Maria Dolors Pellicer

Maria Dolors Pellicer (Oliva, València, 1956) és llicenciada en Magisteri i Filologia Catalana, professora i escriptora.

Compromesa amb els Moviments de Renovació Pedagògica i promotora de la llengua valenciana, el 1986 participa en la fundació de l’Escola d’Estiu Marina-Safor, on exerceix de professora i on comença a fer literatura com a conseqüència de la manca de recursos per a educar els infants en valencià.

Com a escriptora, dedica la seva obra a la narrativa i la poesia infantil i juvenil, que consta d’una seixantena de publicacions fins a data d’avui. Entre elles hi trobem títols com Xé, quins peus!, Cul, culot, Fil que penja, Marina ja no té por, Versos diversos, La selva en vers, Comptem cabretes i pintem ocells, entre una llarga llista.

Tant per la seva activitat cultural com per la tasca d’escriptora, Maria Dolors Pellicer ha rebut diversos premis: el Premi de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2010), el Premi Comarcal Ocell (2018) i el Premi de poesia infantil Caixa Cooperativa d’Algemesí (2019). A més a més, part de la seva obra ha estat antologada, musicalitzada i traduïda al castellà i a l’èuscar.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

 

Pàgina elaborada per Marta Barberan per a l’AELC.
Documentació: arxiu de l’autora.

Castellano

Pòrtic Maria Dolors Pellicer

Maria Dolors Pellicer (Oliva, Valencia, 1956) es licenciada en Magisterio y Filología Catalana, profesora y escritora.

Comprometida con los Movimientos de Renovación Pedagógica y promotora de la lengua valenciana, el 1986 participa en la fundación de la escuela de verano Marina-Safor, donde ejerce de profesora y donde empieza a hacer literatura como consecuencia de la falta de recursos para educar a los niños en valenciano.

Como escritora, dedica su obra a la narrativa y la poesía infantil y juvenil, que consta de unas sesenta publicaciones hasta fecha de hoy. Entre ellas encontramos títulos como Xé, quins peus!, Nombres con sabor  verso, Marina ya no tiene miedo, Versos diversos, La selva en vers, Comptem cabretes i pintem ocells, entre una larga lista.

Tanto por su actividad cultural como por su labor de escritora, Maria Dolors Pellicer ha recibido varios premios: el Premi de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2010), el Premi Comarcal Ocell (2018) y el Premi de poesia infantil Caixa Cooperativa d’Algemesí (2019). Además, parte de su obra ha sido antologizada, musicalizada y traducida al castellano y al eusquera.

Es socia de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

 

Página elaborada por Marta Barberan para la AELC.
Documentación: archivo de la autora.

English

English Maria Dolors Pellicer

Maria Dolors Pellicer (Oliva, València, 1956), who has degrees in Education and Catalan Philology, is a teacher and writer.

A supporter of the Movements for Educational Renewal, and promoter of the Valencian language, she was one of the founders of the Marina-Safor Summer School in 1986, where she presently teaches. She started to write literature because of the lack of resources for educating children in Valencian. 

She writes books and poetry for children and young people and has so far published some sixty books, including in a long list, Xé, quins peus!, Cul, culot, Fil que penja, Marina ja no té por, Versos diversos, La selva en vers, Comptem cabretes i pintem ocells.

Maria Dolors Pellicer has received several awards for her cultural activity as well as for her books, among them the Interuniversity Institute of Valencian Philology Prize (2010), the “Comarcal Ocell” Prize (2018), and the “Caixa Cooperativa d’Algemesí” Prize for Children’s Poetry (2019). Part of her work has been anthologised, set to music, and translated into Spanish and Basque.

She is a member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (Association of Catalan Language Writers – AELC).

Web page: Marta Barberan for AELC.
Documentation: author’s personal files.
​​​​​​​Translation: Julie Wark.

Biografia

Maria Dolors Pellicer neix a Oliva (València) el 1956. És llicenciada en Magisteri i Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant i sempre ha exercit de mestra, tant al País Valencià com a Catalunya, una professió que li permet descobrir les mancances de l’educació i l’empeny a iniciar-se en el camí de la literatura. 

Els seus primers anys com a professora succeeixen en paral·lel amb els Moviments de Renovació Pedagògica al País Valencià, a partir dels quals sorgeixen les escoles d’estiu com una alternativa a les tradicionals i, precisament, Maria Dolors Pellicer és cofundadora d’una d’elles, l’Escola d’Estiu Marina-Safor, el 1986. Com a membre del Col·lectiu de Mestres de la Safor, es llança a crear material escolar en la modalitat valenciana del català, ja que després de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià el 1983, aquest es comença a ensenyar a les escoles. 

En adonar-se d’aquesta manca de recursos per ensenyar el valencià modern, Maria Dolors Pellicer comença a crear històries adaptades als més petits, i el 1988 s’estrena, en narrativa, amb el llibre Xé, quins peus!, seguit de molts altres com La banda dels superbruts, Fil que penja, Com una cabra… Més tard, a partir de l’any 2003, s’endinsa en la poesia infantil i juvenil amb títols com Versos diversos, Les coses que veig, Qui la rima, l’endevina o Poemes amb llum de lluna. En aquest gènere ha estat guardonada amb dos premis, el de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana per l’obra La selva en vers, el 2010, i el Premi de Poesia Infantil fundació Caixa Cooperativa d’Algemesí per Comptem cabretes i pintem ocells, el 2019. 

