Narrativa infantil i juvenil Narrativa breu Poesia Crítica literària o assaig Estudis sobre l'autor/autora Teatre infantil i juvenil

Pere Rosselló i Bover

Pere Rosselló Bover (Palma, 1956) és poeta, escriptor i catedràtic de Literatura Catalana a la Universitat de les Illes Balears. És autor de diversos reculls poètics, alguns d’ells premiats. També ha conreat la literatura infantil, havent obtingut el premi Guillem Cifre de Colonya del 1988 per Les aventures d’en Tres i mig. A més a més, és autor de la nouvelle satírica L’Infern de l’Illa (2002), que retrata la Mallorca contemporània.

La major part de la seva activitat ha girat entorn de l’estudi de la literatura: ha publicat nombrosos articles, edicions de textos, antologies i estudis de crítica literària, entre els quals destaquen els llibres L’escriptura de l’home. Introducció a l’obra literària de Miquel Àngel Riera (1982), L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1976-1951) (1988), La literatura a Mallorca durant el franquisme (1936-1975) (1998), Contra la destrucció imparable: aproximació a l’última narrativa de Miquel Àngel Riera (2006) i Ramon Llull en la literatura contemporània (2016). El 1996, arran de la mort de Miquel Àngel Riera, passa a dirigir les col·leccions Tià de Sa Real i El Turó, creades i dirigides fins aleshores per l’escriptor manacorí. Des del 1999 dirigeix la publicació de les Obres Completes de Miquel dels Sants Oliver i de les Obres Completes de Gabriel Alomar.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Oriol Valls per a l’AELC.
Documentació i fotografies: Arxiu personal de l’autor.

Castellano

Pere Rosselló i Bover castellano

Pere Rosselló Bover (Palma, 1956) es poeta, escritor y catedrático de Literatura Catalana en la Universitat de les Illes Balears. Es autor de varios libros de poesía, algunos de los cuales premiados. También se ha dedicado a la narrativa infantil, con algún libro premiado, como Les aventures d’en Tres i mig, premio Guillem Cifre de Colonya de 1988. Además, es autor de la nouvelle satírica L’Infern de l’Illa (2002), que retrata la Mallorca contemporánea.

La mayor parte de su actividad ha girado alrededor del estudio de la literatura: ha publicado numerosos artículos, ediciones de textos, antologías y estudios de crítica literaria, entre los que destacan los libros. ‘escriptura de l’home. Introducció a l’obra literària de Miquel Àngel Riera (1982), L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1976-1951) (1988), La literatura a Mallorca durant el franquisme (1936-1975) (1998), Contra la destrucció imparable: aproximació a l’última narrativa de Miquel Àngel Riera (2006) y Ramon Llull en la literatura contemporània (2016). En 1996, con la muerte de Miquel Àngel Riera, pasa a dirigir las colecciones Tià de Sa Real i El Turó, creadas y dirigidas hasta el momento por el escritor manacorí. Desde 1999 dirige la publicación de las Obras Completas de Miquel dels Sants Oliver y de las Obras Completas de Gabriel Alomar.

Es socio de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Oriol Valls para la AELC.

Documentación y fotografías: Archivo personal del autor.

English

Pere Rosselló Bover english

Pere Rosselló Bover (Palma, 1956) is a poet, writer, and Professor of Catalan Literature at the University of the Balearic Islands. As a poet, he has published Antología (1978, winner of the 1977 City of Manacor Prize), Aplec de distàncies (1981, winner of the 1977 City of Palma Prize), Llibre de la selva i altres poems (1983), L’hort de la lluna (1988), El temps llençat al pou (winner of the 2004 Bernat Vidal i Tomàs Prize), and Illa Crucis (2014). He has also written children’s literature with titles including Les aventures d’en Tres i mig (1989, winner of the 1988 Guillem Cifre de Colonya Prize), El fantasma del País del Vent (1992, re-issued in 2018), and Memòries d’una planta (2006). Moreover, he has published the satirical short novel, L’Infern de l’Illa (2002) in which he portrays contemporary Mallorca.

Most of his work has focused on the study of literature. He has published numerous articles, edited texts, anthologies, and studies in literary criticism, notable amongst which are the titles L’escriptura de l’home. Introducció a l’obra literària de Miquel Àngel Riera (1982), L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1976-1951) (1988), La literatura a Mallorca durant el franquisme (1936-1975) (1998), Contra la destrucció imparable: aproximació a l’última narrativa de Miquel Àngel Riera (2006), and Ramon Llull en la literatura contemporània (2016). In 1996, following the death of Miquel Àngel Riera, he became director of the collections “Tià de Sa Real” and “El Turó”, which had been created and previously directed by Riera. Since 1999 he has been director of two collections of complete works, Obres Completes de Miquel dels Sants Oliver and Obres Completes de Gabriel Alomar.

