Hermínia Mas

Hermínia Mas (Casserres, 1960) és poeta i narradora.

Ha guanyat premis de poesia, com el Miquel de Palol (1995), el Caterina Albert (1993) o el Tardor (2004). També n’ha guanyat de narrativa, entre els quals destaca el premi Folch i Torres (1999), que va obtenir per l’obra Ulldevellut, escrita conjuntament amb Josep-Francesc Delgado; una història amb rerefons ecològic situada al Berguedà del 1920 i que té com a protagonistes una noia i un os.

Els seus contes curts, aplegats sota el títol d’El secret de la persiana, tracten els problemes quotidians dels joves i dels adults: la pobresa, l’atur, les relacions amoroses, i ho fan sovint amb tendresa i humor.

Dels seus llibres per a nens, entre els més coneguts hi ha La girafa del coll curt, una història sobre la marginació i la integració, La bruixa que no sabia riure, o E-mail de Buenos Aires, una novel·la d’intriga que té com a protagonista una nena adoptada que va coneixent esdeveniments del seu passat.

La pell del pensament, el seu darrer recull de poesia, és un llibre sobre les emocions, sensacions i vivències d’una infantesa rural de finals dels anys seixanta en un marc gairebé desaparegut.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Bea Fernández i Carme Ros per a l’AELC.
Documentació: Arxiu personal de l’autora.
Fotografies: Arxiu personal de l’autora.

Castellano

Castellano

Hermínia Mas (Casserres, 1960) es poeta y narradora.

Ha ganado premios de poesía, como el Miquel de Palol (1995), el Caterina Albert (1993) o el Tardor (2004). También ha ganado de narrativa, entre los que cabe destacar el premio Folch i Torres (1999), que obtuvo por la obra Ulldevellut, escrita conjuntamente con Josep-Francesc Delgado; una historia con trasfondo ecológico situada en la comarca barcelonesa del Berguedà del 1920 y que tiene como protagonista una chica y un oso.

Sus cuentos cortos, reunidos bajo el título de El secret de la persiana, tratan los problemas cotidianos de los jóvenes y los adultos -la pobreza, el paro, las relaciones amorosas-, y lo hacen a menudo con ternura y amor.

De sus libros para niños, entre los más conocidos se encuentra La girafa del coll curt, una historia sobre la marginación y la integración; La bruixa que no sabia riure o E-mail de Buenos Aires, una novela de intriga que tiene como protagonista una niña adoptada que va conociendo sucesos de su pasado.

La pell del pensament, su última recopilación de poesía, es un libro sobre las emociones, sensaciones y vivencias de una niñez rural de finales de los años sesenta en un marco prácticamente desaparecido.

Es socia de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Bea Fernández i Carme Ros para AELC.
Documentación: Archivo personal de la autora.
Fotografias: Archivo personal de la autora.

English

English

Hermínia Mas (Casserres, 1960) is a poet and novelist. She has been awarded the 1995 Miquel de Palol Prize, the 1993 Caterina Albert Prize and the 2004 Tardor Prize for her poetry. Notable among the prizes she has received for her narrative work is the 1999 Folch i Torres Prize, awarded for the work Ulldevellut (Blackeye), which she wrote jointly with Josep-Francesc Delgado, a story with a background of ecological concerns and set in the Berguedà region, with a girl and a bear as its main characters.

Her short stories, which have been published under the title of El secret de la persiana (The Secret of the Slatted Blind), deal with the everyday problems of young people and adults: poverty, unemployment, amorous relations, frequently with tenderness and humour.

Among her children’s books, the best known are La girafa del coll curt (The Short-necked Giraffe), a story about social exclusion and integration, La bruixa que no sabia riure (The Witch Who Didn’t Know How to Laugh), or E-mail de Buenos Aires (E-mail from Buenos Aires), a thriller whose main character is an adopted girl who discovers a series of events from her past.

La pell del pensament (Thinking’s Skin), her most recent collection of poetry is about the feelings, sensations and experiences of a rural childhood at the end of the 1960s in a setting that has all but disappeared.

She is a member of AELC (Association of Catalan Language Writers).

Web page: Bea Fernández and Carme Ros for AELC.
Documentation and Photograph: Personal files of the author.
Translation: Julie Wark.

Biografia

Hermínia Mas i Marssenyach va néixer a Casserres (Berguedà) el 1960.
Ha viscut uns quants anys a Barcelona i actualment viu a la Garriga amb el seu marit i els seus dos fills.

És llicenciada en filologia catalana i especialista en autoaprenentatge i ensenyament del català com a llengua estrangera. Treballa com a professora en una Escola Oficial d’Idiomes.

Va començar escrivint poesia, però actualment la seva activitat literària s’ha diversificat i també escriu narrativa. Els darrers anys s’ha centrat especialment en el camp de la literatura infantil, segurament a causa del fet que els seus dos fills la inspiren i li donen idees.

Considera que tant els nens com els joves tenen dret a llegir bona literatura i això és el que intenta fer.

Tot i que actualment està més dedicada a la narrativa, la poesia impregna gran part de la seva obra, i trobem molts recursos poètics tant als seus llibres per a nens com per a adults o joves.

En poesia ha guanyat els premis Miquel de Palol (1995), Caterina Albert (1993) i Tardor (2004) i ha estat finalista dels Amadeu Oller, Vicent Andrés Estellés i Carles Riba. Els seus poemes han estat seleccionats a diferents antologies i revistes com Dels trobadors als nostres dies, Contemporànies, De mar a mar. Antologia de poetes catalans i portuguesos, Reduccions i Gest.

