Poesia

Pura Peris García

Pura Peris i Garcia (València, 1964) és doctora en Dret, professora titular de Dret Financer i Tributari a la Universitat de València i poeta.

És autora dels poemaris Tasts de vida (Germania, 2014), Alè de lluna (Neopàtria, 2015) o A frec de pell (Neopàtria, 2018); i, gràcies a la col·laboració amb el professor i traductor jurat Javier Soria, publica alguns dels seus reculls en edicions bilingües en anglès. L’any 2024 coordina el poemari Lingua Mater (Galés Edicions), antologia de veus poètiques femenines de la Mediterrània, amb 12 poetes de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i on el fil conductor és l’estima a la llengua comuna.

Lligant el vessant polític i el vessant literari, al llarg de la seva vida forma part de diverses associacions culturals i literàries i el 2012 s’uneix a l’associació poètica cultural ‘Jam poètica de l’Eliana’, i n’esdevé la presidenta l’any 2016. 

La seva obra ha estat reconeguda amb diversos guardons literaris, tant de narrativa com de poesia, entre ells el Premi Finalista del XXI Premi Octubre de Creació Literària en valencià (2013) i del XXIII Premi Octubre de Creació Literària en valencià (2015).

Peris combina l’amor per les lletres amb una vida dedicada al compromís social, polític i cultural, sempre fidel a la seva veu poètica i a la seva lluita per la terra, la llibertat dels pobles i la justícia social.

És la secretària general i coportaveu de Los Verdes, federació estatal de partits ecologistes autonòmics.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

 

Pàgina elaborada per Bet Ajenjo per a l’AELC.
Documentació i fotografies: arxiu de l’autora.

Castellano

Pòrtic Pura Peris castellà

Pura Peris i Garcia (València, 1964) es doctora en Derecho, profesora titular de Derecho Financiero y Tributario en la Universitat de València y poeta.

Es autora de los poemarios Tasts de vida (Germania, 2014), Alè de lluna (Neopàtria, 2015) o A frec de pell (Neopàtria, 2018); y, gracias a la colaboración con el profesor y traductor jurado Javier Soria, publica algunos de sus libros de poemas en ediciones bilingües en inglés. En 2024 coordina el poemario Lingua Mater (Galés Edicions), antología de voces poéticas femeninas de la Mediterránea, con 12 poetas de Cataluña, Valencia y las Islas Baleares, y en el que el hilo conductor es el amor por la lengua comuna.

Uniendo la vertiente política y la literaria, a lo largo de su vida forma parte de distintas asociaciones culturales y literarias y en 2012 se une a la asociación poética cultural ‘Jam poètica de l’Eliana’, y se convierte en su presidenta en 2016.

Su obra ha sido reconocida con diferentes galardones literarios, tanto de narrativa como de poesía, entre los cuales el Premi Finalista del XXI Premi Octubre de Creació Literària en valencià (2013) y del XXIII Premi Octubre de Creació Literària en valencià (2015).

Peris combina el amor por las letras con una vida dedicada al compromiso social, político y cultural, siempre fiel a su voz poética y a su lucha por la tierra, la libertad de los pueblos y la justicia social.

Es la secretaria general y coportavoz de Los Verdes, federación estatal de partidos ecologistas autonómicos.

Es socia de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

 

Página elaborada por Bet Ajenjo para la AELC.
Documentación y fotografías: archivo de la autora.

English

Pòrtic Pura Peris anglès

Pura Peris i Garcia (València, 1964), who holds a PhD in Law, is a tenured lecturer in Finance and Tax Law at the University of Valencia and a poet.

She has published the collections Tasts de vida (Germania, 2014), Alè de lluna (Neopàtria, 2015), and A frec de pell (Neopàtria, 2018) and, thanks to the help of teacher and sworn translator, Javier Soria, some of her collections have appeared in Catalan and English bilingual editions. In 2024, she edited the poetry collection Lingua Mater (Galés Edicions), an anthology of works about love for the mother tongue by women poets of the Mediterranean, among them twelve poets from Catalonia, Valencia, and the Balearic Islands.

Throughout her life and in keeping with her political and literary interests, she is a member of several cultural and literary associations, among them, in 2012 the poetic and cultural association, «Jam poètica de l’Eliana» of which she became president in 2016.

She has received several literary awards for her work, both fiction and poetry, including the Finalist Award of the Twenty-First October Prize for Literary Creation in Valencia (2013) and also of the Twenty-Third October Prize for Literary Creation in Valencia (2015).

