Crítica literària o assaig Teatre Traduccions realitzades per l'autor/a Estudis sobre l'autor/autora

Josep M. Jaumà

Josep M. Jaumà (Reus, 1938). Traductor, professor i escriptor. Llicenciat en Lletres i Doctor en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona (1979).

Durant quinze anys fa de professor d’anglès de diversos instituts i de 1973 a 2006 exerceix de professor de literatura anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha viscut i ensenyat a Liverpool (1962-63), Bremen (1963-64), a la University of Illinois (1975-76) i a la Universitatea de Iasi (2003). Arran de la seva experiència docent ha publicat nombrosos llibres de text de llengua anglesa i diversos llibres d’assaig com Els meus instituts (1981, Premi d’educació Josep Pallach 1980) o La ciutat que volem (2003, amb Jordi Menèndez).

Així mateix, ha col·laborat en revistes especialitzades amb articles i ressenyes sobre traducció. Com a traductor de l’anglès ha estat guardonat amb el Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica en dues ocasions, 1991 i 2016; i amb el Premi de traducció poètica AEDEAN 2004. Alguns dels autors que tradueix són Larkin, Shakespeare, Robert Graves, Thomas Hardy, David Lodge, W.B. Yeats o Robert Frost. Pel que fa al teatre, escriu diverses obres representades a Sant Cugat, com Pedra i Sang (2005), i l’antologia Love in Shakespeare. Les 4 estacions de l’amor (2007).

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Guillem Molla per a l’AELC.
Fotografies: © amicsdepedraisang.org.

Castellano

Josep M. Jaumà Castellano

Josep M. Jaumà (Reus, 1938). Traductor, profesor y escritor. Licenciado en Letras y Doctor en Literatura Inglesa por la Universidad de Barcelona (1979).

Durante quince años es profesor de inglés de varios institutos y de 1973 a 2006 es profesor de literatura inglesa en la Universitat Autònoma de Barcelona. También ha vivido y enseñado en Liverpool (1962-63), Bremen (1963-64), en la University of Illinois (1975-76) y en la Universitatea de Iasi (2003). A raíz de su experiencia docente ha publicado numerosos libros de texto de lengua inglesa y varios libros de ensayo como Els meus instituts (1981, Premio de educación Josep Pallach 1980) o La ciutat que volem (2003, con Jordi Menèndez).

Asimismo, ha colaborado en revistas especializadas con artículos y reseñas sobre traducción. Como traductor de inglés ha sido galardonado con el premio Cavall Verd-Rafel Jaume de traducción poética en dos ocasiones, 1991 y 2016; y con el premio de traducción poética AEDEAN 2004. Algunos de los autores que traduce son Larkin, Shakespeare, Robert Graves, Thomas Hardy, David Lodge, W.B. Yeats o Robert Frost. En cuanto al teatro, escribe varias obras representadas en Sant Cugat, como Pedra i Sang (2005), y la antología Love in Shakespeare. Les 4 estacions de l’amor (2007).

Es socio de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Guillem Molla para AELC.
Fotografías: © amicsdepedraisang.org.

English

Josep M. Jaumà English

Josep M. Jaumà (Reus, 1938) is a translator, teacher and writer.

With an Arts degree and doctorate in Literature (1979) from the University of Barcelona, he worked for fifteen years as an English teacher in different secondary schools and, from 1973 to 2006, he taught English Literature at the Autonomous University of Barcelona. He has also lived and taught in Liverpool (1962 – 1963), Bremen (1963 – 1964), the University of Illinois (1975 – 1976) and at the Universitatea din Iasi (Alexandru Ioan Cuza University, Romania, 2003). He has published numerous text books on the English language and about his teaching experience, along with several essay collections, including Els meus instituts (My Secondary Schools, 1981 – winner of the 1980 Josep Pallach Education Prize) and La ciutat que volem (The City We Want, 2003 – co-authored with Jordi Menèndez).

He has also written for specialist publications with articles and reviews on translation. As a translator from English, he has been awarded the 1991 and 2016 Cavall Verd-Rafel Jaume Prize for Poetry Translation and the 2004 AEDEAN Prize for Poetry Translation. Among the authors he has translated are Larkin, Shakespeare, Robert Graves, Thomas Hardy, David Lodge, W. B. Yeats and Robert Frost. He has written several works for the stage, which have been performed in Sant Cugat, for example Pedra i Sang (Stone and Blood, 2005), as well as the anthology Love in Shakespeare. Les 4 estacions de l’amor (Love in Shakespeare. The 4 Seasons of Love, 2007).

