Andreu Moix

Andreu Moix (Barcelona, 1940) ejerce diversas profesiones, destacando su trabajo en proyectos sociales para diversas entidades sin ánimo de lucro, hasta que inicia su trayectoria como fisioterapeuta.

Su labor profesional en el campo de la salud le ha llevado a escribir una colección de obras educativas y divulgativas sobre temas de salud y bienestar, obteniendo una gran popularidad.

Desde 2012 ha escrito varias obras sobre cuestiones teológicas y espirituales, bajo el seudónimo Imac Xiom: Déu, aquest desconegut (2012), El més enllà, aquest desconegut (2013), La pau, aquesta desconeguda (2014), La caritat, aquesta desconeguda (2014), La Verge Maria, aquesta desconeguda (2015), Déu en les petites coses (2016), Cartes obertes (2017) y La pregària, aquesta desconeguda (2017).

Es socio de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, AELC, desde el año 2001.

Documentación y textos del autor.
Página elaborada por Josep Miàs para la AELC.

Andreu Moix (Barcelona, 1940) worked in several professions and especially with social projects for several non-profit organisations until he began his career as a physiotherapist.

His professional work in the field of health has led him to write a collection of highly popular educational and informative works on health issues and welfare.

Since 2012, using the pen name Ímac Xiom, he has published a number of books on theological and spiritual themes: Déu, aquest desconegut (2012), El més enllà, aquest desconegut (2013), La pau, aquesta desconeguda (2014), La caritat, aquesta desconeguda (2014), La Verge Maria, aquesta desconeguda (2015), Déu en les petites coses (2016), Cartes obertes (2017) and La pregària, aquesta desconeguda (2017).

Moix has been a member of Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (Association of Catalan Language Writers – AELC) since 2001.

Documentation and texts provided by the author.
Web page: Josep Miàs for AELC.
Translated by Julie Wark.

Andreu Moix i Camí neix a Barcelona l’any 1940. Estudia comerç en una acadèmia del seu barri, la Sagrada Família, i als quinze anys comença a treballar d’administratiu. Ben aviat, el seu caràcter inquiet i inconformista el porta a cercar noves orientacions. Es posa a estudiar peritatge mercantil i més tard música, assolint-ne el Grau Superior. L’any 1973 entra a treballar en una ONG i es trasllada, durant dos anys, al Camerun. De retorn a Barcelona és un dels fundadors del SIPAJ (Servei d’Informació i Promoció d’Activitats Juvenils), una de les primeres associacions de suport i assessorament a joves de casa nostra, i hi treballa fins a la seva dissolució. A la dècada de 1990 inicia la carrera de fisioteràpia a la Universitat Autònoma de Barcelona i, en acabar els estudis, obre un petit consultori. Interessat per la pedagogia de la salut, organitza diversos cursos, i atès l’èxit obtingut, es decideix a posar-los en paper a partir de l’any 1994.

A partir de 2012 el seu caràcter inquiet el porta a interessar-se per qüestions teològiques i espirituals. Entre els darrers llibres que ha escrit –utilitzant el pseudònim d’Ímac Xiom−, hi figura una col·lecció amb reflexions personals sobre aquesta temàtica, en la qual aporta pensaments propis, proposa preguntes i suggereix respostes amb un enfocament molt directe i divulgatiu.