Peris combines her love for literature with a life’s work devoted to social, political, and cultural commitments, while always remaining true to her poetic voice and the struggle for her country, the freedom of peoples, and social justice.

She is general secretary and co-spokesperson of Los Verdes, a state-wide federation of ecologist parties in Spain’s autonomous regions.

She is a member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

 

Web page: Bet Ajenjo for AELC.
Documentation and photographs: Author’s personal files.
Translation: Julie Wark.

Biografia

Pura Peris i Garcia neix a València el 1964 al si d’una família treballadora. Filla de Romualdo, valencià, i Juana, andalusa, creix al costat dels seus germans grans, Romualdo i Joan Francesc, al barri obrer de Sant Marcel·lí. El 1979, la família es trasllada a Vallada, el poble d’origen de la família paterna, com a conseqüència que la greu crisi que pateix el sector del moble deixi Romualdo sense feina com a ebenista a l’edat de 58 anys.

Des d’aleshores Pura Peris compagina feina i estudis fins que finalitza el Batxillerat a l’Institut Francesc Gil de Canals. Després d’aprovar el COU i passar el selectiu, retorna a València per estudiar becada la carrera de Dret. Durant els seus anys universitaris, el seu interès per la cultura es fa manifest amb la creació del grup de teatre «El desván», format per estudiants de la Facultat. Un cop graduada, s’incorpora al Departament de Dret Financer i Tributari, on inicia la seva carrera docent amb un contracte d’ajudant d’escola universitària. El 1993, embarassada de la seva primera filla Adriana, defensa la tesi doctoral: La tributació dels béns immobles urbans en l’ordenament tributari. El 1996 el doctorat en dret li val una plaça de professora titular d’escola universitària i, posteriorment, el 1998, de professora titular d’universitat. La seva segona filla, Verònica, neix el 1997.

Amb una trajectòria acadèmica destacable, 30 anys de docència i 12 d’investigació, publica tant monografies i manuals col·lectius com articles especialitzats en revistes nacionals i internacionals, entre els quals destaquen: «La comprovació de valors» (Civitas, 1996), «La prova en la reclamació economicoadministrativa i en el recurs contenciós» (Thomson Reuters Aranzadi, 1997 i 1998) i Béns immobles urbans i impostos sobre la renda i sobre el patrimoni (Tecnos Editorial, 1998). També participa en congressos nacionals i internacionals i l’any 2001 és l’experta internacional convidada a les jornades de reforma municipalista celebrades a Rosario, Argentina. A més, ocupa diversos càrrecs de gestió acadèmica universitària, com el de coordinadora de la Titulació del grau en Dret de la Universitat de València entre 2010 i 2019 i el de membre del comitè acadèmic universitari MOTIVEM, consell encarregat de les accions per portar a les aules de la universitat l’esperit emprenedor i innovador.

La seva vocació de servei públic la porta a acceptar la proposta d’incorporar-se com a subdirectora de gestió de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl entre novembre de 2019 i setembre 2020, i com a directora general d’Emergència D’habitatge, Funció Social i Observatori d’Habitatge i segregació Urbana del setembre de 2020 fins a l’agost de 2023. Entre el 2003 i el 2006 és jutgessa de pau suplent a l’Eliana, el seu poble de residència.

L’any 2014 debuta al món de la literatura amb la publicació del seu primer poemari Tast de vida (Germania). I a aquest el segueixen Alè de lluna (Neopàtria, 2015) i A frec de pell (Neopàtria, 2018), i les edicions bilingües Alè de lluna / Moon spirit i Poemes desparellats / Unpaired poems totes dues traduïdes per Javier Soria, professor i traductor jurat d’anglès i marit de Peris, i publicades per paisonporloslibros el 2021 i el 2023 respectivament. Així mateix, és la coordinadora del poemari Lingua Mater (Edicions Galés, 2024), antologia de veus poètiques femenines de la Mediterrània amb l’amor per la llengua com a fil conductor i que recull 12 poetes dels Països Catalans com Antonina Canyelles, Carme Arnau, Carme Romia, Aina Garcia o la mateixa Peris.

En el camp de l’escriptura, també participa en diverses ocasions al programa CEFIRE, on autors i alumnes de secundària escriuen a quatre mans. A més a més, l’any 2007 forma part del Jurat dels Premis de poesia Ciutat de Carlet, II i el 2022, del Jurat de narrativa als Premis Ciutat de Carlet.

