Edat de lectura

Temps de perdre és una novel·la d'iniciació. Narrada en un prosa planera i senzilla, absorbeix ràpidament el lector o la lectora, que es capbussa sense adonar-se en les aventures de la jove protagonista, la Laura.

Així, doncs, tant pel tema com pel seu plantejament, Temps de perdre és una obra adequada per a nois i per a noies de 16 a 18 anys.

Argument

La Laura, que treballa a una fàbrica planxant pantalons, se sent insatisfeta amb la seva vida. Un fet casual, un viatge guanyat en un sorteig del supermercat, que celebra el desè aniversari, l'aboca a una altra realitat, ben diferent al món gris i rutinari que l'envolta: París. En aquesta ciutat, s'enamora d'un jove de trenta anys, en Jean, que ha estudiat Belles Arts y que, de maig a setembre, es guanya prou bé la vida fent comèdia als carrers de Montmartre o a prop del Beaubourg. Amb ell, la Laura descobreix l'amor i la passió.

En retornar a casa, el poble se li fa petit. El record del Jean es converteix en una obsessió, que no pot esborrar de la seva ment:

"El record s'ha convertit en obsessió. Hi somnia a totes hores: no entén els llibres, no atén les converses, no segueix les pel.lícules; mentre treballa en silenci el somni continua, però ara té un rostre i un nom ben concrets. Planxa i somnia."

Resolta, decideix retornar a París per lliurar-se plenament a viure el seu amor. Els dies transcorren feliços: no pensa res, viu en un estat de gràcia i d'inconsciència permanent, pendent només d'ell, de les hores que falta perquè torni a casa, de les paraules que li diu, de les carícies cada cop més agosarades que li fa. Però la relació acaba dramàticament, perquè els amants són descoberts per la dona del noi.

La Laura fuig de l'apartament. Deambulant pels carrers de París, arriba d'esma a la Rue Dauphine, un carrer farcit de petits restaurants. En un bistrot on entra a prendre una copa coneix Monsieur Claude, que, entendrit per la situació de la noia, li ofereix feina al restaurant.

D'aquesta manera, la Laura recondueix la seva estada a la capital de França. Durant el mes d'agost, treballa de vuit a tres a la cuina del restaurant. A les tardes recorre tota sola els carrers de la ciutat, que es converteix en el seu nou amor. Però, també, aquest nou intent de crear-se un petit oasi de felicitat personal fracassa. Una nit que Monsieur Claude ha begut més del compte intenta forçar-la.

Finalment, retorna al poble, on tot és com abans, però una mica diferent. La nena de l'Ester ja va a la guarderia. La Marga s'ha enamorat d'un home més gran que ella i s'ho passen molt bé, però com que és casat només es poden veure les tardes dels dimecres. En Manel festeja a dins de la furgoneta amb una caixera del supermercat. El seu cunyat ara està treballant els adductors. El gat de casa, tan manyac, el van trobar mort a la carretera i ara en tenen un altre de negre que mossega moltíssim. El seu pare, a aquestes alçades, ja beu tant com Monsieur Claude i la seva mare ha fet tots els màsters en ofertes. Però, sobretot, qui ha canviat és la Laura, perquè ha adquirit la certesa que algun dia marxarà per sempre del seu poble.

Tema

La Laura, insatisfeta amb la seva vida al poble, emprèn un viatge que es converteix en un descobriment d'una altra realitat i de la passió de viure. La seva aventura sembla desembocar en el fracàs, encara que, en realitat, es converteix en una experiència iniciàtica que li fa prendre consciència de si mateixa i reconèixer, tal com diu la citació que obre el llibre, que a la vida hi ha un temps per a cada cosa: infantar, morir, plorar, riure, lamentar-se, ballar, callar, parlar, estimar, odiar guanyar i perdre. Sobretot, hi ha un moment per decidir com viure.

