codirectors de Tarotdequinze, mira de recuperar de l’oblit els poetes —que encara vindica— J. V. Foix, Josep Palau i Fabre i Joan Vinyoli, que havien romàs força eclipsats, després de l’ensulsiada republicana, pel ressò de Carles Riba, Salvador Espriu i per la poesia anomenada «realista social». A vint-i-dos anys publica el seu primer llibre de poemes: Exili forçós al Walhalla (1975), il·lustrat per l’artista Carles Vidal i Marcó i, cinc anys més tard, el segon, Lerwick (1981), que duu un dibuix del pintor Miquel Barceló. En aquestes dues obres s’insinuen, ja, els temes que acompanyaran Urpinell al llarg de la seva poesia: Eros, diners, narcòtics i Thànatos. La seva tercera obra poètica, que li valgué un Ajut a la Creació Literària i que il·lustrà el pintor Albert Ràfols-Casamada, és March/Arthur, publicada el 1985. La quarta, finalista del Premi Carles Riba i considerada com el seu opus maximum, és Tractat d’Ofiologia, del 1995, amb una il·lustració del pintor i activista cultural torellonenc Eduard Fontserè. Naips Nous, apareguda l’any 2007, constitueix la seva cinquena obra, il·lustrada pel pintor jamaicanocatalà Francis Vicenç. Estudiós, també, de la llengua i la poesia japoneses, el 2012 publicà el llibre de poemes Neons, d’estructura literària nipona (haikus i tanques), per bé que adaptada totalment al català i il·lustrada pel pintor català Joan-Pere Viladecans.
Conjuntament amb l’actriu i professora de teatre Carme Parés dissenya, organitza, i dirigeix el I Espectacle de Poesia de la Comarca d’Osona: PO-OSONA (Teatre Cirviànum. Torelló, 23-IV-1996). A més, realitza el programa literari radiofònic setmanal Happy Hour, per a Ràdio Ona de Torelló (1996-1997). D’ençà del 2012, s’autodefineix com a «ex-poeta» i libidinòleg, essent la Libidinologia una nova ciència fundada per ell mateix l’any 2008.
Fou membre cofundador de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del Centre Català del PEN Club Internacional. Ha estat també vocal de la primera etapa de la renovada Institució de les Lletres Catalanes.
.webp)
