Un torrent que era la mar narra la història d’un poble, Vilamar del Migjorn, a partir de les veus de quatre dones.

S’hi fa sentir la veu de Magdalena, una jove que ha vingut a viure al poble per amor i que s’ha trobat amb una guarda de bojos que asseguren que el torrent de la vila és la mar. També es fa ressò de la veu d’Immaculada, que encarna els valors del caciquisme més ranci, i d’Esperança, immersa en el seu món interior d’il·lusions no acomplertes. Finalment, el testimoni de Catalina desvetlla que tot allò que ocorre als pobles petits, en temps de guerra, són coses que val més oblidar, com la ximbomba que ja no sona, no sona ni sonarà…

Un torrent que era la mar vol esser un homenatge a totes les dones de la nostra vida, autèntiques protagonistes de la història col·lectiva.

(Sinopsi)