He is a member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

 

Web page: Oriol Valls for AELC.
Documentation and photographs: Author’s personal files.

Biografia

Pere Rosselló i Bover neix a Palma el dia 6 de març de 1956, l’Any de la Neu.

El 1973 comença els estudis de Filosofia i Lletres a la delegació de Palma de la Universitat de Barcelona i el 1978 es llicencia en Filologia Hispànica. A partir del setembre de 1978 imparteix la docència en diversos centres d’ensenyament mitjà i el 1982 aprova les oposicions de professor de Llengua i Literatura Catalanes d’institut de batxillerat. El 1986 es doctora en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears amb una tesi sobre L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951), dirigida pel Dr. Joan Alegret, que obté la qualificació d’Excel·lent cum laude i el Premi Extraordinari de doctorat. El 1988 passa a exercir la docència a la Universitat de les Illes Balears, primer com a Professor Titular de Filologia Catalana i, des del 2005, com a Catedràtic d’Universitat.

Encara essent estudiant, guanya el Premi Ciutat de Manacor de poesia el 1977, amb el llibre Antologia (1978). Poc després obté el Premi Ciutat de Palma (1977) amb el poemari Aplec de distàncies (1981). Més tard traurà dos llibres més de poesia: Llibre de la selva i altres poemes (1983) i L’hort de la lluna (1988).

Durant aquests anys col·labora en diverses publicacions literàries, com la revista Blanc d’Ou, Cairell, Reduccions, etc. Sobretot, però, treballa activament en la creació de la revista Latitud 39 (1981-83) com a membre del consell de redacció i com a col·laborador habitual.

El 1988 comença a dedicar-se a la literatura infantil quan obté el Premi Guillem Cifre de Colonya amb el llibre Les aventures d’en Tres i mig (1989), que serà objecte de nombroses reedicions. D’aquest llibre, l’any 2002 en fa una versió teatral que és portada als escenaris sota la direcció de Frederic Roda.

Com a autor de narrativa infantil també ha publicat El fantasma del País del Vent (1992; reeditat el 2018), Memòries d’una planta (2006) i La vaca sàvia i altres contes en vers (2006).

El 2002 fa una incursió a la narrativa breu amb la “nouvelle” satírica L’Infern de l’Illa (2002).

El 1996, arran de la mort de Miquel Àngel Riera, passa a dirigir les col·leccions Tià de Sa Real i El Turó, creades i dirigides fins aleshores per l’escriptor manacorí. Des del 1999 dirigeix la publicació de les Obres Completes de Miquel dels Sants Oliver i de les Obres Completes de Gabriel Alomar.

Després de setze anys sense publicar poesia, hi torna el 2004 quan obté el Premi Bernat Vidal i Tomàs amb El temps llençat al pou. Posteriorment, ha publicat el poemari Illa Crucis (2014).

Tanmateix, la major part de la seva dedicació s’ha centrat en l’estudi de la literatura, terreny en el qual ha publicat nombrosos articles i una quinzena de llibres. També és autor de diverses antologies de poesia i de narrativa, algunes de les quals han estat traduïdes a diversos idiomes estrangers.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana des de la seva fundació el 1977.

 

Grup redactor de <i>Latitud 39</i>. Dècada de 1980.
Grup redactor de Latitud 39. Dècada de 1980.
Amb Miquel Àngel Riera, finals dels anys 80 (1987?).
Amb Miquel Àngel Riera, finals dels anys 80 (1987?).
Amb els professors Alan Yates, Joaquim Molas i Joan Mas i Vives. Principis dels anys 90.
Amb els professors Alan Yates, Joaquim Molas i Joan Mas i Vives. Principis dels anys 90.
Activitat amb uns lectors seus de l'escola de Felanitx.
Activitat amb uns lectors seus de l'escola de Felanitx.

Premis

  • Premi Ciutat de Manacor (1977): Antologia.
  • Premi Ciutat de Palma (1977): Aplec de distàncies.
  • Premi Guillem Cifre de Colonya (1988): Les aventures d’en Tres i mig.
  • Premi Bernat Vidal i Tomàs (2004): El temps llençat al pou.
Coberta d'<i>Aplec de distàncies </i>.
Coberta d'Aplec de distàncies .

Articles, entrevistes i ressenyes (selecció)

  • ARNAU I SEGARRA, Pilar: [Estudis sobre Llorenç Villalonga]. Zeitschrift für Katalanistik, núm. 11 (1998), p. 174-184.

  • CAPÓ, Antoni: «Una Biografia del pare Ginard». Serra d’Or. Barcelona, Any XLI, núm. 474 (1999, juny), p. 79.

  • DÍAZ I VILLALONGA, Ramon: «Pere Rosselló Bover: «El fantasma del País del Vent»». El Mirall. Palma de Mallorca, Any VII, núm. 59 (1993, gener), p. 68.

