Poesia Obres traduïdes Narrativa Estudis sobre l'autor/autora

Jaume Roig

?-1478

Jaume Roig (València, ? – Benimàmet, Horta, 1478). Metge i escriptor, autor de l’Espill.

Estudia Medicina i Arts i aviat esdevé un metge de prestigi a la seva ciutat, activitat que compagina amb la pràctica de la lectura i l’escriptura. Casat des del 1443 amb Isabel Pellisser, el matrimoni té sis fills. Amb l’Espill, Jaume Roig signa una de les obres més importants del segle XV. Segueix la tradició romànica de la narrativa en vers i la tradició misògina de caràcter didàctic i, encara, còmic i alliçonador. L’obra està composta per 16.359 versos apariats a partir dels quals un protagonista narrador es dirigeix a un nebot seu per advertir-lo del maltractament que ha patit per part de les dones i per aconsellar-li, per tant, que s’allunyi del gènere femení. L’Espill -dividit en un poema introductori, un prefaci i quatre «llibres»- va ser una obra de ressò a l’època i d’aquesta manera se’n van fer tres edicions durant el segle XVI.

Jaume Roig també va concórrer, l’any 1474, al concurs literari convocat a València amb el poema «en lahor de la Verge Maria», inclòs en el volum Les trobes en lahors de la Verge Maria. Mor a Benimàmet el 5 d’abril de 1478.

 

Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l’AELC.
Documentació: Toni Terrades.
Imatges: Història de la literatura catalana [Part antiga. Tercer volum]. Barcelona: Ariel, 1964.

Castellano

Castellano

Jaume Roig (València, ? – Benimàmet, Horta, 1478). Médico y escritor, autor de la obra Espill.

Estudia Medicina y Artes y pronto se convierte en un médico prestigioso en su ciudad, actividad que compagina con la práctica de la lectura y la escritura. Casado desde 1443 con Isabel Pellisser, el matrimonio tiene seis hijos. Con el Espill, Jaume Roig firma una de las obras más importantes del siglo XV. Sigue la tradición románica de la narrativa en verso y la tradición misógina de carácter didáctico y, más aun, cómico y aleccionador. La obra está compuesta por 16.359 versos pareados a partir de los que un protagonista narrador se dirige a su sobrino para advertirle de los malos tratos que ha sufrido por parte de las mujeres y para aconsejarle, por tanto, que se aleje del género femenino. El Espill –dividido en un poema introductorio, un prefacio y cuatro «libros»– fue una obra de repercusión en la época y durante el siglo XVI se hicieron tres ediciones del libro.

Jaume Roig también concurrió, en el año 1474, en el concurso literario convocado en Valencia con el poema «en lahor de la Verge Maria», incluido en el volumen Les trobes en lahors de la Verge Maria. Muere en Benimàmet el 5 de abril de 1478.

 

Página elaborada por Toni Terrades para la AELC.
Documentación: Toni Terrades.
Imágenes: Història de la literatura catalana [Parte antigua. Tercer volúmen]. Barcelona: Ariel, 1964.

English

Jaume Roig English

Jaume Roig (Valencia ? – Benimàmet, Horta, 1478) was a doctor, writer and author of the famous work Espill (The Mirror).

He studied Medicine and Arts and soon became a prominent doctor in the city, where he combined his medical practice with reading and writing. In 1443 he married Isabel Pellisser with whom he had six children. Jaume Roig‘s Espill was one of the most important works of the fifteenth century. His writing was in the romantic tradition of narrative in verse, not to mention the misogynist didactic tradition with comic and instructive elements. Espill consists of 16,359 couplets by means of which the narrator addresses his nephew, warning him about the ill-treatment he has received from women and therefore advising him to keep away from the female sex. Divided into an introductory poem, a Preface and four «books», Espill had a great impact in its day, so much so that four editions were published in the sixteenth century.