Així mateix, ha participat en alguns recitals i encontres poètics com el Segon encontre de poetes catalans i portuguesos (1995), el Seminari sobre traducció poètica de la Institució de les Lletres Catalanes, celebrat a Farrera de Pallars l’any 2002, el Seminari Paraula de Dona: Dones i literatura, organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Tarragona l’any 1997 i el Festival de poesia de Barcelona de l’any 2003.

Alguns dels seus poemes han estat traduïts al portuguès per Isabel Soler i Ana Hatherly, a l’anglès per Ann Force, i al rus per Maixa Oganissian.

En narrativa ha guanyat el Premi Folch i Torres (1999) per la novel·la Ulldevellut, escrita amb Josep-Francesc Delgado, i el Premi Ciutat d’Olot de narrativa infantil. Ha quedat finalista del Vaixell de Vapor amb Idriss, la noia del fil de seda, i del premi Edebé de literatura infantil amb E-mail de Buenos Aires.

Va col·laborar durant dos anys a la secció «el conte» del suplement dominical del diari Avui, on va aparèixer els contes recollits al volum El secret de la persiana.

El seu conte La bruixa que no sabia riure ha estat traduït al gallec, al castellà i a l’èuscar. E-mail de Buenos Aires també ha estat traduït al castellà.

Ha estat convidada a diferents escoles per parlar dels seus contes i també ha fet xerrades sobre els seus llibres per a clubs de lectura d’algunes biblioteques i per a alumnes d’ensenyament d’adults i d’escoles oficials d’idiomes.

Premis

  • Premi Caterina Albert (1993): El vent de les andanes.
  • Premi Ciutat d’Olot de narrativa infantil (1993): L’arpa de les mil cordes.
  • Premi Miquel de Palol (1995): La cala del desig.
  • Premi Folch i Torres (1999): Ulldevellut.
  • Premi Tardor de Poesia convocat pels Amics de la Natura de Catelló (2004): La pell del pensament.
  • La girafa del coll curt.

    Il·lustracions de Mercè Arànega.

    L’Ester és una girafa que té el coll més curt que les altres i per això les seves companyes la marginen una mica, fins que un dia tot canviarà…

    Un llibre per a primers lectors sobre la tolerància i l’acceptació de la diferència (a partir de 5 anys).

    Vincles

    Comentaris d'obra

    «Ulldevellut va guanyar el premi Folch i Torres de l’any passat, va ser publicat amb uns bonics dibuixos de Susanna Campillo a la Galera fa un parell de mesos i ja n’ha venut dues edicions. Com diria Teresa Duran, no hi ha llibres per a nens i llibres per a grans, només hi ha llibres dolents i bons i aquest és un d’aquests últims.»

    (Josep Maria Huertas. El Periódico, 5 de juliol del 2000)

    * * *

    [Idriss, la noia del fil de seda] «Viatgera apassionada, ha conegut els costums i les tradicions de pobles asiàtics, i els paisatges on aquests pobles viuen i creen llegendes. La que l’autora ens transmet és tendra i poètica. I rica com un pur conte oriental. És, al capdavall, una història d’amor, narrada en capítols breus, de continguda literatura.»

    (Miquel Rayó. Diari de Mallorca)

    * * *

    [Amb ungles lleus li esquinça…] «Mas ens ha travat un llibre àgil, desentès de retòriques buides, que incita a la relectura. La seva poesia no sap què és l’enfarfec perquè raja espontània i continguda alhora, sense noses, sense forçar res.»

    (Antoni Pladevall. Avui, 24 de setembre de 1989)

    * * *

    «E-mail de Buenos Aires és una obra farcida d’aclucades d’ull, de complicitats amb el lector. És un cant a la bellesa de la lectura.»

    (Toni Mata. Regió7, 24 de gener del 2004)

    * * *

    Un jurat format, entre d’altres, per Francisco Brines va atorgar al llibre d’Hermínia Mas (1960) el premi que ara es publica La pell del pensament]. La trajectòria de l’autora ha estat intensa des que guanyà l’any 1995 el premi Miquel de Palol, no només com a poeta, sinó també com a autora de contes infantils. L’atenció de La pell del pensament se centra a cercar el nucli viu, material o corpori, de l’essència del record. Mas fa una recerca incessant de la memòria personal a partir de l’experiència d’una infantesa rural en què són presents encara la rígida jerarquia familiar, els cicles acordats amb la natura i el descobriment del paisatge, de manera que la imatge dels camps de blat, molt reiterada en el llibre, esdevé la cinta que enllaça el present amb el passat.

    L’autora té una especial sensibilitat per recollir un món que queda empetitit en el poema com un joiell.

    (Susanna Rafart. Avui, 28 d’octubre del 2004)

    Antologia

    COM TARDES AL CORN D’OR

    Els somnis no acomplerts se t’apareixen
    com tardes al Corn d’Or: humits i densos.
    Puges al mirador i veus els vaixells
    que ja no has agafat, vogant pel mar.
    Et prens un te de poma, i d’allà estant
    sents el temps com un quadre impressionista.
    Voldries ser un punt lleu en el paisatge
    i no l’ull lluminós de la paleta.

    (D’El vent de les andanes, 1994)

    * * *

    LA DONA QUE MIRA

    És la dona que calla i sempre mira:
    Mira com passen els fills i se’n van.
    Mira com els veïns s’estimen al sofà.
    Calla quan el seu home arriba tard
    i duu alguna mentida rebregada.
    És la dona que va mirant la vida
    ben amagada rera les cortines,
    en va prenent bocins, els reparteix,
    i ella no gosa d’agafar-se’n cap

    (D’El vent de les andanes, 1994)