  • GOMILA, Andreu: «La buidor de l’altre». Avui, 16 de desembre de 2004.

  • GREGORI I SOLDEVILA, Carme: «Pere Rosselló Bover: «La narrativa i la prosa a Mallorca a l’inici del segle XX»». Caplletra. València, núm. 42 (2007, Primavera), p. 309-312.

  • LLADÓ RIBAS, Miquel Àngel: «Un infern per fer-hi una volta». El Mundo, 15 de setembre de 2002.

  • LÓPEZ CRESPÍ, Miquel: «Pere Rosselló i L’infern de l’Illa». El Mundo, 26 de juny de 2002.

  • NADAL, Bernat: «Entrevista a Pere Rosselló, secretari de l’Obra Cultural Balear). El Mirall. Palma de Mallorca, núm. 27 (1989, abril), p. 16-18

  • NADAL, Bernat: «Pere Rosselló Bover: «El temps llençat al pou»». Lluc, núm. 842 (novembre-desembre 2004), p. 50-51.

  • PONS I PONS, Damià: «Pere Rosselló Bover: «La narrativa i la prosa a Mallorca a l’inici del segle XX»». Llengua & Literatura, núm. 18 (2008), p. 473-480.

  • SEGUÍ I TROBAT, Gabriel. «Pere Rosselló Bover, «L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951)»» Llengua & Literatura. Barcelona, núm. 5 (1992-1993), p. 716-717.

Vincles

Comentaris d'obra

Amb cites de Santiago Rusiñol, Maria Antònia Salvà, Josep Pla, Salvador Espriu i Dant Alighieri, Pere Rosselló ens convida a seguir-lo en un pelegrinatge autènticament dantesc per aquest Infern d’una Mallorca en vies de perdició. […] Alhora el lector podrà descobrir aspectes ben diversos d’aquesta Mallorca feta malbé per l’especulació i el saqueig de recursos de la mà de Llorenç Villalonga o de Gabriel Alomar. Els profunds coneixements que de la nostra literatura té l’autor de L’Infern de l’Illa fa que l’estil de la novel·la, certs fragments, ens recordin Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Maria Antònia Salvà, Joan Maragall, Miquel Àngel Riera, Gabriel Alomar, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Mn. Antoni M. Alcover, Víctor Català… La utilització de certs fragments dels autors abans esmentats ens obri els ulls pel que fa referència a les possibilitats del collage literari.

(Miquel López Crespí: «Pere Rosselló i L’infern de l’Illa», El Mundo, 26 de juny de 2002)

* * *

L’Infern de l’Illa és un viatge al·lucinant i divertit (sobretot això, divertit) a través d’un infern, valgui la redundància, que l’autor situa ni més ni pus que davall de l’aeroport de Palma (del macroaeroport, per ser més exactes) i que té la forma d’una descomunal ensaïmada. En cadascun dels seus cercles concèntrics, Rosselló, servint-se de personatges literàriament tan significatius com Santiago Rusiñol, Llorenç Villalonga, Gabriel Alomar o el vehement mossèn Antoni Maria Alcover, situa alguns dels mals que, al seu parer, han afligit l’illa al llarg dels darrers 30-40 anys, coincidint amb l’arribada del boom turístic i la consegüent transformació social i cultural de Mallorca, els resultats de la qual són sobradament coneguts per a tothom que els vulgui veure.

(Miquel Àngel Lladó Ribas: «Un infern per fer-hi una volta», El Mundo, 15 de setembre de 2002)

* * *

Han passat setze anys i l’autor ens presenta una obra més madura, més rodona i amb uns altres interessos. Durant aquest període ha seguit reflexionant sobre la llum i l’espai, però ha centrat la seva investigació en el temps, el gran enemic dels homes, i en l’alteritat, la mutació constant de l’ésser. Vidal Ferrando diu que l’obra de Rosselló Bover gira al voltant de tres antagonismes (nit – llum, ser – no-ser i oblit – record), però se n’oblida un, que emergeix d’El temps llençat al pou com a element fonamental: jo-l’altre. De fet, l’anàlisi que fa l’autor entorn del pas del temps, eix del volum, no és sinó l’anàlisi de la transformació de l’ésser humà, de com ens mutem a mesura que anem creixent, envellint. El poeta dubta de ser el noi de les fotografies de la seva joventut: els anys han transcorregut i no hi ha vista enrere possible, ell és un altre. Aquest fenomen li genera una certa frustració, ja que sap que el passat no torna mai, tan sols en el record, que la felicitat és impossible, que de res li ha servit negar els dies: “Ara ja saps que els mots mai no retornen / el temps llençat al pou d’estels i roses”, escriu al segon poema del volum.

(Andreu Gomila: «La buidor de l’altre», Avui, 16 de desembre de 2004)

Antologia

La flor tancada
fora la gàbia,
mentre l’ocell
creix en el test.

