Narrativa infantil i juvenil Narrativa breu Obres traduïdes Altres Narrativa

Eusèbia Rayó

Eusèbia Rayó (Palma, 1951) és escriptora i historiadora.

Escriu principalment narrativa infantil i juvenil, amb títols com L’alquímia del cor, que rep el premi Guillem Cifre de Colonya (1986) i Llista d’Honor de la CCEI; L’exèrcit dels innocents, premi de crítica Serra d’Or del 1993; Escac a la princesa (1990), Una veu del passat (1990), Totes les terres, la meva terra (1997), El cant de la lluna (2005), Un dia entre les algues (2006), o El cor del senyor Rossini (2018).

Els darrers anys centra la seva dedicació a la recerca històrica, concretament sobre la violència de la dona a les Illes Balears des de l’edat mitjana fins al segle XX. Ha escrit dos volums de Reines de Mallorques. A l’ombra del poder, dels quals se n’ha fet l’exposició en format divulgatiu i itinerant.

És sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

 

Pàgina elaborada per Marta Barberan per a l’AELC.
Fotografia i documentació cedida per l’autora.

Castellano

Pòrtic Eusèbia Rayó

Eusèbia Rayó (Palma, 1951) es escritora e historiadora.

Escribe principalmente narrativa infantil y juvenil, con títulos como La Alquimia del corazón, que recibe el premio Guillem Cifre de Colònya (1986) y Lista de Honor de la CCEI; L’exèrcit dels innocents, premio de crítica Serra d’Or del 1993; Jaque a la princesa (1990), Una veu del passat (1990), Totes les terres, la meva terra (1997), El canto de la luna (2005), Un dia entre les algues (2006), o El cor del senyor Rossini (2018) entre otros.

Los últimos años centra su dedicación en la investigación histórica, concretamente sobre la violencia de la mujer en las Islas Baleares desde la Edad Media hasta el siglo XX. Ha escrito dos volúmenes de Reines de Mallorques. A l’ombra del poder, de los cuales se ha hecho la exposición en formato divulgativo e itinerante.

Es socia de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Marta Barberan para la AELC.
Fotografía y documentación cedida por la autora.

English

Eusèbia Rayó english

Eusèbia Rayó (Palma, 1951), a writer and historian, has published mainly children’s and young people’s books including such titles as L’alquímia del cor (winner of the 1986 Guillem Cifre de Colonya Award, and mentioned in the CCEI List of Honour), L’exèrcit dels innocents (winner of the 1993 Serra d’Or Critics’ Prize), Escac a la princesa (1990), Una veu del passat (1990), Totes les terres, la meva terra (1997), El cant de la lluna (2005), Un dia entre les algues (2006), and El cor del senyor Rossini (2018).

In recent years, she has been engaged in historical research about violence against women in the Balearic Islands from the Middle Ages until the twentieth century. She has written two volumes of Reines de Mallorques. A l’ombra del poder, and has also produced an educational itinerant exhibition on the theme.

She is an honorary member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Web page: Marta Barberan for AELC.
Photograph and documentation: Ceded by the author.
Translation: Julie Wark.

Biografia

Eusèbia Rayó neix a Palma el 13 d’agost de 1951. Creix envoltada de llibres en una casa des d’on podia veure el mar, dues coses que marquen la seva vida i el seu record. Els seus pares eren grans lectors i ho van saber transmetre tant a Eusèbia com al seu germà Miquel, també escriptor. Com a mare, també ha procurat transmetre-ho a les seves filles. 

Als 18 anys s’endinsa en el món laboral i treballa gairebé sempre per l’Administració. De més gran, el 1999, es llicencia en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Geografia i Història, per la Universitat de les Illes Balears. Actualment està jubilada, però sempre ha compaginat la feina, els estudis, les tasques de casa i la cura de les filles. 

La tasca d’escriure l’emprèn amb rigor a partir de l’any 1984, tot i que ja feia anys que construïa històries inacabades sense plasmar-les sobre paper. Els títols que té publicats són principalment contes curts i novel·les de literatura infantil i juvenil, entre els quals destaquen L’alquímia del cor, traduït al castellà per ella mateixa i guardonat amb el premi Guillem Cifre de Colonya (1986) i Llista d’Honor de la CCEI; L’exèrcit dels innocents, premi de crítica Serra d’Or del 1993; o Una veu del passat, editat a València el 1990. 

Un cop jubilada i deslligada d’horaris s’endinsa en la investigació històrica. Les seves recerques estan relacionades sobretot amb la història del Regne de Mallorca i la confecció, amb paraules de l’autora, d’una «geografia de la violència contra la dona a les Illes des de l’edat mitjana fins a 1950».