He is an honorary member of Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (Association of Catalan Language Writers, AELC).

Web page: Guillem Molla for AELC.
Photographs: © amicsdepedraisang.org.
Translation. Julie Wark.

Biografia

Josep M. Jaumà i Musté neix a Reus el 1938. Llicenciat en Lletres, el 1979 es doctora en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la poesia de Philip Larkin, dirigida per Doireann MacDermott. Durant quinze anys és professor d’anglès de diversos instituts i de 1973 a 2006 és professor de literatura anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha viscut i ensenyat a dos instituts de Liverpool (1962-63), dos instituts de Bremen (1963-64), a la University of Illinois (1975-76) i a la Universitatea de Iasi, de Romania (2003).

Arran de la seva experiència docent ha publicat nombrosos llibres de text de llengua anglesa i diversos llibres d’assaig com Els meus instituts: Els Instituts de Batxillerat per dins i per fora (1981), obra mereixedora del Premi d’educació Josep Pallach 1980. Altrament, publica La ciutat que volem (2003, amb Jordi Menèndez), els dos volums José María Valverde, lector de Joan Maragall (2004-2005) i, amb Alexander Fidora, Les cartes de Dietrich Bonhoeffer des de Barcelona. La seva activitat crítica es complementa amb la col·laboració en revistes especialitzades com Quimera, Reduccions, Els Marges, Revista de Occidente i L’Avenç, on signa ressenyes i articles sobre traducció literària.

Entre d’altres, ha traduït de l’anglès autors com Philip Larkin, William Shakespeare, Robert Graves, Thomas Hardy, David Lodge, W.B. Yeats, Geoffrey Chaucer i Geraldine McCaughrean. En reconeixement a la seva tasca com a traductor de poesia, ha guanyat el Premi Cavall Verd de Traducció poètica 1991 per D’amor. Trenta poemes de Roobert Graves, el Premi de traducció poètica de l’Associació Espanyola d’Estudis Anglesos i Nord-americans 2004 per Gebre i sol de Robert Frost i ha estat finalista al Premi «Vidal i Alcover» de traducció 2004 concedit per l’Ajuntament de Tarragona per La Irlanda indòmita de William Butler Yeats.

Pel que fa al teatre, escriu Pedra i Sang: L’assassinat de l’abat Arnau de Biure al monestir de Sant Cugat del Vallès, obra publicada el 2005 però representada cada any la setmana de Nadal al monestir de Sant Cugat des de 2000. Les seves altres obres teatrals són també posades en escena al monestir de Sant Cugat. També escriu El màrtir Cugat (representada els estius de 2005 i 2006), El naixement (2006), Els dos Mahatmas (representat l’hivern de 2008) i una antologia de textos shakesperians traduïts (representats l’estiu de 2007) titulada Love in Shakespeare. Les 4 estacions de l’amor i estrenada per Emma Vilarasau, Joan Berlanga i l’Orquestra de Solistes de Sant Cugat.

El 2016 rep una menció especial al Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, i unes setmanes més tard, el Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica, ambdós per la traducció de l’antologia Irlanda indòmita. 150 poemes, de William Butler Yeats, publicada a Edicions de 1984.

Després de la lectura dramatitzada d'El màrtir Cugat, el 17 de juliol de 2005. ©amicsdepedraisang.org
Després de la lectura dramatitzada d'El màrtir Cugat, el 17 de juliol de 2005. ©amicsdepedraisang.org
Josep M. Jaumà, el 20 de juliol de 2006. ©amicsdepedraisang.org
Josep M. Jaumà, el 20 de juliol de 2006. ©amicsdepedraisang.org

Premis

  • Premi d’educació «Josep Pallach» (1980): Els meus instituts.

  • Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica (1991): D’amor. Trenta poemes, de Robert Graves.

  • Premi de traducció poètica d’AEDEAN (2004): Gebre i sol, de Robert Frost.

  • Finalista al Premi «Vidal i Alcover» de traducció de l’Ajuntament de Tarragona (2004): La Irlanda indòmita, de William Butler Yeats.

  • Menció especial als Premis Ciutat de Barcelona de traducció (2016): Irlanda indòmita: 150 poemes de W.B. Yeats.

  • Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica (2016): Irlanda indòmita: 150 poemes de W.B. Yeats.

  • Premi Miramar de la Institució Francesc de B. Moll (2024): a la trajectòria.
     

