L’editorial 7 i Mig està convertint-se en una de les editorials valencianes que més se la juguen cada vegada que decideixen de traure un nou títol al mercat. I això és així en tant que «l’empresa» continua apostant pels autors novells. És el cas de la publicació de L’esmaragda, la primera novel·la de Ramon Pastor i Quirant. Aquesta opera prima de l’autor sorprèn per la seua maestria a l’hora d’elaborar una estructura ben travada i uns personatges ben definits psicològicament, i per l’extrema cura que hi fa servir en el tractament de la llengua catalana, la qual pua en el conte tradicional, la rondalla valenciana —s’hi detecta la influència d’Enric Valor— i la fraseologia popular pròpia de les comarques del sud del País. L’esmaragda, però sembla un conte allargassat. La història s’adequa perfectament a l’esquema que sobre el conte popular formulava Propp a les primeries del segle XX. L’estructuralista rus considerava els contes com una successió invariable d’una sèrie de funcions que es reparteixen entre els diferents personatges prototípics (l’agressor, la princesa, l’heroi, l’antiheroi, el mandatari…) i que es repeteixen als contes populars. L’encert de l’autor rau en el fet que trenca la incèrcia de l’esquema tradicional amb un final inesperat.
(Levante – El Mercantil Valenciano, 1 d’octubre de 1999)
* * *
La còlera de Mart, novel·la que Ramon Pastor i Quirant (Sant Vicent del Raspeig, 1953) defineix com el seu projecte més ambiciós, és fruit de la combinació de diversos elements. En els darrers anys la seua curiositat (el 1r element) ha tingut predilecció pel que ens oferirà el futur, i pel que hi ha dalt dels nostres caps si alcem la vista després de vore tante tele i ordinador. Això li ha fet interessar-se per l’astronomia, en especial, la relacionada amb els planetes i el sistema solar. Dóna classes d’astronomia en el seu institut.
Això ho adoba amb ànsies adrenalíniques de rigor, documentació i versemblança en els arguments. S’hi va passar dos anys investigant, armat de quantitats ingents de paracetamol, paciència i ganes de capficar-se en llibres, revistes especialitzades, CD roms i Internet. El fruit d’eixa investigació apareix en La còlera de Mart, una obra rigorosa i documentada.
Tenim també l’humor i el gust per la intriga. Ell és el seu primer lector, i com a tal força exigent i inconformista, així que escriu perqué la gent disfrute amb una trama colpidora i sorpresiva que enganxa des de la primera frase, amb accions trepidants, descripcions per a poder situar la història, i flashos d’una fina i a vegades corrosiva ironia nascuda de les alegries i els dolors que li ha tocat viure.
Per últim, mencionem una relativa maduresa narrativa. La que cal esperar després de quatre novel·les (dues d’elles publicades), la 1a fou L’Esmaragda, una vintena de contes (tres publicats en «Contes de Migjorn»), un llibre de poesia, tres premis literaris i desenes d’articles relacionats amb l’ensenyament i la problemàtica dels pares separats, i que han estat publicats en tots els diaris de l’Estat Espanyol. (És fundador i president de l’associació alacantina de Pares Separats i de la federació espanyola Unió de Separats, la qual agrupa a 20 associacions, és de caràcter mixte i lluita per la igualtat de sexes).
Argument de la novel·la:
L’acció de la novel·la —la primera de ciència-ficció d’un autor alacantí— transcorre a mitjans del segle XXII. Els planeta Mart està colonitzat des de fa uns 130 anys i viuen en ell unes 100.000 persones, sobretot en tres ciutats prop de centres miners i industrials. Una nau espacial, l’Star Eater, ha arribat a Plutó gràcies a motors de fisió nuclear —els quals poden aconseguir una velocitat del 2% de la llum—, i està explorant eixe planeta i la seua lluna Caront. Ja s’han descobert molts planetes en les estrelles veïnes, però no se sap res sobre la possible existència de vida extraterrestre.
El final és realment sorprenent…. […]
(Diari Información, 27 d’octubre de 1999)
* * *
Lo primero que le suele reclamar a un volumen de cuentos es que tenga una cierta unidad de criterio. En «Contes de Migjorn», esta legítima reclamación viene dada, en primer lugar, por el factor geográfico: sus autores residen, en la actualidad, en la poco lluviosa pero saludable villa de Sant Vicente del Raspeig. A este factor circunstancial hay que añadirle un segundo elemento de mayor sustancia: los seis escritores que concurren a esta iniciativa están dando sus primeros pasos en las arenas movedizas de la literatura. Algunos de ellos ya tienen, incluso, novela publicada, pero sin que su repercusión nos permita hablar de ellos como consagrados. Antes al contrario, la gran mayoría de los relatos (que no todos) producen en el lector una cierta sensación de diletantismo, cargado, eso sí, de muy buenas intenciones, pero ya sabe que con buenas intenciones no siempre se llega a buen puerto.
De manera paradójica, junto a los criterios unitarios que en principio definen «Contes de Migjorn», el otro aspecto que caracteriza al presente volumen es su heterogeneidad. Los ocho relatos que aparecen en sus páginas muestran una diversidad de estilos, intenciones, calidad, recursos, universos creativos y, finalmente, resultados que nos llevan a remarcar lo diverso del volumen. El cuento o narración breve tiene un código propio que busca, entre otras cosas, el KO técnico del lector, la eficacia narrativa. Algunos de los relatos sí cumplen estas expectativas: es el caso del tríptico con el que Ramon Pastor abre el fuego, un buen ejemplo de cómo manejar los resortes del cuento y aprovechar sus posibilidades. El lector encontrará relatos buenos, menos buenos y nada buenos, con el riesgo de caer una ambigüedad que ha de desconcertar al posible lector. Con todo, una obra que se deja leer a ratos y a porciones, con buenas intenciones y poco más. O eso, a lo mejor, ya es bastante.
(Lluis Fabregat. Diario Información, 15 de maig de 1999)
_0.webp)
