Antoni Pous

Antoni Pous (Manlleu, 1932 – Barcelona, 1976). Poeta, traductor y activista cultural.

Estudia Humanidades en el Seminario Menor de la Gleva y Filosofía y Teología en el Seminario de Vic. Junto al grupo de seminaristas formado por Josep Riubrogent, Josep Esteve, Josep Junyent, Josep Grau, Segimon Serrallonga y Ramon Cotrina, escribe la antología de poesía Estudiants de Vic, 1951, publicada en 2002 y con una carta de Carles Riba dirigida al autor como prólogo. En 1952 participa en el Concurso de Cantonigròs con el libro de poemas L’inútil plor. En 1956 es ordenado sacerdote en la catedral de Vic y es destinado a la vicaría de Sant Hipòlit de Voltregà. Entre 1958 y 1960 estudia teología en la Universidad Gregoriana de Roma y, al volver, ocupa la vicaría de Igualada, en donde desarrolla una intensa actividad cultural: funda el Grup Lacetània, dirige la revista Textos y la colección «Quaderns de Lacetània». En 1963 se publica el título Antologia de la poesia igualadina, de la que Antoni Pous realiza la tría, el prefacio y el apéndice. A partir de 1965 ejerce de profesor de lengua y literatura catalanas en la Universidad de Tübingen y, a partir de 1971, en la Universidad de Zuric. Junto a Johannes Hösle, realiza la antología de poesía catalana Katalanische Lyrik im zwanzigsten Jahrhundert (1970).

Es autor del libro de poemas El nou bon sempre seguit del desconhort a Jaume d’Urgell (1974), así como de una obra poética breve y dispersa en revistas, antologías y publicaciones diversas. Antoni Pous traduce al catalán obras de Walter Benjamin, Paul Celan y E.H. Schillebeeckx.

Página elaborada por Toni Terrades para la AELC.
Fotografía: Ramon Farrés.

Antoni Pous (Manlleu, 1932 – Barcelona, 1976) was a poet, translator and cultural activist.

He studied Humanities in the Gleva minor seminary, and Philosophy and Philology in the Vic seminary. Together with a group of seminarians consisting of Josep Riubrogent, Josep Esteve, Josep Junyent, Josep Grau, Segimon Serrallonga and Ramon Cotrina, he contributed to the poetry anthology Estudiants de Vic, 1951, which was published in 2002, with a letter from the poet Carles Riba to Antoni Pous as its Prologue. In 1952, he presented his collection of poems L’inútil plor for the Cantonigròs literary competition. In 1956 he was ordained a priest in the Vic cathedral and sent to the parish of Sant Hipòlit de Voltregà. Between 1958 and 1960 he studied Theology at the Pontifical Gregorian University in Rome and, on his return, he was sent to the parish of Igualada where he engaged in intense cultural activity which included founding the Grup Lacetània, as well as being editor of the magazine Textos and director of the collection “Quaderns de Lacetània”. In 1963 the collection Antologia de la poesia igualadina, for which Antoni Pous made the selection, and wrote the Preface and Appendix, was published. In 1965 he began teaching Catalan Language and Literature at the University of Tübingen and, after 1971, he was a lecturer at the University of Zurich. Together with Johannes Hösle, he edited the anthology of Catalan poetry, Katalanische Lyrik im zwanzigsten Jahrhundert (1970).

He is author of the collection of poems El nou bon sempre seguit del desconhort a Jaume d’Urgell (1974) as well as other brief works and poems which have appeared in magazines, anthologies and a range of other publications. He also translated into Catalan works by Walter Benjamin, Paul Celan, and E.H. Schillebeeckx.

Web page: Toni Terrades for AELC.
Photograph: Ramon Farrés.
Translated by Julie Wark.

Antoni Pous i Argila neix a Manlleu el 21 de juny del 1932.

El pare, Josep Pous, era ebenista. La mare, Dolors d’Argila, provenia d’una família de pagesos de tradició religiosa, catalanista i cultivada de la plana de Vic. És el petit de quatre germans i, durant la Guerra Civil, la mare i els fills petits passen llargues temporades a la casa pairal, anomenada L’Argila, al terme municipal de Gurb. En acabar la guerra, Antoni Pous comença els estudis a la Salle de Manlleu. L’any 1943 entra al Seminari Menor de la Gleva, on estudia Humanitats fins al 1948. Aquest any ingressa al Seminari de Vic, on estudia Filosofia i Teologia. A finals d’any, una malaltia pulmonar l’obliga a fer repòs i a passar la convalescència a Cantonigròs, on coneix Joan Triadú.

L’any 1949 torna al Seminari i s’incorpora a la vida literària del moment. D’aquesta manera, s’ajunta al grup de seminaristes format per Josep Riubrogent, Josep Esteve, Josep Junyent, Josep Grau, Segimon Serrallonga i Ramon Cotrina, amb els quals escriu l’antologia de poesia Estudiants de Vic, 1951, publicada com a llibre l’any 2002 a les Publicacions del Patronat d’Estudis Osonencs. L’antologia va precedida d’una carta de Carles Riba dirigida a Antoni Pous. Els dos escriptors havien mantingut una breu correspondència després d’haver-se conegut a través de Triadú. L’any 1952 Pous participa al Concurs de Cantonigròs amb el recull de poemes L’inútil plor, que no va ser premiat. Aquest mateix any deixa d’escriure poesia i pateix una crisi espiritual que, amb el temps, acabarà desembocant en la ruptura amb la religió. El 1954 el grup de Vic coneix Miquel Martí i Pol amb ocasió de la lectura pública que el poeta de Roda de Ter realitza al Seminari. A partir d’aquell moment, i fins al 1956, es reuneixen sovint i estableixen una estreta relació personal i literària.