En relació amb el Regne de Mallorca, ha escrit Reines de Mallorques. A l’ombra del poder.  biografies novel·lades de les reines en dos volums. Arran d’aquests volums, sorgeix una exposició itinerant anomenada «Dones i reines de Mallorca. L’espai femení a l’edat mitjana», exhibida a diversos municipis i comissariada per Jaume Llabrés Mulet i la mateixa autora.

Així mateix, ha redactat alguns articles, entre els quals Llinatge i vincles familiars del rei Jaume III, publicat dins el volum Jaume III de Mallorca i el seu temps (2016), juntament amb  altres historiadors.  

Actualment, continua recorrent els arxius de cada municipi per seguir teixint la geografia de la violència contra la dona a les Illes. Els articles relacionats que n’han sorgit han estat objecte de participació i publicació a les diverses jornades d’estudis locals dels municipis respectius, com per exemple les d’Inca (2020) o Esporles (2022).

A banda, està pendent de publicar La xarxa mediterrània i familiar del rei Sanç I, per part de l’Institut d’Estudis Baleàrics de Mallorca, en col·laboració amb altres historiadors. També ha estat la Defensora de la ciutadania de Marratxí des del 2018 fins al 2023.

Premis

  • Guillem Cifre de Colonya de literatura infantil i juvenil (1986): L’alquímia del cor.
  • Llista d’Honor del Premi CCEI (1988): L’alquímia del cor.
  • Crítica Serra d’Or (1993): L’exèrcit dels innocents.

Al castellà

  • Jaque a la princesa [Escac a la princesa]. Barcelona: La Galera S.A. Editorial, 1994. (Trad. Eusèbia Rayó)
  • La alquimia del corazón [L’alquímia del cor]. Barcelona: Ediciones Obelisco S.L., 2000. (Trad. Eusèbia Rayó)
  • El canto de la luna [El cant de la lluna]. Barcelona: Lynx Edicions, 2005. (Trad. Eusèbia Rayó)

Vincles

Comentaris d'obra

Aquest llibre d’Eusèbia Rayó ens descobreix un món medieval de princeses i reines, però sens dubte és l’antítesi dels contes de fades. En una organització ferotgement patriarcal com la del segle XIII, el paper destinat a la dona era molt secundari, tant si era d’alt llinatge com si era una humil pagesa. En el cas de les quatre dones protagonistes del llibre veiem que eren peons en el gran escaquer dels regnes medievals que lluitaven entre ells pel poder i la primacia. L’autora les ha rescatat de les tenebres del temps i ens descobreix la humanitat i la rellevància de quatre personatges femenins: Violant, Teresa, Esclarmonda i Maria adquireixen vida amb l’ajut del llenguatge, adés poètic, adés èpic, de l’autora, que aconsegueix emocionar-nos davant les aventures vitals d’aquestes reines llunyanes i pròximes, amb unes biografies que foren agitades, conflictives i, en definitiva, plenes de patiment.

Eusèbia Rayó Ferrer (Palma, 1951) és una autora que publica amb regularitat des de la dècada de 1980. Escriptora en llengua catalana, ha publicat una dotzena de llibres de literatura infantil i juvenil, alguns dels quals han estat traduïts al castellà, i dos en concret han estat guardonats amb premis de prestigi: el Cifre de Colonya (1986) i el Premi de la Crítica de Serra d’Or (1993).

Amb aquestes biografies de les que foren reines consorts de Mallorca fa una incursió en un camp inèdit en la seva obra literària, el de la novel·la històrica per a adults. Ella mateixa ens explica com va començar a interessar-se per aquestes dones i com la va sorprendre que n’hi hagués tan poca informació. Llavors es documentà i explorà entre l’abundantíssima bibliografia sobre el món medieval de la Corona d’Aragó per tal d’extreure’n les dades que perfilen qualsevol biografia i de recollir la màxima informació històrica sobre els regnats dels monarques catalans que a cavall entre els segles XIII i XIV governaren en els territoris del que s’anomenà Regne de Mallorca. Com a dones i en el seu paper de reines es movien en escenaris molt fràgils i inestables i en contextos molt rígids, organitzats d’acord amb lleis patriarcals. I, encara que ha quedat poc rastre del seu pas per les terres on regnaren, l’autora, a través del seu relat, meitat història meitat ficció, ha sabut fer-nos-les conèixer i, en gran mesura, despertar la nostra empatia envers elles.

(Edicions La Foradada: «Reines de Mallorques. A l’ombra del poder», 2013)

***

Son las grandes olvidadas de la historiografía, mujeres que, pese a su papel secundario como «reinas coronadas» por herencia o matrimonio, «debieron ejercer sus influencias», manifestar sus inquietudes y mostrar sus caracteres. La escritora Eusèbia Rayó (Palma, 1951) ha novelado en Reines de Mallorques. A l’ombra del poder las biografías de cuatro mujeres que «de hecho o de derecho» reinaron en el siglo XIII.