L’autora durant la presentació d’<i>Alè de lluna / Moon spirit</i>.
L’autora durant la presentació d’Alè de lluna / Moon spirit.
Pura Peris a la Plaça de Llibre, 2019.
Pura Peris a la Plaça de Llibre, 2019.

Premis

  • II Edició Escrits a la tardor de l’Ajuntament de l’Eliana (2003): «El viatge».

  • V Edició Escrits a la tardor de l’Ajuntament de l’Eliana (2006): «El laberint d’Ariadna».

  • Segon premi del XXI Premi Octubre de Creació Literària en valencià de l’Ajuntament de Sant Vicent (2013): ones sobre el mar.

  • Segon premi del XXIII Premi Octubre de Creació Literària en valencià de l’Ajuntament de Sant Vicent (2015): A frec de pell.

  • Primer premi del X concurs de microrelats Vicent Pascual de la Pobla Llarga (2025): «L’andana».
     

En obres col·lectives

  • «Dona poeta», «Evitern desig», «Paisatge sobre l’horta» i «La nena pastera» dins Lingua mater [coordinadora Pura Peris]. Paterna: Galés Edicions, 2024.

Coberta de Lingua mater.

Vincles

Comentaris d'obra

Compromesa amb la Natura i la seua preservació, Pura es prodiga en els seus poemes d’elements terrenals, onades, flors, pluja, però sap crear una simbiosi entre home, dona i terra capaç de portar-te de l’humà a allò diví. Una poesia de vers curt, breu, però de vegades estructurada amb verbs crus i explícits que delaten un temperament visceral, una poesia gairebé mística que eleva el frec físic entre dos a categoria d’experiència extrasensorial.

(Rosa Orquín. Pròleg a Tasts de vida. Alzira: Germania, 2014.)

* * *

Amb més intensitat i pertinença si cap, en un moviment de retorn, més conscient i acurat, a la màxima condensació expressiva que és el haiku, el petit poema d’origen japonés —17 síl·labes distribuïdes en tres versos de 5-7-5—, adaptat a la nostra estructura mètrica de 4-6-4 síl·labes tòniques. Una estructura que Peris ja havia provat amb encert i que —conscient d’això— necessitava revisar per poder-la fer sevir a fons com a bisturí de precisió, com a eina que li permetera acabar d’explorar més competentment —i com recuperant una assignatura encara pendent— el món dels seus sentiments, vivències i intuïcions. I que li permetera portar a terme eixa exploració no només cartografiant els detalls de la superfície —l’epidermis—, sinó radiografiant-ne pam a pam el derma, el substrat viu i més sensible que nodreix la pell a través de la qual vivim el món exterior i ens respira la personalitat… A frec de pell se’ns pot aparèixer, així, com l’ampli fresc d’una primavera i un estiu eterns, recordats sempre, i fins i tot dins les boires i freds inevitables de tardor i d’hivern. […] Pura ha completat el mapa, la cartografia, de la seua superfície lunar.

(Antoni Ferrer i Perales. Pròleg a A frec de pell. Alboraia: Editorial Neopàtria, 2018.)

* * *

El llibre és una magnífica mostra de la importància de travar versos, de teixir paraules perquè puga aflorar l’essència de cada cosa, tant la rotunditat d’allò que ens fereix com, sobretot, la bellesa del que ens emociona… Es dona, a més, la feliç circumstància que podem llegir i gaudir els poemes en valencià (la llengua en què van ser parits) i en anglès, en un interessant joc de miralls entre la nostra llengua, minoritzada, i la llengua més parlada arreu del món. Aquesta circumstància, lluny d’empetitir la nostra llengua, el que fa és enriquir la mirada lectora i permetre’ns assaborir els textos doblement.

(Beatriu Cardona i Prats. Pròleg a Poemes desparellats / Unpaired poems. L’Eliana: paisonporloslibros, 2023.)

* * *

Amb aquest poemari, Pura Peris no tan sols pren posició com a poeta, sinó també com a curadora de la memòria poètica de les dones. La seva veu no s’aixeca sola, sinó acompanyada de més de 70 poetes en llengua catalana, des de Tecla de Borja (1435) fins a Dolors Miquel (1960). En un gest de justícia històrica, cada poema del llibre es construeix a partir d’un vers d’una altra poeta, en una mena de diàleg intergeneracional en què la poesia feta per dones no solament sobreviu, sinó que es reivindica i es fa més forta.

