Montserrat Rubinat

Montserrat Rubinat Sindreu (Barcelona, 1976) és escriptora, poeta, traductora i gestora cultural. Té el grau en Ciències Econòmiques i Empresarials, i en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona i s’està graduant en Filosofia per la UNED. Especialitzada en història medieval, filosofia de la ciència i de la religió, imparteix conferències i col·loquis sobre aquestes temàtiques. També escriu crítiques literàries i cinematogràfiques a la premsa i revistes digitals. 

És membre de la junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Dirigeix i coordina una col·lecció de poesia a l’Editorial Base. 

Va ser professora de narrativa de l’Ateneu Barcelonès i, en l’actualitat, imparteix classes d’escriptura creativa a diversos ateneus de Catalunya. És jurat del premi Mestre Güell de novel·la històrica, juntament amb en Jaume Sobrequés, Lluis Foix, Vicenç Llorca i Dolors Millat. 

Com a gestora cultural ha dirigit diversos projectes, entre els quals, el «Pla per al foment de la lectura» a diverses comarques de la demarcació de Lleida.

Comissària de l’exposició «Nisshoku», des del 2024 exposa una mostra que emmarca la simbiosi de la poesia japonesa amb l’art pictòric. És el procés creatiu de la poesia de l’autora Montserrat Rubinat amb l’expressivitat artística de Satomi Tanaka, qui ha plasmat en quadres el significat d’alguns dels seus poemes i els ha representat en kanjis il·lustrats. Es tracta d’una exposició impressionista d’art japonès en la seva màxima expressió creativa.

Ha participat en el «Congrés de la Càtedra del Turó de la Seu Vella de Lleida» de la Universitat de Lleida, amb el treball acadèmic: El paper del Comtat d’Urgell en la gènesi de la Seu Vella de Lleida: de la conquesta compartida a la integració de la Corona catalano-aragonesa, publicada per la Universitat de Lleida i la Universitat de Barcelona.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

 

Pàgina elaborada per Irene Zurrón Servera per a l’AELC.
Documentació i fotografia: Arxiu personal de l’autora.

Castellano

Castellano

Montserrat Rubinat Sindreu (Barcelona, 1976) es escritora, poeta, traductora y gestora cultural. Tiene el grado en Ciencias Económicas y Empresariales, y en Administración y Dirección de Empresas por la Universidad de Barcelona y se está graduando en Filosofía por la UNED. Especializada en historia medieval, filosofía de la ciencia y de la religión, imparte conferencias y coloquios sobre estas temáticas. También escribe críticas literarias y cinematográficas en la prensa y revistas digitales.

Es miembro de la junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial del Institut d’Estudis Catalans. Dirige y coordina una colección de poesía en la Editorial Base.

Fue profesora de narrativa del Ateneu Barcelonès y, en la actualidad, imparte clases de escritura creativa en diversos ateneos de Cataluña. Es jurado del premio Mestre Güell de novela histórica, junto con Jaume Sobrequés, Lluís Foix, Vicenç Llorca y Dolors Millat.

Como gestora cultural ha dirigido diversos proyectos, entre los cuales, el «Pla per al foment de la lectura» en diversas comarcas de la demarcación de Lleida.

Comisaria de la exposición «Nisshoku», desde 2024 expone una muestra que enmarca la simbiosis de la poesía japonesa con el arte pictórico. Es el proceso creativo de la poesía de la autora Montserrat Rubinat con la expresividad artística de Satomi Tanaka, quien ha plasmado en cuadros el significado de algunos de sus poemas y los ha representado en kanjis ilustrados. Se trata de una exposición impresionista de arte japonés en su máxima expresión creativa.

Ha participado en el «Congrés de la Càtedra del Turó de la Seu Vella de Lleida» de la Universidad de Lleida, con el trabajo académico: El paper del Comtat d’Urgell en la gènesi de la Seu Vella de Lleida: de la conquesta compartida a la integració de la Corona catalano-aragonesa, publicado por la Universidad de Lleida y la Universidad de Barcelona.