També ha estat reconeguda amb el Premi Comarcal Ocell, l’any 2018, per la seva contribució en l’àmbit cultural i la seva difusió de la poesia i la narració entre infants i joves. Cal destacar que en la seva literatura es pot trobar la crítica social com a temàtica recurrent i, tot i ser per a infants, tracta amb naturalitat problemes com la desigualtat, la fam, la pobresa o la guerra. La seva obra ha estat antologada en el volum Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants de Miquel Desclot i, a més, ha estat musicalitzada en sis enregistraments en CD com ara el disc “Una cançoneta i a dormir”.

Premis

  • Premi de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2010): La selva en vers.
  • Premi comarcal Ocell (2018), per la seva contribució en l’àmbit cultural i la difusió de la poesia i la narrativa entre infants i joves.
  • Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d’Algemesí (2019): Comptem cabretes i pintem ocells.

A l’èuscar

  • Begira zer hots duen (Mira com sona). Donostia: Editorial Erein, 2004. (Trad. Rosetta Testu Zerbitzuak)
  • Ikusten dudana (Les coses que veig). Donostia: Editorial Erein, 2005. (Trad. Rosetta Testu Zerbitzuak)

Vincles

Comentaris d'obra

Nova aportació de Maria Dolors Pellicer a les lletres infantils catalanes. Aquest poemari, que va obtenir el II Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d’Algemesí, s’articula entorn de la nit i el dia. Així, per una banda, tenim el moment  en què descobrim la llum de la nova jornada i tot el que ens espera en el dia: l’escola, els amics, el món ple de colors. I per una altra, l’arribada de la foscor, la lluentor dels astres, l’arribada de la son i del recolliment a casa.

Uns poemes senzills, reeixits, amb predomini de la rima, que l’autora tracta amb naturalitat. Els petits poemes de vegades freguen la cançó de bressol i d’altres es fan narratius per explicar una petita història. També juguen amb personatges ben coneguts pels nens, com la bruixa o la lluna; en canvi, en d’altres se subratllen les desigualtats del nostre món explicant-les dolçament als lectors. […]

(Ana Díaz-Plaja, «Comptem cabretes i pintem ocells», Faristol , 2019)

* * *

S’ha de felicitar els autors per la conjunció excel·lent text i imatge, i agrair a l’editorial la feina feta. Es tracta d’un recull deliciós de poemes sobre animals, a la manera d’un bestiari, ordenat alfabèticament. Accessibilitat que se suma a un format clar i fresc en què la intencionalitat de brindar un llibre assequible, fet amb rigor textual, estètic i documental es fa evident. Els poemes, un per a cada animal, a més de «sonar bé» són empàtics i divertits, amb el valor afegit de formar part d’un imaginari col·lectiu que l’autora —alacantina, mestra i filòloga, autora de més d’una vintena de llibres infantils— ha plasmat, generalment, en referències literàries explícites: un animal que forma part d’un conte, una poesia, un joc infantil, una cançó, un joc lingüístic, o un mite. I en altres casos en particularitats més o menys explícites en símbols i elements culturals que compartim. Els dibuixos de Paco Giménez, il·lustrador i dissenyador gràfic reconegut, narren per segon cop els poemes de manera exquisida i eficaç. I amb el seu estil gràfic, de línies expressives, comunica perfectament el missatge. Una delícia de llibre!

(Rosa Mut, «La selva en vers», Faristol, núm. 66, abril 2010)

* * *

L’obra poètica de Maria Dolors Pellicer (Oliva, 1956) s’inicia l’any 2003 amb la publicació de Versos diversos (Editorial Bromera), després d’una llarga i productiva trajectòria literària com a narradora. […] Aquest primer llibre de poesia significava una continuïtat i al mateix temps una potenciació del geni creatiu de l’obra conreada fins aleshores per l’autora: mateixes preocupacions temàtiques, pel que fa a la continuïtat, i gust per experimentar amb la llengua, que, òbviament, es veu incrementat amb el conreu de la poesia.

(Pilar García Aparicio, «L’obra poètica de Maria Dolors Pellicer», L’Aiguadolç, núm. 39, 2011).

Antologia

Una fada encantadora
va buscant amics i amigues
pels carrers de tot el món,
per la Pampa i la sabana,
per la Xina i el Japó,
i ha arribat a casa nostra
com un esclat de colors.

Du faldetes de boirina,
campanetes, mocadors,
collarets de pasta fina
i un grapat de bon humor.

És tendreta,
amorosa,
delicada
i atrevida.
És dolceta,
capritxosa,
descarada,
divertida…

Pot ser grisa,
esguitosa,
també trista,
melancòlica
o festiva.

Pot ser així com tu vulgues
i el seu nom és
                         Poesia.

(Del llibre Versos diversos. Alzira: Edicions Bromera, 2003, p. 6-7)

* * *

El pare ja no pot més

Fes noneta, vida meua,
que el pare ja no pot més,
la mare està a punt de vindre
i tinc el sopar per fer.

Adorm-te, videta meua,
adorm-te, tota dolçor,
adorm-te, galtes rosades,
adorm-te, nas de cigró.

Fes noneta, vida meua,
que el sopar està per fer,
la mare arribarà amb gana
i encara no sé què fer.

Adorm-te, galtes rosades,
adorm-te, nas de cigró,
adorm-te, videta meua,
adorm-te, tota dolçor.

La mare vindrà cansada,
el pare ho està també.
Si tu t’adorms, vida meua,
podrem descansar els tres.

(Del llibre Comptem cabretes i pintem ocells. València: Andana Editorial, 2019, p. 14)