Tres voltes rebel ens mostra que la poesia escrita per dones no ha estat mai un acte solitari. Al contrari, sempre ha estat un fil invisible que ha unit generacions d’escriptores, malgrat les barreres que se’ls han imposat. Pura Peris assumeix aquest fil i el teixeix en cada poema, de manera que fa que les seves paraules dialoguin amb les de les dones que la van precedir. La poesia de les dones no es limita a expressar sentiments; és un territori de batalla on s’enfronten el silenci i la paraula, l’oblit i la memòria.

(Gemma Pasqual i Escrivà: “Tres voltes rebel: poesia de trinxera i resistència feminista”, VilaWeb, 11 de febrer de 2025. En línia.)

* * *

Conéixer l’existència, descobrir la vida i l’obra de tantes dones poetes que han escrit en català, en la varietat que siga, i s’ha perdut en el temps, o s’ha menystingut per bàsicament les tres raons que segons Maria Mercè Marçal ens obliguen a la rebel·lia (ser dona, de classe baixa i de nació oprimida), representa un interès innegable, i alhora una oportunitat.

(Carme Pinyana: “Davant l’ancestral murada”, Descriu, 7 de novembre de 2025. En línia.)

Antologia

Em mires 

Em mires 
suaument traspues
fina pluja de tardor,
mulla el meu cos
que assedegat de tu
impacient t’espera. 
Em mires
dolçament irises
les fulles del meu desig
les deixe anar
amb elles es bastis
el nostre destí. 
Em mires
delicadament m’enlaires,
vent de tardor
juga amb les fulles,
trepitgem el camí
el nostre etern camí d’amor.
 

País Valencià

Pins, garroferes, ametllers, oliveres, tarongers, romaní, timó, alfàbega, tomaques, pebrots, “pelailla”, tavella, bledes, carxofes, albergínies, platges, valls, muntanyes, horta, secà, jueva, mora, cristiana, cultura popular, Timoneda, March, Corella, Valldigna, Montesa, Sant Miquel, patrimoni cultural, muixerangues, jotes, albaes, valencianes, malaguenyes, cant d’estil, tradicions ancestrals, senyes d’identitat, arrels, orígens, llengua, valencià, país, país valencià.
 

Per si no queda clar

Rebutge
les hipocresies,
els gira jaquetes, 
els aduladors,
els pobres d’esperit
àvids d’adulació,
les mentides,
qui viu d’elles,
qui es vesteix amb elles
qui muda la pell
per elles.
Condemne
els fraus,
els fraudulents, 
qui enganya
per interès, 
per voler ser qui no és
o simplement 
per què sense l’engany
és el no res. 
M’agraden 
les coses clares, 
la xocolata espessa
els invents amb gasosa
són coses ben senzilles, 
paraules netes,
actes honestos,
amistats franques, 
enemistats lleials
respecta’m com 
jo et respecte. 
Si m’has d’atacar
deixa de calumniar
per l’esquena,
sigues valent i
vine de front
eixes són les regles del joc.

(Tasts de vida. Alzira: Germania, 2014)

 

* * *

Paradís de paraules

Paradís de paraules 
la ploma esclata de desig 
els fanals del passeig 
Il·luminen el mirall dels sentits 
rius de lluna dansen 
en el bassal de l’oblit. 
Sobre les hores trencades 
els llavis tracen estels, 
niu de desitjos clandestins 
mots fetillers que em freguen 
bategant sobre el meu pit; 
pensaments que volen 
els meus silencis escric 
fragàncies, s’enreden, brollen 
desafiant els espectres de la nit.
 

Tot em recorda a tu

Tot em recorda a tu
el flamejant capvespre
l’alba somnolenta
la pluja repicant
despertant una rosa
les nits càlides d’abril.
Tot em recorda a tu
el coriandre i la canyella
l’alfàbrega i el julivert,
la sàlvia i el romaní
els flaires de taronja
acabada de collir.
Tot em recorda a tu
la nit freda i tancada
delirants lletres de baf
al finestral sense lluna
la pell latent ferida
esperant cura febril.
Tot em recorda a tu.
 

