Joan Andrés Sorribes (Castelló, 1947), al present comparteix la residència a Castelló amb Vistabella del Maestrat. Mestre, llicenciat en història i ensenyant al llarg de quaranta anys ben complits, aquesta circumstància li ha permès conèixer gents diverses i terres variades; un bon bagatge d’experiències i coneixences sobre les quals escriu. Per més que sempre havia manifestat una tendència a escriure, no fou fins a la dècada dels anys noranta que va decidir-se a publicar els seus treballs. Al 1995 va escriure amb el seu amic Vicent Marçà Les campanes del fadrí, un estudi etnogràfic sobre les campanes del Campanar de Castelló.
Tot seguit va assolir el repte de dedicar-se a la narrativa amb una definida vocació literària. Així va nàixer la idea de crear una mena de trilogia etno-històrica formada per La forja de Lessera (Tàndem, 2000), Noverint Universi (Tàndem, 2000) i La creu de Cabrera (Bromera, 2003). El fil conductor de totes tres no és sinó el propòsit, això sí molt personal, d’explicar uns moments històrics que a criteri de l’autor restaven oblidats o tractats de manera inoportuna. Darrerament ha abordat l’anàlisi de la societat actual amb un encert reconegut amb la seua novel·la Parlaràs de mi (Brosquil, 2007) i ha intentat assolir un nou registre narratiu on alterna passat i present a la seua nova novel·la Pedres Marcades (Bromera, 2015).
Així mateix és autor d’un parell de reculls de narracions breus on apareix el Joan Andrés més irònic i imaginatiu: L’altra mirada (Brosquil, 2007) i Set narracions curtes per a una setmana llarga (Onada, 2010).
Ha participat a la Campanya de foment de la lectura en Valencià de la Fundació Bromera i el diari Levante-emv dos anys consecutius; amb les narracions La corona de la reina Esther (2013) ambientada en les festes del Sexenni de Morella i amb La contalla de l’avenc (2014) basada en una llegenda popular de Penyagolosa (Vistabella).
Per tot açò se’l considera una de les veus de referència de l’actual narrativa valenciana.
Socialment és membre actiu de la Colla El Pixaví, Soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, així com també és membre promotor i fundador d’El Pont. Cooperativa de Lletres.
Si voleu saber-ne més:
Blog de l’autor – Informació sobre l’autor.
Pàgina elaborada per Carme Ros per a l’AELC.
Documentació: Arxiu personal de l’autor.
Fotografia: Arxiu personal de l’autor.
Joan Andrés Sorribes (Castelló, 1947), al present comparteix la residència a Castelló amb Vistabella del Maestrat. Mestre, llicenciat en història i ensenyant al llarg de quaranta anys ben complits, aquesta circumstància li ha permès conèixer gents diverses i terres variades; un bon bagatge d’experiències i coneixences sobre les quals escriu. Per més que sempre havia manifestat una tendència a escriure, no fou fins a la dècada dels anys noranta que va decidir-se a publicar els seus treballs. Al 1995 va escriure amb el seu amic Vicent Marçà Les campanes del fadrí, un estudi etnogràfic sobre les campanes del Campanar de Castelló.
Tot seguit va assolir el repte de dedicar-se a la narrativa amb una definida vocació literària. Així va nàixer la idea de crear una mena de trilogia etno-històrica formada per La forja de Lessera (Tàndem, 2000), Noverint Universi (Tàndem, 2000) i La creu de Cabrera (Bromera, 2003). El fil conductor de totes tres no és sinó el propòsit, això sí molt personal, d’explicar uns moments històrics que a criteri de l’autor restaven oblidats o tractats de manera inoportuna. Darrerament ha abordat l’anàlisi de la societat actual amb un encert reconegut amb la seua novel·la Parlaràs de mi (Brosquil, 2007) i ha intentat assolir un nou registre narratiu on alterna passat i present a la seua nova novel·la Pedres Marcades (Bromera, 2015).
Així mateix és autor d’un parell de reculls de narracions breus on apareix el Joan Andrés més irònic i imaginatiu: L’altra mirada (Brosquil, 2007) i Set narracions curtes per a una setmana llarga (Onada, 2010).
Ha participat a la Campanya de foment de la lectura en Valencià de la Fundació Bromera i el diari Levante-emv dos anys consecutius; amb les narracions La corona de la reina Esther (2013) ambientada en les festes del Sexenni de Morella i amb La contalla de l’avenc (2014) basada en una llegenda popular de Penyagolosa (Vistabella).
Per tot açò se’l considera una de les veus de referència de l’actual narrativa valenciana.
Socialment és membre actiu de la Colla El Pixaví, Soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, així com també és membre promotor i fundador d’El Pont. Cooperativa de Lletres.