Es socia de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

 

Página elaborada por Irene Zurrón Servera para la AELC.
Documentación y fotografía: Archivo personal de la autora.

English

English

Montse Rubinat Sindreu (Barcelona, 1976) writes poetry, children’s stories, and fiction, edits anthologies, is a cultural animator, gives lectures on literary culture and medieval history, teaches in writing courses and workshops, conducts reading clubs and cinema groups, and presents books. Moreover, she publishes opinion pieces in the printed press and conducts interviews with writers for the Tàrrega-based magazine Culturàlia. She describes herself as a poet, metaphysical and reflexive philosopher, humanist, and admirer of ancient Greek and Italian Renaissance culture.

She has completed studies in Economic and Business Sciences, and Business Administration and Management at the University of Barcelona and is presently studying for a degree in Philosophy at the National University of Distance Education (UNED). She has also completed postgraduate studies and several training courses at the Centre for Financial Studies, at the College of Real Estate Property Agents, and the Barcelona College of Quantity Surveyors, Technical Architects, and Construction Engineers.

She has worked in public administration and in private enterprise as head of administration and management assistant. For six years, she was a member of the Board of the Tàrrega Cultural Centre and of the jury for the Culturàlia awards. She is also a member of the jury for the Mestre Güell Prize for the Historical Novel, and currently a member of the Tàrrega Athenaeum, and of the Fuliola Athnaeum, besides being a councillor in the Fuliola i Boldú Council (Lleida). Moreover, she is a member of the Board of the History Society of the Institute of Catalan Studies, and director of a collection of poetry at the publishing house Editorial Base (Base Poesia).

She has published in jointly authored volumes of poems and texts. In 2007, she published the children’s story La princesa de xocolata and, in 2020, Un estel brilla al cel. In 2021, her first collection of poems, Tornar a néixer. Sota el signe d’omega, was published, in 2023, Nisshoku. Eclipsi de Llum and, in 2024, Terra de segadors.

She is a member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers). 

 

Web page: Irene Zurrón Servera for AELC.
Documentation and photograph: Author’s personal files.
Translated by Julie Wark.

Biografia

Montserrat Rubinat neix a Barcelona el 1976 i estudia al barri de Gràcia. Des de ben petita s’interessa per la poesia i, als dotze anys, guanya un premi literari de la seva escola amb la Fundació La Caixa amb el poema «El bastó de l’avi», publicat posteriorment en un recull col·lectiu. Des d’aleshores, no ha deixat d’escriure.

Durant l’adolescència, després de llegir Malestar en la cultura, de Sigmund Freud, i L’estructura de l’ànima, de Carl Jung, s’interessa per la psicoanàlisi i l’estudi de les religions. Els seus primers referents literaris són autors com Agatha Christie, Arthur Conan Doyle, Oscar Wilde, Jane Austen, les germanes Brontë, Lucy Montgomery, Hermann Hesse, Goethe, Jorge Luis Borges, Mercè Rodoreda, Maria-Mercè Marçal i Manuel de Pedrolo.

Economista de professió, es forma a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on adquireix les eines necessàries per desenvolupar-se en l’àmbit literari. El 2014 publica el primer relat, inclòs al recull col·lectiu A l’ombra del Decameró. L’any següent guanya el 2n Premi Guillem de Belibasta, que li permet publicar «L’Esperit de la muntanya» a Ze, i altres narracions. El 2016 es forma com a professora i comença a impartir cursos d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès a Tàrrega, en col·laboració amb l’Ajuntament. Posteriorment, continua aquesta tasca a l’Ateneu de Tàrrega.

