Miquel-Lluís Muntané utilitza en el present llibre el relat breu per parlar-nos de la necessitat imperiosa de comunicació de l'individu i de les dificultats i contradiccions amb què topa aquesta necessitat. Entre la tendresa i la ironia —dos dels trets característics de la literatura de Muntané— i servides per una prosa elegant i eficaç, les catorze històries que constitueixen Madrigal conviden el lector a una reflexió serena, però no per això menys incisiva, sobre les llums i les ombres de la conducta humana.

(Sinopsi)