Si voleu saber-ne més:
Blog de l’autor – Informació sobre l’autor.
Pàgina elaborada per Carme Ros per a l’AELC.
Documentació: Arxiu personal de l’autor.
Fotografia: Arxiu personal de l’autor.
Joan Andrés Sorribes (Castelló, 1947). Actualmente comparte la residencia en Castellón con Vistabella del Maestrat. Maestro, licenciado en historia, hace más de cuarenta años que ejerce de profesor; esta circunstancia le ha permitido conocer gentes diversas y tierras variadas; un buen bagaje de experiencias y conocimientos sobre los que escribe. Aunque siempre ha manifestado una tendencia a escribir, no fue hasta la década de los años noventa que decidió publicar sus trabajos. En 1995 escribió con su amigo Vicent Marçà Les campanes del fadrí, un estudio etnográfico sobre las campanas del campanario de Castellón.
A continuación logró el reto de dedicarse a la narrativa con una definida vocación literaria. Así nació la idea de crear una especie de trilogía etno-histórica formada por La forja de Lessera (Tàndem, 2000), Noverint Universi (Tàndem, 2000) y La creu de Cabrera (Bromera, 2003). El hilo conductor de las tres es el propósito, eso sí muy personal, de explicar momentos históricos que a criterio del autor restaban olvidados o tratados de manera inoportuna. Últimamente ha abordado el análisis de la sociedad actual con un acierto reconocido con su novela Parlaràs de mi (Brosquil, 2007) y ha intentado conseguir un nuevo registro narrativo donde alterna pasado y presente en su novela Pedres Marcades (Bromera, 2015).
Así mismo es autor de un par de recopilaciones de narraciones breves donde aparece el Joan Andrés más irónico e imaginativo: L’altra mirada (Brosquil, 2007) y Set narracions curtes per a una setmana llarga (Onada, 2010).
Ha participado en la Campaña de fomento de la lectura en valenciano de la Fundació Bromera y el periódico Levante-emv dos años consecutivos; con las narraciones La corona de la reina Esther (2013) ambientada en les fiestas del Sexenio de Morella y con La contalla de l’avenc (2014) basada en una leyenda popular de Penyagolosa (Vistabella).
Por todo ello se le considera una de las voces de referencia de la actual narrativa valenciana.
Socialmente es miembro activo de la Colla El Pixaví, socio de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, y también es miembro promotor y fundador de El Pont. Cooperativa de Lletres.
Si queréis saber más sobre el autor:
Blog del autor – Información sobre el autor.
Página elaborada por Carme Ros para la AELC.
Documentación: Archivo personal del autor.
Fotografía: Archivo personal del autor.
Joan Andrés Sorribes (Castelló, 1947) and presently resides between Castelló and Vistabella. With a degree in History and having worked as a teacher for more than forty years he has had the opportunity to meet a wide variety of people and discover different places, giving him a solid baggage of knowledge and experience to write about. Even though he had always shown a bent for writing, it was not until the 1990s that he decided to publish his work. In 1995 he co-authored – with his friend Vicent Marcà – Les campanes del fadrí (The Single Man’s Bells), an ethnographic study of the bells in the Castelló belfry.
Immediately afterwards, he took up the challenge of writing with a definite literary vocation. This led to his idea of producing a kind of ethno-historical trilogy consisting of La forja de Lessera (Tàndem, 2000), Noverint Universi (Tàndem, 2000) and La creu de Cabrera (Bromera, 2003). The guiding thread of the three books is nothing other than the aim, very personal to be sure, of describing some historic moments that, in the author’s view, have been overlooked or unsatisfactorily dealt with. More recently, he has embarked on an analysis of present-day society with his usual and widely-recognised precision, as demonstrated in his novel Parlaràs de mi (Brosquil, 2007). In Pedres Marcades (Bromera, 2015) he tries a different style, shifting constantly from past to present.
He has also written two collections of short stories in which the more ironic and imaginative Joan Andrés is revealed: L’altra mirada (Brosquil, 2007) and Set narracions curtes per a una setmana llarga (Onada, 2010).
He has participated two years in the campaign to promote reading in Valencia, by Fundació Bromera and the newspaper Levante-emv, with the short stories La corona de la reina Esther (2013) and La contalla de l’avenc (2014).
With all this production, he is deemed to be one of the voices of reference in Valencian fiction today.
He is a member of Colla El Pixaví, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers), and a founding member of El Pont. Cooperativa de Lletres.
More information:
Author’s Blog – Information about him.
Web page: Carme Ros for AELC.
Documentation: Author’s personal files.
Translation: Julie Wark.
Photograph: Author’s personal files.
http://dadesdejoanandres.blogspot.com/%20
_0.webp)