Atreta pel món del teatre, el 2016 cursa un taller de dramatúrgia a Saó de Ponent (Mollerussa), impartit per l’actor i escriptor Josep Maria Miró. El 2017 publica el conte infantil La princesa de xocolata. L’any següent amplia la seva formació amb un curs sobre la nova gramàtica catalana a la Universitat de Lleida, promogut per l’AELC, de la qual és sòcia.

Durant la pandèmia inicia el grau de Filosofia a la UNED i continua publicant literatura infantil i juvenil, com Un estel brilla al cel, i narrativa negra, amb el relat «El bes etern», inclòs a El costat fosc de l’obrador (Editorial Nuxta). Durant sis anys, forma part de la Junta del Centre Cultural de Tàrrega i del jurat dels Premis Culturàlia. Actualment, és jurat del Premi de novel·la històrica Mestre Güell.

És membre de la Junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i regidora de l’Ajuntament de la Fuliola i Boldú (Lleida).

Com a gestora cultural ha dirigit diversos projectes, entre els quals, el «Pla per al foment de la lectura» a diverses comarques de la demarcació de Lleida (Les Garrigues i el Pla d’Urgell). Imparteix conferències d’història medieval, cursos i tallers d’escriptura i dinamitza clubs de lectura i cinefòrums. També col·labora amb articles d’opinió en premsa escrita com en la revista Frontissa.

El 2021 publica el primer poemari, Tornar a néixer. Sota el signe d’omega. El 2023 publica un segon poemari, Nisshoku. Eclipsi de Llum, que conté un assaig de filosofia i una sèrie de haikus, tankes i versos de llum basats en la literatura i filosofia oriental.

És comissària de l’exposició «Nisshoku», que des del 2024 explora la simbiosi entre la poesia japonesa i la pintura. La mostra fusiona la poesia de Montserrat Rubinat amb l’expressivitat artística de Satomi Tanaka, que transforma alguns dels seus poemes en obres pictòriques i kanjis il·lustrats. Una proposta que uneix poesia i art japonès en una experiència d’estètica impressionista.

El 2024, publica l’assaig d’història medieval Terra de segadors. El secret dels Comtes d’Urgell, un treball de recerca sobre els orígens i l’evolució de la pagesia i la vida rural a l’Urgell. L’obra parteix de l’edat mitjana i ressegueix aquesta evolució fins al segle XX, amb especial atenció a la vida al camp a les terres de Ponent. El llibre recull una troballa històrica relacionada amb els Greuges de Guitard Isarn, i el Comte Ermengol IV. El volum es completa amb un recull fotogràfic que documenta la vida rural de principis i finals del segle XX, i amb un glossari de paraules catalanes vinculades a les feines, les eines i els estris del camp a les terres de Ponent, moltes de les quals han caigut en desús.

Prologa i té cura de l’edició de poemaris i antologies poètiques a la col·lecció que dirigeix a l’Editorial Base (Base Poesia) com Cent poemes, de Vicenç Llorca, Llum abissal, de Vinyet Panyella, Com si no tinguéssim cel, d’en Josep Santesmases, Ocell feréstec, de la poetessa bielorussa J. Janíxtxits, i Poesia de guerra, antologia poètica catalana de la Primera Guerra Mundial i Guerra Civil.

La seva poesia ha estat musicada i posada en escena a l’espectacle «Ànima», amb el poeta Vicenç Llorca, el músic David Pradas i la soprano Maria Altadill, al Monestir de les Avellanes.

El 2026 publica el llibre La gnosi del cristianisme càtar, obra col·lectiva escrita, dirigida i coordinada per Rubinat. Ofereix un recorregut per la història de la religió, especialment, pels orígens i els principals corrents gnòstics que van sorgir en els primers segles i en l’època medieval amb el catarisme.

Ha participat en el «Congrés de la Càtedra del Turó de la Seu Vella de Lleida» de la Universitat de Lleida, amb el treball acadèmic: El paper del Comtat d’Urgell en la gènesi de la Seu Vella de Lleida: de la conquesta compartida a la integració de la Corona catalano-aragonesa, publicat per la Universitat de Lleida i la Universitat de Barcelona.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Premis

  • Segon Premi Guillem de Belibasta de narrativa breu d’aventures a la natura (2015): «L’esperit de la muntanya».

