Sebastià Oliveras

Sebastià Oliveras (Capmany, Alt Empordà, 1952) és mestre i llicenciat en Filologia Anglogermànica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet de mestre a l’escola pública fins a la seva jubilació i ha dirigit, amb un grup d’altres autors, el Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana. 

Ha publicat poemes i escrits en diferents opuscles, revistes i antologies. Destaca la Balada del senyor Ramon, una obra poètica en 77 cants. Es tracta de poesia eròtica ambientada en diferents moments històrics de Catalunya. L’autor confessa que mai no s’ha divertit tant com quan va escriure aquest llibre i el recomana a tothom que vulgui passar una bona estona. En la faceta poètica, també hi trobem el poemari Del pati de l’escola estant, un llibre de poemes infantils il·lustrat per Eva Riubrugent. 

Més recentment, i juntament amb la seva néta Nora, ha escrit Tres amics ben diferents: l’Avi, la Néta i la Gossa / Three very different friends: the Grandad, the Granddaughter and the Dog. És un llibre bilingüe català-anglès, de 13 capítols, en què es comenten temes actuals i quotidians, com ara l’esport, l’anorèxia, la mort, la guerra, el racisme, els costums d’alguns animals o les tradicions catalanes. 

És membre del grup Amics de les Lletres Garrotxines i del Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya. 

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). 

Documentació i textos de l’autor. 
Pàgina elaborada per Sara Serrano per a l’AELC. 
Fotografies de l’arxiu personal de l’autor. 

Castellano

Castellano

Sebastià Oliveras (Capmany, Alt Empordà, 1952) es maestro y licenciado en Filología Anglogermánica por la Universidad Autónoma de Barcelona. Ha ejercido de profesor en la escuela pública hasta su jubilación y ha dirigido, junto con otros autores, el Diccionario práctico y complementario de la lengua catalana. 

Ha publicado poemas y escritos en diferentes opúsculos, revistas y antologías. Entre ellos, destaca la Balada del senyor Ramon, una obra poética en 77 cantos. Se trata de poesía erótica ambientada en diferentes momentos históricos de Cataluña. El autor confiesa que nunca se había divertido tanto como cuando escribió el libro y lo recomienda a todo aquel que quiera pasar un buen rato. En su faceta poética también se encuentra Del pati de l’escola estant, un libro de poemas infantiles ilustrados por Eva Riubrugent. 

Más recientemente, junto con su nieta Nora, ha escrito Tres amics ben diferents: l’Avi, la Néta i la Gossa / Three very different friends: the Grandad, the Granddaughter and the Dog. Es un libro bilingüe catalán-inglés, de 13 capítulos, donde se comentan temas actuales y cotidianos, como el deporte, la anorexia, la muerte, la guerra, el racismo, las costumbres de algunos animales o las tradiciones catalanas. 

Es miembro del grupo Amics de les Lletres Garrotxines y del Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya. 

Es socio de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). 

Documentación y textos del autor. 
Página elaborada por Sara Serrano para la AELC. 
Fotografías del archivo personal del autor. 

 

English

Sebastià Oliveras english

Sebastià Oliveras (Capmany, Alt Empordà, 1952) has a degree in English and German Philology from the Autonomous University of Barcelona and worked as a public school teacher until his retirement. With a group of other writers he has edited the Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana.

He has published poems and writings in several booklets, magazines and anthologies. Notable among his published work is Balada del senyor Ramon, an erotic poem consisting of seventy-seven cantos with a background of various historical events in Catalonia. He confesses that he has never enjoyed himself so much as when he was writing this book, and recommends it to everyone who might also want to have some fun. Another of his poetic works is the collection of poems for children, Del pati de l’escola estant with illustrations by Eva Riubrugent.

More recently, and together with his granddaughter Nora, he has written Tres amics ben diferents: l’Avi, la Néta i la Gossa, Three Very Different Friends: The Grandad, the Granddaughter and the Dog. This bilingual Catalan-English book of thirteen chapters deals with topical matters like sport, anorexia, death, war, racism, the habits of some animals, and Catalan traditions.

He is a member of the group Amics de les Lletres Garrotxines (La Garrotxa Friends of Literature) and of the Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya (Noble Chapter of Men of Lineage of the Principality of Catalonia).

He is a member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Web page: Sara Serrano for AELC.
Photograph: author’s personal files.
Translation: Julie Wark.

Biografia

Sebastià Oliveras i Duran (Capmany, 1952) fa els estudis primaris, els de comerç i el batxillerat elemental al mateix poble; el batxillerat superior a l’Institut Muntaner de Figueres; magisteri a Girona i, en acabat, Filologia Anglogermànica a Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Dirigeix el Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana (DICPC) entre 1975 i 2019 amb la col·laboració de companys de diferents regions catalanes, un total de quaranta-tres anys de recollida i estudi de mots i frases fetes d’arreu dels Països Catalans. 

Tot i que li agrada molt llegir no sempre ha estat fàcil tenir llibres a l’abast. A casa només hi troba llibres en català i castellà i de seguida els acaba. A escola i a l’institut es llegeix poc i de manera molt mecànica. Té sort d’un amic de Ceret, que fa el batxillerat a Vallespir i ha de llegir llibres gairebé cada setmana. Un cop llegits, els passa al seu amic, que d’aquesta manera coneix la literatura francesa. Després també interessa per la literatura en català, en castellà, l’anglesa i actualment fins i tot estudia alemany per tal de poder-se endinsar en la seva literatura. 

