Josepmiquel Servià i Figa

Josepmiquel Servià i Figa (Palamós, 28 de julio de 1948 – Barcelona, 8 de agosto de 2024). Abogado, periodista y escritor.

De formación jurídica, Servià amplió sus estudios en Filosofía y Periodismo en la Universidad de Barcelona, y cursó especializaciones internacionales en Estrasburgo, Lisboa, Beirut y Niza. Su trayectoria abarca diversos campos como la poesía, la narrativa, el periodismo, la divulgación y el ensayo biográfico, con una presencia destacada entre las grandes firmas de medios como El Punt, Avui, La Vanguardia y Punt Diari.

Como poeta, ha publicado los recopilatorios Jerarca de llum, La barca encesa y Manual d’oficis, y contribuyó a la difusión de la poesía en diversos programas de rádio como Patí de lletres y El Suplement. Fuera del ámbito poético, como narrador fue finalista del Premio Víctor Català. También obtuvo el Premio Gaziel en calidad de periodista por su biografía Gabriel Ferrater: reportatge en el recordm y fue autor de canciones populares como la habanera Ulls verds y de una versión catalana del Himno de Europa.

Politólogo y activista en defensa de la cultura y la lengua catalanas, formó parte del Ateneu Barcelonès como miembro y secretario, se implicó en la vida política local, siendo concejal en Palamós (1995–1996) y más adelante trabajando en la Generalitat y en la Diputació de Barcelona durante la época del retorno del president Tarradellas.

Fue socio de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Página elaborada por Álvaro Muñoz Hernández para la AELC.
Documentación: Enciclopèdia Catalana y proyecto «Lletres i memòria» de la AELC.
Fotografía de la portada: AELC / Lletres i Memòria.

Josepmiquel Servià i Figa (Palamós, 1948 – Barcelona, 2024) was a lawyer, journalist and writer.

After training as a lawyer, he went on to study Philosophy and Journalism at the University of Barcelona and specialised in international studies in Strasburg, Lisbon, Beirut, and Nice. His writing covers several fields including poetry, fiction, journalism, educational texts, the biographical essay, and his name also featured among those of distinguished writers in the newspapers El Punt, Avui, La Vanguardia, and Punt Diari.

Among his poetic writings are the collections Jerarca de llum, La barca encesa, and Manual d’oficis, and he also worked to popularise poetry in radio programmes like Pati de lletres and El Suplement. He was awarded the Víctor Català Prize for Fiction, the Gaziel Prize for Journalism for the biography Gabriel Ferrater: reportatge en el record, and was author of songs, among them Ulls verds in the traditional style of the havanera, and the Catalan version of the Anthem of Europe.

Moreover, as a political scientist and activist for Catalan language and culture, he was both member and secretary of the Barcelona Athenaeum, was active in local politics as a city councillor in Palamós (1995-1996), and also in the Generalitat (Government) and the Diputació (Provincial Government) of Catalonia after the first President of the Generalitat, Josep Tarradellas, returned from exile.

He was an honorary member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Web page: Álvaro Muñoz Hernández for AELC.
Documentation: Enciclopèdia Catalana and the AELC “Lletres i memòria” project.
Cover photograph: AELC / Lletres i Memòria.
Transaltion: Julie Wark.

Josepmiquel Servià i Figa neix el 28 de juliol de 1948 a Palamós (Baix Empordà). És fill d’una família amb arrels artístiques, fet que genera un bon ambient perquè pugui tenir accés a l’educació i llicenciar-se primer en Dret a la Universitat de Barcelona, i després en Filosofia i Periodisme per la mateixa universitat. Gràcies a ser becat per la Unió Europea, completa la seva educació amb mencions internacionals a Estrasburg, Niça, Lisboa, París i Beirut. 

Ja des de l’inici mostra molt d’interès per tots els vessants de la cultura, i malgrat cursar dues carreres, els vespres comença a fer classe de teatre a l’Escola Adrià Gual d’Art Dramàtic, espai on coneix, entre d’altres, escriptors com Terenci Moix o la cantant Guillermina Motta. 

Servià compagina l’advocacia amb el periodisme, col·laborant amb diaris com El Punt, l’Avui, La Vanguardia i Punt Diari. La tasca com a difusor cultural també té lloc a la ràdio, amb la direcció de programes d’èxit com Pati de lletres. D’aquest espai, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, fa l’Antologia oral de la poesia catalana, emesa per quaranta-dues emissores. Entre els anys 1991 i 2003 participa en el programa El Suplement de Catalunya Ràdio.

Culturalment actiu, s’implica en l’Ateneu Barcelonès com a secretari, i més tard arriba a ser president del Consell de Cultura per Esquerra Republicana de Catalunya, a més de regidor del seu poble natal durant un any (1995-1996). Treballa en diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona durant el període de transició. 

Com a creador, el tarannà curiós fa que Servià i Figa cultivi diferents gèneres, movent-se principalment entre la poesia, la narrativa, la biografia i l’assaig, sempre des d’un marcat compromís social. Debuta l’any 1975 amb un recull d’entrevistes titulat Catalunya: tres generacions, que li serveixen per fer un retrat del país. L’any 1976 guanya el Premi Víctor Català amb Pluja de sang, obra que el consagra com a escriptor. També guanya el Premi Gaziel l’any 1978 amb Gabriel Ferrater: reportatge en el record, una biografia del poeta reusenc que mostra la profunditat i la documentació de l’autor. Una altra biografia que el porta a consolidar-se en aquest gènere és Lluís Llach, un trobador per a un poble (1982), un treball ple de simbolisme amb un estil sensible del cantautor català.

L’any 1980 obté el Premi Avui per l’article «Les banderes d’enguany», un exercici de crítica política i literària. Entre les obres destacades trobem sens dubte les evocacions de Granissat de cafè: vivències i memòries a la vora del mar (1990), que rep elogis d’autors de renom com ara Pere Calders i Isabel-Clara Simó, i el reculls poètics Jerarca de la llum (1986), en què demostra una gran riquesa lèxica, o La barca encesa (2003) i Manual d’oficis (2005), en què, mitjançant imatges senzilles però amb molt de simbolisme, tracta els temes de la vida quotidiana. 

En el món de la rapsòdia, fa recitals arreu del país i participa en projectes musicals com En encesa espera en col·laboració amb Rafael Subirachs, un viatge per les terres de llengua catalana. També és l’autor de l’havanera Ulls verds, que es converteix en l’himne del Comitè Olímpic Català, i d’una versió catalana de l’Himne d’Europa. La seva obra poètica ha rebut diversos homenatges, entre els quals trobem el plafó al passeig marítim de Palamós dedicat al seu poema M’agrada el mar. 

Josepmiquel Servià i Figa mor el 8 d’agost de 2024 a Barcelona a l’edat de setanta-sis anys.

• L’autor a l’Enciclopèdia
• Presentació Granissat de cafè a l’Ateneu Barcelonès, 23 de juliol del 2008.