Carles Sindreu

Carles Sindreu (Barcelona, ​​1900 – La Garriga, 1974). Poeta, novelista, narrador, periodista y publicista.

Ejerce de periodista deportivo en el semanario L’esport català donde, con el seudónimo de “Fivaller”, además de escribir crónicas sobre tenis, también publica caligramas dedicados a reconocidos deportistas. Colabora en revistas como Mirador, El Be negre o D’Ací d’Allà y en diarios como La Publicitat, en los años treinta, y en La Vanguardia y El Noticiero Universal, terminada la guerra del 36-39.

Conecta con la vanguardia artística europea y en 1928 publica Radiacions i poemes, su primer libro de poesías. En 1933 aparece Darrera el vidre, una recopilación de poemas de carácter surrealista ilustrado por Joan Miró. Ambas obras son reunidas en 1975 en Obra Poètica I. En 1960 aparecen sus evocaciones poéticas de les figures del pessebre de l’ametlla del vallès.

Entre humorísticas y surrealistas son las narraciones de La klaxon i el camí (1931) y su novela El senyor Joanet del Guinardó (1954). En 1952 publica La singular història d’un club de tenis sobre el club de tenis de la Salud.

Pasa una gran parte de su vida entre Barcelona, ​​donde hace de publicista y anticuario, y el Vallès Oriental, en los pueblos de la Ametlla del Vallès y la Garriga, donde colabora en la vida cultural y en las publicaciones locales y comarcales.

Carles Sindreu es uno de los fundadores del ADLAN (Amigos del Art Nou) y de los Amics del Circ.

Página elaborada por Francesc Viñas para la AELC.
Fotografía de portada: LletrA – UOC.

Carles Sindreu (Barcelona, 1900 – La Garriga, 1974) was a poet, novelist, short story writer, journalist, and publicist. He was a sports journalist for the weekly L’esport català where, using the pseudonym of “Fivaller”, he wrote articles about tennis as well as publishing calligrams devoted to well-known figures in the domain of sports. He also wrote for the magazines Mirador, El Be negre, and D’Ací d’Allà, and for newspapers including La Publicitat in the 1930s, and La Vanguardia and El Noticiero Universal after the end of the Civil War of 1936 – 1939. 

In contact with the European artistic avant-garde, he published his first book of poems Radiacions i poemes in 1928 and, in 1933, another collection of surrealist poems, Darrera el vidre, with illustrations by Joan Miró. These two works reappeared in 1975 as a single volume titled Obra Poètica I. In 1960, he published his poetic descriptions of the Ametlla del Vallès nativity scene figures. His short stories in La klaxon i el camí (1931) and his novel El senyor Joanet del Guinardó (1954) are both humorous and surrealist. In 1952 he published La singular història d’un club de tenis about the La Salut tennis club.

He spent much of his life between Barcelona, where he worked as a publicist and antiquarian, and the towns of Ametlla del Vallès and La Garriga in the Vallès Oriental region, where he was active in local cultural life and wrote for local and regional publications.

Carles Sindreu was a founder of ADLAN (Amics de l’Art Nou – Friends of Art Nouveau) and Amics del Circ (Friends of the Circus).

Web page: Francesc Viñas for Associació d’Escriptors en Lengua Catalana (AELC – As-sociation of Catalan Language Writers).
Cover photograph: LletrA – UOC / bibliography Photographs: Biblioteca de Catalunya.

Carles Sindreu i Pons neix a Barcelona el 6 de novembre de 1900. Fill gran del comerciant de cotó Joaquim Sindreu i d’Antònia Pons, comença a estudiar a l’escola dels Maristes i després als Escolapis, on estudia comerç i idiomes. Des de petit passa força temporades a l’Ametlla del Vallès, on el seu pare havia comprat l’antic mas Xammar.

Als 16 anys publica la seva primera narració, “En Jordi i la Nuri”, al setmanari El Patufet. Malgrat la voluntat paterna de continuar amb el negoci familiar, Sindreu es decanta per la literatura empès pel seu oncle avi, l’escriptor costumista Joan Pons i Massaveu. El 1924 es casa amb Rosa Matheu amb qui té dos fills.

Fa de periodista a la premsa esportiva, al setmanari L’Esport Català, on firma amb el pseudònim de “Fivaller”. A més de cròniques esportives centrades sobretot en el tenis, publica cal·ligrames dedicats a reconeguts noms del futbol i el tenis. Col·labora amb diversos pseudònims al diari La Publicitat i a revistes i setmanaris com La Rambla, Papitu, Mirador, El Be negre i D’Ací d’Allà.  

El 1928 publica, amb èxit, el seu primer llibre de poesies, Radiacions i poemes, on és notable la influència de Jules Renard i Ramón Gómez de la Serna i les seves gregueries. El 1931 apareix el llibre de narracions La klaxon i el camí. Diari d’un humorista prologat per Josep Maria de Sagarra i, el 1933, Darrera el vidre, un recull de poemes de caire surrealista prologat per Carles Riba amb il·lustracions de Joan Miró i un epíleg de J. V. Foix. Carles Sindreu és un dels impulsors de l’ADLAN ( Amics de l’Art Nou) que funda el 1932 amb Joan Prats, Sebastià Gasch, J. V. Foix i Josep Lluís Sert, entre altres. L’any següent creen el grup dels “Amics del Circ”.

Passa la guerra del 36-39 a l’Ametlla del Vallès i en la immediata postguerra augmenta la seva desolació per l’assassinat del seu pare a Montmany i per la diàspora dels seus amics a l’exili. En aquesta època escriu a La Vanguardia i a El Noticiero Universal on fa servir pseudònims com “Cunning” i “Flag”.

El 1952 publica La singular història d’un club de tenis sobre el seu club de tenis de la Salut. És una edició il·lustrada que compta amb la col·laboració de l’escriptor i pintor Josep Maria de Sucre. Dos anys més tard s’edita la seva única novel·la, amb tocs humorístics i surrealistes, El senyor Joanet del Guinardó (1954), i el 1960 apareix l’evocació poètica de les figures del pessebre de l’ametlla del vallès. 

Alterna les seves estades estiuenques a l’Ametlla del Vallès, on col·labora en la vida cultural i les publicacions locals, amb la seva activitat de publicista i d’antiquari a Barcelona. El 1962 abandona el poble de l’Ametlla del Vallès a causa de les reaccions virulentes de personalitats locals arran d’un article sobre la festa major publicat a La Vanguardia. Amb la seva companya Filomena de Paz es traslladen a la Garriga, on el 1970 rep un homenatge pel seu aniversari i el 1972, a la Fundació Maurí, s’inaugura l’exposició “Aportació a l’obra literària de Carles Sindreu”, amb dibuixos realitzats per Amador Garrell per a la il·lustració d’alguns dels seus llibres.

Carles Sindreu mor a la Garriga el 6 de juliol de 1974 i el 1975 s’edita la seva Obra Poètica I. Posteriorment, el 1996, el Museu d’Art de Girona exposa, A Mitja Veu, els retrats infantils de personatges que s’havien dedicat a activitats diverses i que Sindreu col·leccionava des dels anys trenta. Aquest mateix any es publica el llibre de poemes Si veus que neva, desperta’m. Dones de la meva vida.