Relats d'humor que amaguen una crítica mordaç a la corrupció, a l'amiguisme i a altres actituds permeses socialment. La llengua dels contes és àgil, directa i col·loquial, però alhora plena d'ironies i amb una gran riquesa de matisos.

Hi trobem des del director general que no se sap ben bé què fa, fins al treballador que va pujant de categoria i és un inútil, la infermera que s'enamora d'un poeta gandul, la secretària que gaudeix d'un bon lloc gràcies al seu espectacular físic, el pobre paleta que es deixa ensarronar per una dona ambiciosa, o el boc expiatori que acaba pagant pel que han fet els altres.