Personatges

La Laura té divuit anys. Treballa a una fàbrica planxant pantalons. En aquest món dur, però segur, se sent aixoplugada. No obstant això, secretament fantasieja amb un altre tipus de vida, més enllà del poble i de la família, marcats per la manca d'ambicions, tal com s'endevina en la descripció del seu entorn:

"Però els seus pares són gent humil, de poques ambicions; no se'ls acudiria mai de preguntar-se si els agrada: és el pis on viuen des que es van casar, hi ha nascut les nenes i, sobretot, és casa seva, perquè van acabar de pagar la hipoteca fa dos anys. Amb el pis pagat, ara els pares de la Laura l'única cosa que els preocupa és tenir feina i, si déu vol, salut, i els sembla que no es pot demanar cap altra cosa."

En aquest ambient, s'ha forjat la Laura: als dotze anys ja treballa vigilant el nen de la veïna. Està mol acostumada a guanyar diners i a no haver-los de demanar a casa on mai li ha faltat de res.

La mare sempre ha treballat en el xalet. Quan els fills dels amos eren petits, hi feia de mainadera; després, ha continuat treballant-hi fent la feina de la casa. El pare, abans de patir un accident que li va deixar un braç inútil, treballava a la fàbrica de paper on s'encarregava dels termòstats. Per a la família de la noia, tenir feina és un favor de Déu, i una persona que treballa, una persona honrada. Potser per això la Laura va deixar d'estudiar, perquè ningú la va animar a continuar.

No obstant això, la Laura veu la realitat amb uns altres ulls. Se sent aliena a la rutina de la seva família, per a qui celebrar un dia de festa consiteix a posar les tovalles bones; no s'identifica amb la seva germana, amb qui es discuteix per tot. Li és difícil imaginar-se el seu futur amb el Manel, amb qui festeja. I no enveja les amigues: l'Ester, a qui un noi sense ofici ni benefici ha deixat embarassada, i la Marga, una noia de vint-i-sis anys que viu sola en petit estudi ple de mobles que no lliguen, perquè són arreplegats d'aquí i d'allà.

Secretament, la Laura acaricia la idea de viatjar, de conèixer gent interessant, de marxar del poble, de tenir diners. Amb la seva aventura parisenca, adquireix consciència dels seus desitjos ocults i, finalment, de voler canviar el seu destí.

Suggeriments didàctics

1. Abans d'iniciar la lectura de la novel·la, és recomanable familiaritzar l'alumnat amb la figura de Maria Mercè Roca. Amb aquest objectiu es pot realitzar un buidat de les obres de l'autora que hi hagi a la biblioteca, que es complementarà amb el comentari dels nois i de les noies que hagin llegit anteriorment alguna obra de l'escriptora.

2. L'anàlisi de l'obra de M. Mercè Roca pot utilitzar-se com a informació bàsica per preparar la presentació de l'escriptora a la classe o bé a l'escola. És important fer reflexionar l'alumnat sobre les característiques d'aquesta situació comunicativa, perquè pugui determinar quina serà la informació a transmetre i el to que caldrà emprar.

3. Després de la lectura, es pot elaborar, per grups, un resum de cadascun dels capítols de la novel.la. Cada grup l'exposarà a la resta de la classe, perquè els companys i les companyes en valorin diferents aspectes: la quantitat i la qualitat de la informació, l'organització de les idees, la claredat del discurs, el ritme de l'elocució. Per facilitar aquesta tasca, el professor o la professora pot elaborar una pauta d'autoavaluació en què s'especifiquin els aspectes que s'han de valorar.

4. Temps de perdre conté alguns aspectes autobiogràfics novel.lats. La lectura d'aquesta obra pot complementar-se amb alguns fragments de La casa gran on l'autora retrata el paisatge de Portbou i alguns dels esdeveniments més significatius de la seva infantesa. A partir de la comparació dels textos, es pot analitzar de quina manera la biografia s'ha integrat en la ficció en cadascuna de les obres.