(Antologia. Palma: Moll, 1978)

* * *

Cant dels elefants

Balenes d’estepa,
elefants naïfs,
ompliu de raresa
la casa de feres.

Per bons us exploten
els indis mesquins.
De fers caçadors
anglesos, fugiu!

Joguines d’estopa,
estàtues de gris,
no sempre el peix gran
es menja el petit.

(Llibre de la selva i altres poemes. Manacor: Casa de Cultura, 1983)

* * *

Els fruits madurs són capses de sorpreses.
Un gra pot ser un ou d’estruç nocturn
i, del raïm, eixir-ne mil coloms;
són velles fonts, paranys de suïcides,
per descobrir la mar enmig de l’hort.
D’arbres penjats, planetes que contemplen
el sòl fet cel, la nit horitzontal.
S’amaga al fons un univers petit,
també interí l’exèrcit sanguinari
d’un líquid bosc espera dins l’esfera.

(L’hort de la lluna. Manacor: Casa de Cultura, 1988)

* * *

Caldrà ignorar que en la ciutat nocturna
només habiten els éssers feliços,
els que han deixat a casa aquell corcó
que tot el dia els rosegava els ossos
i, matemàtics, s’han lliurat al ritme
extern del ball, d’una conversa tènue
o a la bellesa de la nova llum.
D’esma, demà, llurs membres ensopits
retrobaran el buit d’haver viscut
màgics moments de falsos plenilunis.

(El temps llençat al pou. Palma: Moll, 2004)

* * *

Obren ferides
sobre la pell de l’Illa,
grues i pales.

Avars, els amos
el dret de pas ens neguen
a casa nostra.

Ens fan culpables
als nostres ulls mateixos
de ser nosaltres.

(Illa Crucis. Palma: Lleonard Muntaner, 2014)

LA CASA DELS GATS ENCANTATS

I fou així com vaig anar a parar a la casa del jardí dels gats encantats. La senyora que m’havia recollit no podia tenir cura de mi perquè treballava i, a més, tenia tres fills petits. No disposava de temps suficient per dedicar un poc d’atenció a ningú. Això no obstant, no volia deixar‑me altra vegada abandonat, sense uns amos, sobretot després de les amenaces d’en Kan.

Cada dia un jardiner anava a la casa per regar i tenir cura de les plantes del jardí. Era un home vell (o, almenys, ho semblava). Tenia una gran calba lluent i uns immensos bigotis blancs. Havia viscut molts anys a Mèxic i encara al front se li notava la franja blanca que deixa l’ombra del capell típic d’aquell país. Era un jardiner molt lent, però també molt honrat. Per això cobrava les hores a meitat de preu, ja que en una sols aconseguia fer la feina que un altre feia en mitja. D’aquesta manera era el més pobre dels jardiners de la contrada. Deien que a Mèxic l’havia picat una mosca que transmet la malaltia de la peresa. Es tracta d’un virus que, després d’anys i panys, acaba fent‑te morir de vell. Deien que molt de temps abans havia estat casat amb una dona que odiava els animals i les plantes: just veure una ploma o una fulla de pi es posava a esternudar hores i hores sense parar; a casa seva tot era de plàstic.

Ara vivia amb un amic, pescador d’ofici, en una casa vella on tenien un petit jardí ple de moixos encantats. Dic que estaven encantats perquè vivien tan bé amb aquells dos homes que no n’haurien fugit ni per tot l’or (o el peix) del món. Per això mateix, per encantar‑me, la senyora va pensar que aquella seria una bona llar per a mi.

El pescador també era un bon jan. Des de jove es dedicava erròniament a aquell treball, ja que es marejava just de veure la mar en una postal. Per sortir a pescar amb el seu llaüt havia de prendre mitja capsa de píndoles contra el mareig. Només sortia quan la mar estava molt plana i tranquil·la, si no era que no li quedava res per donar als gats.

Tenia tants d’entrebancs per dur a terme el seu ofici, que sovint realitzava altres feines: era pintor de persianes verdes a l’estiu, missatger de paquets de menys de cinc quilograms, empaquetador de regals per als Reis… En tots era un empleat excel·lent. Però, com que es tractava de treballs molt ocasionals, no en podia viure i retornava altre cop a la pesca, com si es tractàs d’un destí tràgicament assenyalat.

A la caseta vella d’aquells homes extravagants on vaig anar a parar em deien Dau. Hi hauria viscut molt bé si no hagués estat pels moixos, que, just de veure’m, ja varen perdre bona part del seu encanteri. Amb la mirada vaig adonar‑me que, per a ells, la meva entrada en aquella casa havia estat una bomba.

(Les aventures d’en Tres i mig. Barcelona: La Galera, 1989 / Palma: Moll, 2007)