En castellà

  • “Los senderos de la mujer cátara en la gnosis cristiana”, a La gnosis del cristianismo cátaro. Barcelona: Editorial Base, 2026.

Comentaris d'obra

La preciosa tradició poètica japonesa ens convida a fixar l’instant en la seva bellesa i en la seva emoció en breus pinzellades de paraules, a celebrar amb versos concisos la meravella que la vida ens permet de contemplar i d’assaborir. Dins la literatura catalana la petjada de la poesia d’influència japonesa és profunda. Hi trobem autors tan rellevants com Josep Maria Junoy, Joan Salvat-Papasseit, Màrius Torres, Salvador Espriu, Agustí Bartra, Carles Riba, Miquel Martí i Pol, Josep Palau i Fabre, Joana Raspall… No podem pas ja, doncs, considerar-la una expressió desarrelada o un mer exercici exòtic, sinó que la seva presència ha sovintejat dins l’obra d’alguns dels nostres principals poetes. A l’hora de definir una forma d’anostrament dels haikus i les tankes ha exercit una notable influència el criteri formal propugnat per Carles Riba, que Montserrat Rubinat integra parcialment en la seva obra, perquè hi esquiva les rimes, però hi alterna versos amb accentuacions diferents al mot final.

A aquest Nisshoku. Eclipsi de llum, l’acompanya un assaig filosòfic, “De la ment a l’art”, realitzat per la mateixa autora, Montserrat Rubinat; i, un diàleg harmoniós d’obres de l’artista Marta Montcada i del Doctor en Estètica per la Universitat Doshisha de Kyoto, en Ryuji Seki; Montserrat Rubinat reprèn així l’aventura literària que obria amb Tornar a néixer. Sota el signe d’Omega. Ho fa amb un llenguatge que tendeix a la reflexió i a certa experiència d’intimitat que s’inspira fonamentalment en el paisatge urgellenc que estima. Hi navega per les ones mínimes i precises d’un esplèndid conjunt de haikus i tankes, però hi incorpora una manera més personal d’expressar el goig essencial de sentir, el que anomena versos de llum amb una dimensió metafísica que sorgeix quan, a partir de la concentració en un punt de la natura (“Des del cim/ tot és més petit,/ menys la solitud”), experimenta una confluència amb el que observa, una comunió amb el tot i un desvetllament del que és més transcendent i fins i tot sagrat de la consciència, que il·lumina aquests versos, que no desdiuen pas de les dues parts precedents. Ben al contrari, hi reconeixem una mateixa mirada en una partitura de modulacions diverses, però ben entrellaçades. […]

Nisshoku. Eclipsi de llum és un llibre per llegir sense pressa, per retrobar-nos-hi en silenci, una ofrena de llum que Montserrat Rubinat ens fa.

(Carles Duarte: “Una ofrena de llum”, a Nisshoku. Eclipsi de llum. Barcelona: Editorial Base, 2023)

* * *

Recentment s’ha publicat, dirigit per Montserrat Rubinat, La gnosis del cristianismo cátaro, que ens ofereix l’oportunitat d’endinsar-nos en aquella aventura espiritual tràgicament escapçada, que, amb la mort del rei Pere a Muret, va iniciar una reorientació de les prioritats de la monarquia catalanoaragonesa cap al sud i cap a l’est, en detriment del lligam que havia unit fins aleshores les terres catalanes i occitanes.

(Carles Duarte: “Els càtars”, Diari de Girona i el Segre, 29 d’agost de 2026)

Antologia

Acceptar la història amb tot el seu pes —amb les seves llums i les seves ombres— és un acte de maduresa i de coratge. És, en cert sentit, un mirall del que passa personalment: ningú no pot créixer de debò si passa la vida justificant-se, esborrant les seves errades o negant les seves contradiccions. Només qui mira de cara els seus errors pot transformar-los en saviesa.