El 24 de març del 1956, Antoni Pous és ordenat sacerdot a la catedral de Vic i el 3 d’abril del mateix any celebra la seva primera missa a Manlleu. És destinat a Sant Hipòlit de Voltregà per ocupar-ne la vicaria. Allà passa una època de reclusió personal i literària. Entre el 1958 i el 1960 marxa a Roma a estudiar teologia a la Universitat Gregoriana. En tornar a Catalunya, ocupa la vicaria d’Igualada, on Pous desenvolupa una intensa activitat cultural. Així, el 18 de juny del 1961, dirigeix el comitè executiu de l’acte d’homenatge a Carles Riba que es realitza dins de la III Festa de la Poesia, organitzada pel Cercle de Cultura Torras i Bages. En aquella època també funda el Grup Lacetània, agrupació cultural que organitza activitats diverses com xerrades, lectures literàries, exposicions o concerts de música clàssica. Amb el Grup Lacetània també crea i dirigeix la revista Textos, de la qual se’n publiquen nou números entre 1962 i 1965, i la col·lecció «Quaderns de Lacetània». L’any 1963 apareix el títol Antologia de la poesia igualadina, publicat pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i amb tria, prefaci i apèndix a cura d’Antoni Pous.

L’any 1964 passa una temporada al monestir de Wald, al sud d’Alemanya, per estudiar alemany. Posteriorment va a Tübingen, es matricula a la Universitat i cursa assignatures de filosofia, literatura i lingüística. A partir del 1965 exerceix de professor de llengua i literatura catalanes. Aquest mateix any apareix, a la col·lecció «Biblioteca de Pensament Cristià» d’Edicions 62, la traducció de l’obra Jesucrist, sagrament entre Déu i l’home, d’H.E. Schillebeeckx i feta conjuntament amb Ricard Torrents sota el pseudònim de Pere Llorens. En aquesta època també tradueix un recull d’assaigs de Walter Benjamin que, amb tot, no es publicarà fins a l’any 1984 amb el títol Art i literatura. Entre el 1968 i el 1970, Antoni Pous publica un seguit d’articles a la revista Oriflama, on també escrivien Miquel Martí i Pol i Ricard Torrents. La majoria dels articles que l’autor escriu a Oriflama estan inclosos dins de la secció titulada «Taula de Joc». El 1970 organitza, a Tübingen i amb la col·laboració d’Artur Quintana, Jens Lüdtke, Jordi Monés i Erhard Lucas, els Jocs Florals de la Llengua Catalana. A Tübingen coneix i treballa amb Johannes Hösle, amb qui estableix una gran amistat i amb qui publica, el mateix any 1970 i amb motiu de la celebració dels Jocs Florals, l’antologia poètica Katalanische Lyrik im Zwanzigsten Jahrhundert. L’antologia està formada per vint-i-set poemes d’onze autors catalans que van de Joan Maragall o Carles Riba fins a Salvador Espriu, Gabriel Ferrater o Miquel Martí i Pol.

En aquella època Pous havia conegut, a Tübingen, Susanne Wipf, una estudiant suïssa interessada en la llengua catalana perquè tenia dues germanes a Mallorca i amb qui l’autor manté una intensa relació amorosa. El 1971 comença a fer classes a la Universitat de Zuric i, amb Wipf, passen a viure a la localitat de Feldmeilen, a la riba del Llac de Zuric. L’any 1974 apareix l’obra poètica El nou bon sempre seguit del desconhort a Jaume d’Urgell. Se’n fa una edició de dos-cents vint-i-cinc exemplars il·lustrada per Jordi Sarrate i publicada a la col·lecció «Quaderns El Bordiol». El títol s’edita amb motiu de l’exposició «Poesia de la plana de Vic», realitzada a Barcelona i a Vic. El 1974 també realitza les traduccions de Paul Celan que veuran la llum en el volum Traduccions de Paul Celan, publicat l’any 1976. Aquests darrers anys, Antoni Pous treballa paral·lelament en una tesi sobre Ramon Llull i en una nova obra poètica de la qual només arriba a escriure el poema «Zürichsee» («Llac de Zuric»). A final de 1975 l’autor compra una casa a Peníscola. Al cap de pocs dies, la seva mare mor i a ell li diagnostiquen un càncer de pulmó. Durant la primavera del 1976 passa uns dies a la casa de Peníscola juntament amb Susanne Wipf. El 13 de maig participa a la presentació de les Traduccions de Paul Celan que es fa a la llibreria La Tralla de Vic. En tornar a Zuric el seu estat empitjora i el dia 21 de juliol arriba a Barcelona i ingressa a la clínica Sant Honorat, on mor el dia 6 d’agost. L’endemà és enterrat a Manlleu. L’11 d’agost se celebra, durant la Universitat Catalana de Vic, un acte d’homenatge a la figura d’Antoni Pous.

L’any 1990 se li ret homenatge a Manlleu i, el 1999, té lloc un altre acte en honor de l’autor a Igualada. L’any 2003 també se celebren actes en memòria de la seva figura a Vic i a la Universitat de Tübingen. L’any 2005 apareix l’estudi Antoni Pous. L’obra essencial, realitzat per Ramon Farrés i amb pròleg de Ricard Torrents.