Edat de lectura

Maria Mercè Roca crea en El col·leccionista de somnis una galeria de personatges que es defineixen per la seva capacitat d'explicar-se amb poques paraules, les imprescindibles per contar una història que sovint no entenen i que el lector o lectora ha de completar amb la seva aportació. El joc que proposa l'autora en fa molt recomanable la lectura a nois i noies a partir de 14 anys.

Argument

L'obra tracta d'un home incapaç de somniar que, per aquest motiu, recull els somnis de les persones que troba en el seu camí. Es passeja per la ciutat; els llocs que prefereix són aquells on troba gent que no té pressa, indrets com els cafès, les places o els parcs. Més tard recorre platges, els carrers dels pobles i els envelats. Qualsevol lloc on es pugui acostar a una persona i fer-se la amiga. Quan fa una estona que parlen, els pregunta si a la nit somnien. No es troba mai ningú que li digui que no. Després, pregunta si li poden explicar un somni. La gent se'l mira, segons com, estranyada o divertida, però no es fa gaire de pregar i accedeix als seus desigs. El col.leccionista de somnis els escolta amb atenció i s'aprèn de memòria els somnis, sense prendre cap nota. Immediatament després, se'n va.

No fa res més en tot el dia. Durant anys dedica cada minut a recordar el que els altres somnien. I en té moltíssims, de somnis: tota una col.lecció.

Tema

La novel.la explora en profunditat el tema del somni. Una citació inicial de l'oba Juli Cèsar, de William Shakespeare, emmarca el tractament que Maria Mercè Roca en fa: Assaboreix el rou, dolç com la mel, del somni.

El relat d'històries íntimes serveix d'estratagema al narrador per conèixer els desitjos i sentiments ocults dels personatges de la novel.la, que són els temes que realment vertebren la narració.

Les relacions personals s'intensifiquen amb la confessió d'un somni, és a dir, d'allò que no és deliberat. És la parcel.la de la personalitat que pot ser explicada amb posterioritat, amb una clau interpretativa de codificació estricta i tancada, com una narració paral.lela de la vida.

D'altra banda i fruit d'aquesta interpretació, en les persones que el col·leccionista de somnis troba, afloren uns sentiments i unes expectatives vitals que, amb tota seguretat, no confessarien a un desconegut.

En conseqüència, i a partir de les seves indagacions, el col·leccionista de somnis observa que hi ha quatre temes que es repeteixen, amb matisos diferents, en les persones amb qui parla: el desig insatisfet, l'abandó, la por i la innocència.

Personatges

El protagonista, el col.leccionista de somnis, es reconeix en els somnis dels altres. La seva recerca té com a objectiu paradoxal explicar-se ell mateix. Busca en les persones omplir una mancança important: ell, observador d'intimitats alienes, no recorda cap somni propi. Com diu en un moment:

"Mai no he pogut recordar cap meu somni; per això necessito saber els de l'altra gent. Els escolto, trio els que més m'agraden i faig veure que són meus. Em desperto cada dia desolat perquè mai no recordo que hagi somniat res."

El personatge que serveix de contrapunt al col.leccionista de somnis és la noia de la boca vermella, una persona com ell, sense nom. El desig d'instal·lar-la en la realitat, no en els somnis, és evident: No pot somniar la noia de la boca vermella, i en canvi sap que si l'hagués tinguda una nit sola [...] l'hauria somniada. Tota. I el somni hauria estat més dolç que tenir-la abraçada i quieta. Volta desvagada per una cafeteria, sense cap objectiu conegut. És el seu univers minúscul.

El mosaic de personatges que s'expliquen a la novel.la és extens: jubilats, mares de família, nens i nenes... Tots, això sí, amb la indicació clara del nom, edat i ocupació. Aquests trets els defineixen; amb una pinzellada ràpida els fan ocupar un lloc en el món. Tenen una personalitat. Són, en definitiva, l'altra cara de la moneda: el col.leccionista de somnis i la noia de la boca vermella no tenen nom.

Suggeriments didàctics

1. La novel·la familiaritza els nois i les noies amb els recursos narratius que Maria Mercè Roca utilitza per explicar els somnis dels personatges. Per reforçar aquest objectiu, és convenient que el professor o la professora triï un fragment de la novel.la i que el treballi en profunditat a l'aula. Posteriorment, cada alumne ha de redactar un somni que hagi tingut, imitant l'estil d'El col·leccionista de somnis.

2. Cada alumne o alumna ha d'escollir un personatge de la novel.la, aquell amb qui més s'identifiqui. Tot i que disposa de poca informació sobre ell, ha de ser capaç de construir-li una personalitat prou sòlida. Un cop hagin fet aquest esforç d'imaginació, els nois i les noies s'han d'agrupar de quatre en quatre per explicar-se, amb una pauta establerta, els somnis dels seus personatges.

3. El col·leccionista de somnis recorre una geografia molt particular. La ciutat, els pobles, els bars..., qualsevol indret que visita és desconegut per qui llegeix. Són uns espais, però, que els nois i les noies han de fer seus. És interessant proposar-los que, en grups de quatre, facin un treball de cartografia, un mapa per situar els llocs on cada personatge explica els seus somnis.

4. El professor o la professora pot proposar un exercici de grup. Hauria de proposar un escenari que no surti a la novel·la, proper, si és possible, a un espai conegut dels alumnes. Dins d'aquest espai, els nois i les noies han de proposar l'existència d'uns quants personatges, que hauran de definir. Un cop fet, hauran d'explicar què somnien, emprant segons el registre que prèviament els hauran atribuït. Es pot recomanar una llibertat formal perquè els registres lingüístics s'acostin tant com sigui possible als interessos dels nois i les noies. La redacció de cada somni no hauria de superar les 200 paraules.