In 1474, Jaume Roig entered the Valencia literary competition with his poem «En lahor de la Verge Maria» (In Praise of the Virgin Mary), which is included the volume Les trobes en lahors de la Verge Maria (Poems in Prise of the Virgin Mary). He died in Benimàmet on 5 April 1478.

 

Web page: Toni Terrades for AELC.
Documentation: Toni Terrades.
Translation: Julie Wark.
Images: Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, Vol. 3, 1964.

Biografia

Jaume Roig neix a la ciutat de València a principis del segle XV, tot i que no es coneix la data exacte del seu naixement. Fill del metge Jaume i nét del notari Pere Roig, la seva família provenia de Mataró i el besavi de l’autor, Salvador Roig, fou el primer en instal·lar-se a València i va relacionar-se amb el poder municipal des de ben aviat. Jaume Roig va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot i que no ho sabem del cert.

Com a metge, ja a València, ben aviat obté un gran prestigi. L’any 1434 és nomenat examinador de metges, càrrec anual que també ocupa, successivament, els anys 1436, 1440, 1450, 1463, 1466, 1474 i 1477. També exerceix com a metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469. I tenim constància de la seva feina en hospitals com l’Hospital d’en Clapers, a partir 1450, o l’Hospital d’en Bou, fins el 1478. Casat, segons consta, des del 1443 amb Isabel Pellisser, ja morta el 1455, d’aquest matrimoni en neixen sis fills, tres nois i tres noies: Gaspar Jeroni, que esdevingué cavaller; el canonge de Terol Jaume Honorat; i Joanot, Elionor, Joana i Violant. Les dues darreres foren monges. Pel seu testament, sabem que Jaume Roig tingué una capacitat econòmica important, amb diverses cases i terrenys a València.

L’activitat professional i pública la va combinar amb l’exercici de la literatura i d’aquesta manera, l’any 1460 escriu l’Espill, una obra composta de 16.359 versos apariats que segueix la tradició romànica de la narrativa en vers i que suposa una forta crítica contra les dones de qualsevol edat i condició. L’obra va ser escrita a la vila de Callosa, on l’autor s’havia retirat fugint d’una epidèmia. Es tracta d’un dels escrits més importants del segle XV i la seva repercussió a l’època va ser important, amb tres edicions durant el segle XVI i les traduccions al llatí, de Gaspar Guerau de Montmajor, i al castellà, de Llorenç Matheu, durant el segle XVII.

Per a la correcta comprensió de l’Espill, cal situar l’obra en la tradició de la misogínia, ja des dels precedents clàssics com les Sàtires de Juvenal, fins a l’Adversus Jovinianum de Sant Jeroni, el Matheolus de Jean Le Fèvre, o el Corbaccio de Bocaccio. El llibre està compost per un poema introductori, la «Consulta», per un Prefaci que consta de quatre parts i per quatre «llibres» dividits, alhora, en quatre parts. La història pròpiament és la d’un narrador protagonista que es dirigeix al seu nebot per explicar-li els maltractes que ha sofert per part de les dones al llarg de la seva vida i per advertir i convèncer el jove, és clar, que s’allunyi del gènere femení per tal que eviti el patiment que ell mateix ha sofert.

D’altra banda, Jaume Roig concorre al concurs literari convocat l’11 de febrer de 1474, a la seva ciutat, amb el poema «en lahor de la Verge Maria» que s’inclou amb la resta de poemes presentats al certamen en el volum Les trobes en lahors de la Verge Maria. Mor a Benimàmet d’un atac de feridura el 5 d’abril de 1478.

Escena d'una curació miraculosa d'un retaule de la Catedral de Barcelona del 1452-1454, anys en què Jaume Roig era administrador de l'hospital d'en Clapers.
Escena d'una curació miraculosa d'un retaule de la Catedral de Barcelona del 1452-1454, anys en què Jaume Roig era administrador de l'hospital d'en Clapers.
Portada de l'edició de l'Espill, impresa l'any 1735 a València per Josep Garcia.
Portada de l'edició de l'Espill, impresa l'any 1735 a València per Josep Garcia.