La publicación se centra en cuatro personajes: Violant d’Hongria, Teresa Gil de Vidaurre, Esclarmonda de Foix y Maria d’Anjou. El libro no persigue ser «un estudio histórico», aunque sí existe un trabajo previo de documentación que ha permitido a la escritora constatar que «existe muy poca información sobre ellas». A partir del material analizado, Rayó ha podido deducir cómo eran y cómo actuaban, aunque «puede ser una decisión acertada o no», apunta. Pese a la distancia en el tiempo y en las formas, Rayó utiliza los sentimientos para introducirse en la vida de estas reinas, a las que reconoce un claro «perfil de mujeres maltratadas», relegadas «a un segundo plano», «engañadas» y «con una misión casi única, dar un sucesor». En algunos casos, «tratadas como meras mercancías». La escritora recurre a la literatura para contar la historia de una «Violant inteligente, con carácter»; una «insegura» Teresa, la «dulce» Esclarmonda y la «entrañable y extravagante» Maria d’Anjou.

El libro, publicado por Olañeta, también muestra por otra parte cómo estas mujeres «tenían su propio sello», escribían y leían, administraban bienes y patrimonio, y viajaban.

(Ana Largo: «Eusèbia Rayó novela las biografías de las «maltratadas» reinas de Mallorca», Última hora. Palma, desembre 15, 2013)

***

Totes les terres, la meva terra (Eusèbia Rayó, 1997) emmarca entre occident i orient una narració que ens parla de la capacitat d’adaptació a una realitat fràgil i canviant i del respecte a totes les cultures.

(Caterina Valriu: «La literatura infantil i juvenil a les Illes Balears (1993-1998», Serra d’Or. Barcelona (1998, desembre), p. 47) 

Portada del llibre <i>Un dia entre les algues</i>.
Portada del llibre Un dia entre les algues.

Entrevistes

—Parlant en la seva vessant creativa i intel·lectual, ¿en què fa feina actualment?
Fa devers sis o set anys que estic fent una investigació històrica sobre la violència de gènere a les Illes Balears des de l’Edat Mitjana. És una tasca molt laboriosa, perquè he anat a l’arxiu del Regne de Mallorca, al Diocesà, als de Manacor, Santa Maria i Eivissa. Enguany continuaré amb els arxius d’Esporles, Binissalem i Menorca. És difícil perquè hi ha documents en llatí o català antic, i de vegades no estan en bon estat.

—¿Què ens pot avançar de la seva investigació?
La violència masclista ha existit sempre, dissimulada, inclús a sentències te trobes on diu textualment a l’home que no maltracti la dona, a excepció de la natural correcció marital, és a dir que la dona estava subjecta a que l’home la corregís.

—¿Són els confinaments propicis per als creadors i intel·lectuals?
Crec que sí, però també he parlat amb gent que em diu que no pot fer res. Jo, perquè faig una investigació ja iniciada, però he trobat creadors que sí que han aprofitat el temps i d’altres que en diuen que han tingut un bloqueig.

—Vostè ha escrit sobre les reines de Mallorca, dones que han estat darrere dels seus homes, ¿troba que aquestes dones han estat arraconades?
En general estaven arraconades, però qualcuna ha despuntat, per exemple Violant d’Hongria, la dona de Jaume I, va ser una dona que, a la presa de València, el va ajudar molt, el va assessorar, però son casos excepcionals, la majoria eren dones reproductores.
Ressaltaria el paper d’alguna monarca en concret, que mereixi aprofundir en la seva figura. Violant d’Hongria era la que tenia més carisma. I de Mallorca, destacaria a n’Esclarmonda de Foix, la dona de Jaume II, crec que sota mà feia coses perquè trobes documents que diuen que Jaume II es va barallar amb un parent seu per temes de vassallatge i ella va fer un sopar, els va reunir i es varen compondre, així que qualque cosa hagué de fer.

—¿Com veu la influència de les noves tecnologies i de les xarxes socials en els hàbits de lectura?
Llegir sempre ha estat minoritari, no ens hem d’enganyar, quan jo era nina l’única que llegia era jo perquè venia d’una família lectora. Després va venir una època que semblava que hi havia més interès i ara és una competència tan forta entre el Twitter, Facebook, Tik-Tok i el Whatsapp i no sé quantes coses que es fa difícil aconseguir lectors. A més, tot això aporta una gratificació immediata i llegir et requereix un silenci, un esforç, una comprensió, i clar, és més fàcil l’altra alternativa. És una pena i m’agradaria encoratjar la gent a llegir perquè no saben el que es perden. També crec que en aquests moments de pandèmia i confinament s’ha defensat molt millor la gent a qui els agradava llegir o escriure que la resta, que estava més avesada a anar als bars i restaurants, a tenir una vida més externa, que crec que ho ha passat molt pitjor.