No m’ofegues

Respire
Per què et moleste?
Visc
t’he de demanar permís?
Si m’aparte del teu pas
Per què em maltractes?
Pense i m’expresse
Per què em malinterpretes?
Camine,
Per què em poses pedres en el camí?
Fa temps que vaig decidir
que la vida no és vida
si has de transitar per ella
a cada pas demanant permís.
No puc evitar-ho, respire,
camine, opine, gaudisc dels amics,
No m’ofegues, deixa’m viure
no vull ser una titella
de la que altres tiren dels fils
ni sóc una diana
on altres practiquen el tir.

(Alè de lluna. Alboraia: Editorial Neopàtria, 2015)

* * *
 

A cada lletra,
flaires de tu m’abillen
brollen poemes.
—
En clau de fa
componc una sonata
la pell de pauta.
—
Secret sospir
desig a cau d’orella
vent de xaloc.
—
Roses i préssecs
al calze del melic
els camps elisis
—
En el teu cos
el meu exili pàtria
troba i habita.

(A frec de pell. Alboraia: Editorial Neopàtria, 2018)

* * *

Au de pas/ Bird of passage

Au de pas, fastiguejada de la ruta,
enlluernada per la teua rialla
vaig desviar el vol i em vaig adormir
al revolt del teu bescoll.
Al bressol de la lluna
vaig dipositar les plomes
tretes de les meues ales
com ofrena d’amor
per donar-te recer.
En les nits sense estels
les meues ales dansen sense parella,
jo errant vagarege ancorada a la terra,
tu, qui sap per on volaràs.

Bird of passage annoyed by the route,
dazzled by your laughing
I diverted my flight and fell asleep
at the nape of your neck.
At the cradle of the moon
I deposited the feathers
right from my wings
as an offering of love
to give you shelter.
In the starless nights
my wings dance without a patch,
I idly wander anchored to the land,
you, who knows your flight path.

(Alè de lluna/ Moon spirit. L’Eliana: paisonporloslibros, 2021. Traducció de Javier Soria)

* * *

Què fer

Què fer quan sura per les venes obertes
l’ancestral dol per la terra aniquilada
Què fer quan la carn tremola de tristeses
per la paraula i la cançó prohibida?
Què fer quan s’ha desolat la confiança
i de res serveixen bàlsams o abraçades?
Què fer quan m’obri la car el teu dolor,
i em dessagne amb tu però tu romans sec?
Com tamborineig de pluja a la muntanya
esperaré el retorn de nit a trenc d’alba

What to do

What to do when floats through the open veins
the ancestral fear for the annihilated land?
What to do when the flesh trembles of sorrows
for the word and the song forbidden?
What to do when confidence has become desolate
and balms and embraces are of no use?
What to do when your pain opens up my flesh
and I bleed with you but you remain dry?
Like rain drumming far in the mountains
I’ll wait for the return of the night at daybreak.

(Dins poemes desparellats/ unpaired poems. L’Eliana: paisonporloslibros, 2023. Traducció de Javier Soria)

* * *

Paisatge sobre l’horta

La lluna es passeja pels imperibles camins d’aigua
univers que mans i saviesa ancestral forjaren
aigua donada pel Túria generós que brolla
per sèquies, sequioles, sènies i bassals
fecundant de nord a sud els solcs de la terra plana
vertebrant territori, terra i vida, horta i ciutat.

Menyspreada en nom d’allò que s’ha anomenat progrés
fragmentada per interessos especuladors
ferida per afanys urbanístics desaforats
res no ha sigut capaç de sotmetre la seua essència
l’horta conserva el seu paisatge testimonial
del conreu, de la història i la vida comunal.

Testimoni lleial de les esquenes encorbades
de les mans amoroses acariciant la terra
per sembrar, curar i collir allò que cal a cada temps
paisatge on el regadiu terra endins donarà pas
a les muntanyes i barrancs, als bancals de secà,
fonent-se en un tot, a l’esguard, solcs i arbres, horta i camp.

Paisatge únic, cultural, mil·lenari, identitari
on els cultius, els arbres i l’aigua envolten la vida
d’alqueries i masos, de barris i de poblats.
Per sentir el seu batec indomable i resilient
només cal cloure els ulls, i de bat a bat cor obert
escoltar la brisa per on raja el corrent de l’aigua.

Paisatge on delectar-se dels llenguatges de la nit
esbrinar siluetes de les cases i dels arbres,
omplir el pit dels flaires de figueres i tarongers
escoltar el cant dels grills, fruir d’encís de les estrelles
endevinar el xiulit del vent entre xufes i cebes
i, a trenc d’alba, admirar el ball elegant de les palmeres.

(Lingua mater. Paterna: Galés Edicions, 2024)