Estudis [selecció]

  • BERGÉS, Joaquim: «Pròleg» a l’Espill o llibre de les dones. Barcelona: MOLC, 1978, p. 9-18.

  • CARRÉ, Antònia: «L’estil de Jaume Roig: les propostes ètica i estètica de l’Espill«, dins Lola Badia i Albert Soler (ed.), Intel·lectuals i escriptors a la baixa Edat Mitjana catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994, p. 185-219.

  • CARRÉ, Antònia: «El rescrit de Jaume Roig i les noves rimades comediades», dins Lola Badia, Miriam Cabré i Sadurní Martí (ed.), Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (s. XIII-XV): Actes del III Col·loqui «Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga» (Universitat de Girona, 5-8 de juliol de 2000). Barcelona: Curial – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002, p. 355-372.

  • CARRÉ, Antònia: Narrativa catalana medieval en vers (El Jaufré i L’Espill de Jaume Roig). Barcelona: UOC, 2007.

  • CARRÉ, Antònia: «Introducció» a l’Espill. Barcelona: Quaderns Crema, 2006, p. 

  • RIQUER, Martí de: «Jacme Roig», dins de la Història de la literatura catalana [Part antiga. Tercer volum]. Barcelona: Ariel, 1964, p.).

  • RUBIO Vela, Agustín: «Autobiografia i ficció en ‘L’Espill’ de Jaume Roig: A propòsit de l’episodi en l’hospital», L’Espill (València), primavera – estiu 1983, núm. 17/18, p. 127-148.

  • SIRERA, Josep Lluís: «L’Esplendor literari del segle XV (II)», dins de la Història literatura valenciana. València: Alfons el Magnànim – Generalitat, 1995, p. 123-196.

Vincles

Comentaris d'obra

El llibre intitulat Spill (o sia «mirall»), compost de 16.359 brevíssims versos, es conserva en un manuscrit de la Biblioteca Vaticana sense nom d’autor. Al segle XVI fou objecte de tres edicions, la primera de les quals, impresa a València el 1531, porta el títol de Libre de consells per lo magnífich mestre Jaume Roig, atribució que és mantinguda en totes les posteriors. El títol, en canvi, sofreix una variació en la tercera, de València (1561), on l’obra és anomenada Libre de les dones, més verament dit de consells. N’existeix una edició del segle XVIII (1735) i una altra del XIX (1865), després de la qual vénen les modernes. Aquestes lleugeres indicacions bibliogràfiques posen de manifest un fet curiós i no gaire freqüent, o sia la persistència de la voga del Spill, llibre que des que fou escrit sempre ha comptat amb llegidors.

Aclarim, de primer, l’autèntic títol de l’obra i la seva paternitat, ja que al manuscrit apareix sense nom d’autor. […]

La nostra obra, per tant, es diu Spill, i els títols de Libre de consellsi Libre de les dones semblen deguts als impressors, el segon dels quals pot haver estat inspirat en el del tractat d’Eiximenis.

Des de l’edició del 1531 el Spill apareix atribuït a Jacme Roig, que havia mort cinquanta-tres anys abans, la qual cosa suposa una tradició que adscrivia l’obra al metge valencià. Al Spill, encara, són tan sovintejades les referències a hospitals, malalties, medicaments i procediments de guarir, que això revela un gran coneixement de la medicina a part del seu autor.

(Martí de Riquer: «Jacme Roig», dins de la Història de la literatura catalana [Part antiga. Tercer volum]. Barcelona: Ariel, 1964, p. 215)

* * *

En l’Espill, Jaume Roig sembla que planteja una història ben senzilla: s’inventa un protagonista narrador que parla en primera persona narrativa i que s’adreça a un nebot per explicar-li com l’han maltractat les dones al llarg de la seva dissortada vida. L’objectiu és ben clar: convèncer el nebot en qüestió de la maldat —natural i voluntària, diu a C— de les dones per tal que el jove, seguint els seus consells, se n’allunyi i eviti així els patiments que ell ha sofert i que explica amb tot detall.