(Revista MTXI. Febrer 19, 2021)

***

D’ençà que era una nina he volgut dedicar-me a escriure. A ca meva hi havia molts llibres car els meus pares eren afeccionats a llegir i supòs que això va influir. Record que quan teníem devers deu anys, el meu germà i jo jugàvem a ser escriptors, així que la cosa ve de molt enrere.

Com a entrebancs inicials puc assenyalar la manca de confiança en mi mateixa que em duia a pensar que mai seria capaç d’escriure un llibre sencer. […]

Un altre problema va ser el compromís d’escriure en la nostra llengua, una llengua que m’era tècnicament desconeguda. A ca meva havíem llegit les Rondalles mallorquines, L’auca del senyor Esteve, i poca cosa més en català. A l’escola i al treball emprava sempre el castellà. Ara i tot, pens de vegades que em seria més fàcil escriure en castellà, llengua en la que tenc més recursos, i fins i tot que vendria més, però estic contenta d’haver seguit el que em dictava el cor i em demanava la meva coherència personal.

(Miquel López Crespí: Revista El Mirall, núm. 76. Novembre/desembre 1995)

Antologia

Et mires les mans. En cada dit deformat, en cada arruga de la pell, en cada taca hi veus l’ombra d’un dolor, d’una dissort, d’una desesperança; d’una amargura, d’una traïdoria, d’una soledat… Són com un mapa que mostra tots els dols que has passat, tots els amors que has perdut, tots els anhels que no has vist acomplerts…

És hora d’estotjar el teu segell. Ningú l’usarà després de tu. Ja no hi haurà cap més rei ni reina de Mallorca de la teva avior. Tu n’ets i en seràs l’última sobirana: Isabellis, regine Majoricarum.

 

(Fragment del segon volum de Reines de Mallorques. A l’ombra del poder)

 

***

 

Ell també era un peix, encara que el seu aspecte ho fes dubtar, perquè tenia una forma ben diferent dels altres peixos. 

Ara, però, ja no podia desplaçar-se com abans, ple de gràcia, ben dret, empès amb força per l’aleta dorsal… Va agitar les petites aletes que tenia al pit, a veure si aconseguia anar una mica de costat. Ho feu amb molt d’esforç i gairebé no va ni moure’s.

 

–Ai –va gemegar amb desànim–, que cansat que estic! Mira que em costa de bellugar-me! 

 

I és que el cavallet de mar havia de tenir fillets i tenia el cos feixuc. 

 

A la seva espècie eren els mascles els encarregats de covar els ous. Tenien un plec a la panxa amb forma de bossa que s’obria durant el temps de la reproducció i dins del qual les femelles es limitaven a dipositar-hi els ous. Aleshores elles se n’anaven, falagueres, cap a altres llocs. 

 

A dir ver, faltava molt poc perquè naixessin els petits, però al cavallet cada moment se li feia etern. 

Se sentia a punt de rebentar de tan inflat com estava i, sobretot, tenia enveja de tothom que pogués nedar àgilment o explorar els voltants a la recerca d’algun tresor o, simplement, pogués passejar-se i jugar entre les anemones… 

 

–Els altres sí que van lleugers… –va remugar de nou.

 

Amb això el va sentir un cranc ermità que passava lentament per allà devora. L’animal va parar-se i li demanà encuriosit: 

 

–Què et passa avui? Cada dia faig el mateix camí i mai no havia sentit cap queixa teva…

 

–És que mai no m’havia sentit com ara –li va respondre ell–. Has de saber que és la primera vegada que tendré fillets i ja n’estic fart de tant covar i covar… 

 

(Fragment d’Un dia entre les algues)

 

***

 

Convé recordar que l’any 1993 l’ONU va declarar la violència contra la dona com tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si succeeix en la vida pública com en la privada. Aquest tipus de violència té moltes formes i no és nova. Ha existit sempre encara que no se li donàs aquest nom o estigués dissimulada darrere costums, usos i lleis que formaven una estructura social que perjudicava constantment els drets de les dones. Podem parlar, doncs, d’una violència de tipus estructural diferent de la violència conjuntural, patida en un moment puntual. 

 

La violència de gènere és universal, es dona en totes les classes socials i és independent del nivell cultural i econòmic tant de les víctimes com dels agressors. 

 

En aquest treball i en cada un dels seus apartats veurem algunes consideracions generals sobre la diferent tipologia de la violència de gènere i, així mateix, alguns dels casos ocorreguts a Inca a partir de l’edat mitjana fins als nostres dies.

 

(Fragment de La violència contra la dona a Inca i encontorns. Segles XIVXX)