En l’àmbit col·lectiu, passa el mateix. Una societat que reconeix les seves ferides obre la possibilitat d’aprendre, de reconciliar-se i de construir un futur més conscient. Una societat que nega, en canvi, queda atrapada en un cicle de repetició; torna a caure en els mateixos errors perquè no es permet aprendre d’ells.

Al final, el que ens ensenya aquesta tendència a alterar el passat és una gran lliçó sobre la condició humana: la veritat pot doldre, però la mentida, encara que alleugereixi el pes per un instant, acaba pesant molt més. Abraçar la nostra història sense maquillar-la és, potser, un dels grans reptes i actes d’amor més grans —com a individus i com a pobles—, perquè significa reconèixer-nos en la nostra totalitat: el que fórem, el que vam fer i el que encara podem arribar a ser.

(La Gnosi del cristianisme càtar. El misteri de la doctrina crística. Barcelona: Editorial Base, 2026)

* * *

De la Ment a l’Art

«En la ment es transforma el caos per esdevenir-se bellesa, una bellesa que prové del Verb, la part immutable d’allò diví, de l’existència eterna, de l’irreductible».

«L’art, en totes les seves manifestacions, és l’expressió humana més intangible de la matèria».

L’ésser humà ha tingut sempre la necessitat d’adquirir consciència de tota la realitat que l’envolta, fins i tot, des del temps immemorial de les cavernes, quan els nostres ancestres omplien d’art rupestre les parets de les coves que habitaven. En aquesta representació més primitiva de la humanitat l’acompanyava una espècie de ritual en la natura, que abraçava conceptes màgics i religiosos i que, d’alguna manera, evidenciava l’autèntica necessitat que ha tingut sempre l’individu d’establir contacte amb la divinitat o entitat superior. Alguns artistes, atrets per aquest corrent de pensament, han continuat realitzant obres basades en el caràcter transcendent, més enllà de l’intel·ligible, d’una manera onírica per transmetre el coneixement que la ment emmagatzema en l’inconscient, malgrat la clara evolució de l’art cap a cànons més aviat estètics d’adoració al cos i a la matèria. La influència que ha exercit la filosofia del materialisme sobre l’art ha empès a l’individu a menystenir el coneixement introspectiu i profund, així com la metafísica o la mística.

(Nisshoku. Eclipsi de llum. Barcelona: Editorial Base, 2023)

Versos de llum

Fràgils màscares cauen
quan el cos no respon.
Cap a on va l’ànima
quan el cor no batega?
La dansa del fum comença
quan s’apaga l’espelma.
Vida, després de la vida.

Al Temple de Déu s’hi arriba
per una llarga escala.
A dalt, una llum eterna
espera i guia. 
Si aconsegueixes pujar-hi,
seràs Nisshoku, eclipsi de llum
del gran coneixement.

Anheles la fita,
símbol sagrat d’èxit.
I l’instant arriba
enmig del desconcert.
Des de dalt del cim
tot és més petit
menys la solitud.

(Nisshoku. Eclipsi de llum. Barcelona: Base Poesia, 2023)

* * *

Espai

Corrents de sofre enterren
pergamins, papirs gnòstics,
sapiència hermètica en la rosa-copta
d’un vell Heràclit oblidat.

Tort d’aigua esglaiada
en el Temple de Júpiter.
L’espai s’expandeix i s’escurça
en cada indici de vida,
en tot preludi de mort.

Quantes melodies que ja no seran! 
I podien haver estat.
De què ha servit tanta bellesa
per a la humanitat?

Lumínic balm del no-res.

(Tornar a néixer. Sota el signe d’Omega. Barcelona: Editorial Trípode, 2021)

* * *

El vell Horaci

Deixeu-me que faci un últim vol
i atrapi papallones.
Vull mostrar-les a l’Univers
en la fita inabastable.