L’Espill està constituït per un poema introductori —la Consulta—, un Prefaci dividit en quatre parts i quatre llibres dividits en quatre parts més, com diu el text mateix (vegeu el comentari a PIV, 2). La Consulta i el Prefaci funcionen com una introducció i com una declaració de principis, ètics i estilístics. Entrem pròpiament en matèria amb els llibres primer i segon, en què el protagonista narrador relata la seva vida de solter, els seus matrimonis dissortats amb una donzella que no ho era, amb una viuda i amb una novícia, i l’intent frustrat de casar-se amb una beguina. En el Llibre Tercer, aclaparat per tots els problemes produïts per la companyia femenina, però pensant a casar-se ara amb la parenta, el protagonista narrador s’adorm i aleshores se li apareix Salomó per corroborar ideològicament, amb un reguitzell d’exemples pouats en les Sagrades Escriptures sobretot, el discurs contrari a la condició femenina dels dos llibres anteriors. En el Llibre quart, el protagonista narrador, que ha estat il·luminat per l’aparició nocturna, ordena la seva vida al marge de qualsevol contacte amb el sexe femení, lliurat del tot a l’oració i a les obres de caritat cristiana.

En la construcció de la seva ficció literària, Jaume Roig posa de manifest una rigorosa labor de composició i una clara voluntat d’estil, indestriable de la comicitat. Segueix meticulosament un pla traçat i concep l’Espill com una unitat de sentit, falcada en la macroestructura de sermó, en el jo literari i en l’auctoritas que li proporciona l’espectre de Salomó.

(Antònia Carré: «Introducció» a l’Espill. Barcelona: Quaderns Crema, 2006, p. 34-47)

* * *

L’Espill, en contrast amb el Tirant, té en contra el fet de ser més «medieval». L’Espill, en bona part, és una novel·la d’aventures a l’estil de la posterior «picaresca» castellana, però enfilada en quatrisíl·labs apariats. Roig, quan es posà a escriure l’Espill, no s’imaginava que podia haver-lo escrit en prosa. En prosa, l’Espill —una part de l’Espill— hauria estat la contrapartida narrativa del Tirant. Hauria estat una novel·la tan moderna o més —o tan precursora— com el Tirant. En vers, en més de setze mil versos, curts, envitricollats, el·líptics, de consonàncies obligades a cada pas, l’Espill ens queda distant. És un graciós i esplèndid exercici literari, d’entrada. És, alhora, un patètic pamflet antifemení. I precisament per ser «antifemení» recobra una actualitat singular. En la tradició literària catalana, l’Espill és una mostra exasperada d’hostilitat a la dona. No l’única, però sí la més brillant. Un altre llibrot imponent, el Vita Christi de sor Isabel de Villena, en seria la rèplica «feminista». En algun altre lloc, he insinuat la relació polèmica d’aquestes obres: la Villena, tanmateix, no deixava de ser una monja, i els seus arguments eren sobretot moralistes i bíblics. Roig, en l’Espill, conta historietes de la vida diària: com un novel·lista. Roig és el nostre segon novel·lista frustrat. El primer va ser Ramon Llull. Joanot Martorell ja jugava un altre joc. Cada època va tenir el seu portaveu: el Blanquerna, l’Espill, el Tirant, la Tragèdia de Caldesa…

(Joan Fuster: «Memòria de Jaume Roig», Serra d’or, abril de 1978, núm. 223, p. 39)

Antologia

CONSULTA

Magnífic mossèn Joan
Fabra, cavaller valent,
pel gentil atreviment
que entre dones vos roman,
aquest rescrit vos coman.
Per vós sia tot llegit
ben llimat e corregit
afegint-hi lo que hi fall.