La seva entrada al món de la poesia és tardana, als 54 anys, però en alguns moments té de mentor i corrector el gran amic i bon poeta Manuel Tosca i Amella. Afirma que escriu per divertir-se i també per mirar d’innovar treballant en camps que li semblen poc transitats en la nostra literatura. 

Procura fer poesies senzilles i parlar de fets quotidians. A casa hi té un llibre de Ramon Masifern, de la Bisbal, La vida al camp, la primera edició del qual és de l’any 1902. És un cant a les estacions i a les feines de la terra. Se’n van fer 8 edicions. Li han interessat Victor Hugo i Alphonse de Lamartine, també Sagarra, Pere Quart, Llorente, Joan Alcover i Costa i Llobera, entre d’altres. 

Sebastià Oliveras viu a Amer i és mestre jubilat. Li agrada la música, sobretot, la clàssica i les sardanes. Actualment, està preparant un llibre de poemes per a adolescents i joves, un llibre de poemes per a gent gran i un llibre on explica les seves experiències a l’ensenyament. 

Premis

  • XVI Certamen Nacional de Poesia Catalana – XI Memorial Manuel Tosca (2018): Premi Poesia Musicada. 

En alemany

  • Rassismus verstehen wir gemeinsam: Ein Gespräch über Menschen, Unterschiede und Respekt. Llibres d’Amazon, 2026.

Antologia

Cant 2

De petit, moltes vegades, 
mentre feia la non-non. 
m’endolcien les vesprades 
amb cants del senyor Ramon 
que empaitava les criades.

No n’entenia el sentit 
ni quin era el seu engany 
quan se n’anaven al llit. 
Temien algun regany? 
Per què tenien neguit?

D’aquell senyor i ses dones 
en feien verbes i joc, 
passàvem bones estones 
allà, a la vora del foc, 
rallant d’ell i ses ninones.

Ara, el bon senyor Ramon, 
ja no enganya les criades; 
ara, el bon senyor Ramon 
té les forces molt migrades 
i ja pensa en l’altre món.

Cant 11

De cos prim, fort i suau; 
pits grossos, mugrons torrats; 
bones anques vora el cau; 
tot cames, genolls alçats 
i aroma de flors i pau.

Gran lliçó la d’aquell dia; 
vaig palpar, amb gran deler, 
coses que desconeixia; 
vaig seguir, i amb quin plaer!, 
la classe d’anatomia!

Ella em sospesa la bossa. 
Sotjant de reüll digué: 
«Déu n’hi do! La fas ben grossa! 
Faràs sempre un bon paper, 
sigui bruna, sigui rossa!»

Amb petons em va escalfar, 
se’m mogué per dins la vida. 
Ens hi vam ben engrescar, 
mes, em digué decidida: 
«Calma’t! Anem al sofà!»

Cant 65

Un dia que, enjogassats, 
a mi em flingava la vara, 
mentre estàvem abraçats, 
em va venir al cap la Sara, 
quan era un tapaforats.

Li vaig dir, parlant rodó: 
«Ja hem anat a Ribesaltes 
fent el camí del Voló; 
penso, palpant-te eixes galtes, 
que a Colera ha de fer bo!»

No ho va entendre, de moment. 
Li ho vaig haver d’explicar. 
De poc no em té un cobriment! 
La Quima se’m va esverar. 
No ho volgué ni a cop calent!

I tot d’una em va etzibar: 
«És cosa contra natura! 
Tu em demanes de pecar! 
Seria una acció impura! 
m’hauria de confessar!»

(Balada del senyor Ramon. Papers On Demand, Edicions a Petició SL, 2009)

* * *

Una batussa

Aquest matí a la pissarra  
el tres ha picat el quatre. 
Com que el quatre s’hi ha tornat,  
les coses s’han complicat.  

El dos ha avisat el sis  
i els han volgut despartir  
El dos, aguantant el quatre, 
ha rebut fort a la cara.  

El cinc no ho ha vist prou clar 
i s’ha amagat al sofà. 
L’u, com que s’ha vist petit,  
ha tingut por i ha fugit.  

El set, sentint aquells brams, 
ha dit: «Aviseu els grans»; 
i, tal com fan els valents,  
hi ha anat jugant-s’hi les dents.  

Arriben el vuit i el nou  
i criden: «Nois ja n’hi ha prou!»  
Aguanten el tres i el quatre  
i els diuen: «No us heu de batre».  

El tres tot vermell de galta 
va esgarrapat de la cara.  
El quatre, amb sang a la cella,  
va ben brut d’anar per terra.  

El nou diu: «Què us ha passat?» 
-Senyor, ell ha començat!  
-M’ha dit ximple, diu el tres!  
-M’ha agafat cromos, aquest!  

-Val la pena -diu el nou-  
que hi hagi més guerra al món? 
Us hauré de castigar:  
Dos dies sense jugar!

Roselles

La rosada de la nit 
ha llustrat catifa verda.  
Ben menut, veig un rupit, 
juganer, vora la userda.

Tot de flors, amb gran delit, 
ofereixen són encant.  
El solet, que ja ha sortit, 
tant com pot, les va besant.  

A la vora del camí 
presumeixen les roselles; 
el ventim del dematí 
més encara les fa belles.

La més vella, ja pansida, 
ara migra, perquè abans 
a l’abril feien florida, 
sense por de desherbants.

Cargolines ben minyones, 
apinyades fent munyocs, 
van muntant les seves closques  
pels gentils badabadocs.

Té poncelles, un nin xic; 
n’esbatana bona colla! 
-«Què seràs quiquiriquic, 
digues: gall, gallina o poll[a]?»

(Del pati de l’escola estant. Llibres d’Amazon, 2017)