Camino a temps vençut
i lluito per no decaure,
però mentre duri el meu descens
sucumbiré incrèdul al rellotge
de sorra que s’esmicola
entre els peus, ferotge
en el vaivé de l’aigua freda.

Com he pogut arribar fins aquí,
a la nua platja del miracle Normand?

La pols va caient i cap a ella vaig. 

El somni lul·lià eternal 
                          reverbera,
dessota les boires i s’alça
a llambregades per la sàlvia venal,
mentre la rugositat desdibuixa
la memòria dels desvalguts.

I moriré en el silenci mut,
solitari, transeünt.
Una altra ovella vella
que deixarà el remuc.

(Tornar a néixer. Sota el signe d’Omega. Barcelona: Editorial Trípode, 2021)

* * *

Incorpori

En cap espill ni bassal d’aigua
es reflecteix el meu rostre. 
Soc aquell que ja no hi és. 

(Tornar a néixer. Sota el signe d’Omega. Barcelona: Editorial Trípode, 2021)

Contemplo el plomatge bru grisenc de la griva amb els ulls enfosquits d’ira. Cada cop la premo més fort amb les mans agrestes de treballar la terra, i noto com el passeriforme indefens lluita absurdament per fugir d’un destí que ja no li pertany. Mou compulsivament el bec amagat sota una de les ales malmeses, i no se’n surt. Piula esgotat amb un crit mut d’auxili. Paciència, tingues paciència que encara no has sofert com ella, penso dins la meva ràbia continguda. Ningú encara t’ha arrencat de quall la innocència, ensangonant-te el cos pel gust de fer mal.

(“Si encara hi fossis”, dins Una conversa amb Damià Sindreu i altres narracions. Lleida: Pagès Editors, 2017)

* * *

Vaig néixer lluny d’aquí, on el cel formigonat es confon amb el gris de l’asfalt. Però des que vaig descobrir el meu indret, les meves arrels, els meus orígens, per res en marxaria, ni que m’hi anés la vida. I si algú gosés fer-me’n fora, em defensaria amb aquestes ungles escapçades de treballar la terra, i amb les dents corcades, però esmolades de rosegar pa negre. No, ni la mort crec que s’atreveixi a fer-ho. […]

L’olor de molsa i de pinassa m’acompanyava en el trajecte incert. […] Em vaig quedar quieta, immòbil, atrapada altre cop en aquell indret. Vaig alçar la vista cap a les muntanyes rocoses. La llum del sol cada cop era més feble i la boira s’enlairava des de la vall fins al cim retallat. I allà, on les ànimes es perdien, s’amagava el penya-segat sota l’onatge gegantí, i les àligues furtives que hi volaven. Si no em donava pressa, aviat aquell mantell blanc acabaria empassant-se’m a mi. Em vaig posar a córrer camí avall com si m’hi anés la vida, sortejant matolls, arbustos i esbarzers que m’esgarrinxaven la cara i la por.

(“L’Esperit de la muntanya”, dins Ze, i altres narracions. Lleida: Edicions Salòria, 2015)

* * *

Quan algú obria i tancava la porta de l’establiment, sonava una campaneta i sortia una flaire indefinida de mel, xocolata i ametlles garapinyades. Aquella intensa olor atreia fins i tot, les panxes més atapeïdes de menjar. La Braida es delia per tastar-ne alguna, però, com que era molt pobra, creia que totes aquelles gormanderies estaven fora del seu abast. Però un dia se li va acudir una idea original: ficaria la dolça flairança dins d’un pot de vidre! Esperaria sigil·losament que algú sortís de la botiga per posar ràpidament aquella aroma tan bona a dins, i tancar-la corrents abans que pogués tornar a sortir.

(La princesa de xocolata. Barcelona: Mosaics Llibres, 2017)