Trobant-me en aquesta vall
Callosa, per les morts fuit,
ociós, trist, sens fer fruit,
emprés he, no sens treball,
de dones scriure llur tall
natural e voluntari,
per Una, qui té el contrari,
descrivir pus fàcilment

e mostrar no subtilment,
sols rimat portant l’estil,
les dones tenir en vil
comportant-les virilment.
Sola Aquella gentilment
tembre i amar; bé escollir
entre espines Flor de Llir,
qual per tot lo món odora

(L’Espill. Barcelona: Quaderns Crema, 2006, p. 70)

* * *

Doncs, dic que totes,
de qualque estat,
color, edat,
llei, nació,
condició,
grans e majors,
xiques, menors,
jóvens e velles
lleges e belles,
maiaites, sanes,
les cristianes,
juïes, mores,
negres e Hores,
roges e blanques,
dretes i manques,
les geperudes,
parleres, mudes,
franques, catives,
quantes són vives,
qualssevol sien:
tot quant somien
ésser ver creen;
del que no veen
procés de pensa
fan, sens defensa
ni part oir;
per presumir
sols, pronuncien:
ver sentencien
que cert no saben.
Mentint se gaben,
sempre varien,
jamai se rien
sens ficció;
per tració
rien e ploren;
criden que es moren
quan són pus sanes
si han terçanes
llur mal no colen:
e fingir soien
tenir dolor
per dar color
a ses empreses.
Si són represes,
instruccions,
reprensions,
tot ho refusen!
Mas, molt bé excusen
vicis amats,
e los pecats
d’altri especulen,
e se’n tribulen
com se confessen:
d’aquells expressen
les circumstàncies
d’aquells han ànsies
dels seus no es dolen
Mostren que volen
lo que no els plau:
miren lo blau,
compren de grana;
volen magrana,
raïm demanen;
mas no s’enganen
mai en lo prendre!

(L’Espill. Barcelona: Quaderns Crema, 2006, p. 86-88)

* * *

PRIMER LLIBRE
De sa joventut

PRIMERA PART.
DE LA FADRINEA
AB SA MARE

Déu ajudant,
jo entonant
mon Spill e norma,
servant la forma
de l’abreviar,
me vull lleixar
la infantea.
Ma fadrinea
e joventut,
en servitud,
desheretat,
foragitat
e camps seguim,
los més de vint
anys meus millors,
ab prou suors,
perills, treballs,
nafres e talls,
ab mal passí,
e comencí
mort mon bon puig
Ell ab ma mare
vixqué poc temps,
e mai ensems
los viu menjar
ni festejar,
mai los viu riure.
Per llur mal viure
o mala sort,
cert, a gran tort,
per alguns mals
-no vull dir quals,
e no els declare
per ser ma mare-,
jove, fon hètic.
En fi frenètic,
així morí.

(L’Espill. Barcelona: Quaderns Crema, 2006, p. 98)

* * *

TERCER LLIBRE
PRIMERA PART.
DE LA LLIÇÓ DE SALOMÓ

Per reposar, 
volguí’m posar
al llit en jorn;
ans de retorn
jo fui despert.
Quant he sofert,
lo pensament
escassament
m’ho presentà:
primer contà
tots mos anys mals, 
recogità’ls
ab amargor,
dolor, agror
d’ànima mia;
presents tenia
afliccions
e passions
mig oblidades
e ja passades.
Per tant, plorant 
e sanglotant,
jo em rebolcava,
e fort bascava
prou turmentat,
descontentat
de ma ventura:
com per natura
o per mal fat,
o per pecat,
o grosseria,
tant soferia
totstemps penant;
mai oblidant
que no es fa res
si no és permès
per Déu manant.
E ruminant
ma qualitat,
jo fui temptat
-com no tenia
ni em romania
algun hereu,
lo temps tan breu
de poca vida
a mi convida
prengués muller,
sols per haver
o fill o filla,
e fos clavilla
del fust mateix-
de un gran feix
de mes parentes
e benvolentes
una en triàs,
qual me semblàs
voler menys gala.

(L’Espill. Barcelona: Quaderns Crema, 2006, p. 280-282)