De l’anglès

  • CHARLES V STANFORD: Traducció de 7 poemes-cançons de Charles V Stanford per al XLI Concert de la Coral de la Mare de Déu de Montserrat, a Terrassa. 2007.
  • CHAUCER, Geoffrey; McCAUGHREAN, Geraldine: Contes de Canterbury [amb Joan Curbet]. Barcelona: Vicens Vives, 2000.
  • Diversos autors: Poesia anglesa i nord-americana contemporània [a cura de Sam Abrams]. Barcelona: Edicions 62, 1994. [Tradució de: 2 poemes de John Betjeman (p. 236-237), 1 de Gwendolyn Brooks (p. 304-305), 2 de Roy Fuller (p. 284-285), 1 de Malcom Lowry (p. 260), 3 d’Isaac Rosenberg (p. 134-137), 5 de Robert Graves (extrets de D’amor) i 2 de Philip Larkin (d’Aquí).]
  • ELIOT, T. S.: Poesia completa. Barcelona: Edicions 1984, 2021. 
  • FROST, Robert: Gebre i sol. Cinquanta poemes. Barcelona: Quaderns Crema, 2003.
  • GRAVES, Robert: D’amor. Trenta poemes. Barcelona: Edicions 62, 1991.
  • GRAVES, Robert: El país que he escollit. Cent-seixanta poemes. Port de Pollença: Edicions del Salobre, 2008.
  • HARDY, Thomas: Arbre talat. Trenta poemes. Barcelona: Edicions 62, 1995.
  • LANGDON-DAVIES, John: Home a la muntanya. Ripoll: Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 2016.
  • LARKIN, Philip: Aquí. Trenta poemes. Barcelona: Edicions del Mall, 1986.
  • LARKIN, Philip: «Cinc poemes de Philip Larkin», dins Quaderns Crema (Barcelona), núm. 6, 1982, p. 17-35.
  • LODGE, David: La caída del Museo Británico. Barcelona: Anagrama, 2000.
  • NABÒKOV, Vladímir: «El llarg poema de Vladímir Nabòkov», dins Foc pàl·lid. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 31-58.
  • SHAKESPEARE, William: Love in Shakespeare. Les 4 estacions de l’amor, 2007.
  • SHAKESPEARE, William: Romeo y Julieta [Traducció en vers blanc castellà, introducció, notes i estudi]. Barcelona: Vicens Vives, 1997.
  • TERRY, Arthur: «3 poemes d’Arthur Terry», Els Marges (Barcelona), núm. 77, 2005, p. 45-50.
  • YEATS, William Butler: Irlanda indòmita: 150 poemes de W.B. Yeats. Barcelona: Edicions de 1984, 2015.

Vincles

Comentaris d'obra

«Josep M. Jaumà m’escrivia tot dient-me que pensava emprendre una tesi doctoral sobre Larkin: jo li havia dirigit, o fingit dirigir, una tesina sobre John Donne, a l’època heroica en què la Universitat de Barcelona havia improvisat un programa de filologia anglogermànica comptant amb què els seus primers llicenciats podrien ser els seus primers professors. La tesi, en el seu moment, arribaria a bon port. S’hi manifestaven uns coneixements fins llavors inèdits en el nostre país, sobre la poesia anglesa moderna.»

(José M. Valverde: «Pròleg», dins Aquí: Trenta poemes. Barcelona: Edicions del Mall, 1986, p. 9)

* * *

«L’encàrrec d’escriure el text [de Pedra i sang], una mena de guió previ a l’obra, recau en Josep Maria Jaumà, professor de Filologia Anglesa de la UAB, on va dictar durant molts anys l’assignatura de Shakespeare, i mestre en vers, a través de les seves traduccions de poesia anglesa. Novell com a autor teatral, Jaumà pensa primer en el model de T.S. Eliot i la seva obra Assassinat a la catedral, però després d’alguns intents la seva creació deriva cap a l’escriptura en vers, que, segons el mateix Eliot, «és preferible perquè, primer és el mitjà ideal per expressar emocions i, segon, perquè el ritme del vers exerceix una especial influència sobre l’ànim de l’espectador sense que, aquesta és la seva importància, ell se n’adoni». Posteriorment, Jaumà entén que és Shakespeare, precisament, el millor dels exemples per construir el text i, amb aquest immens bagatge, reinicia l’escriptura del text que, a poc a poc, deriva fins Pedra i sang, amb el subtítol L’assassinat de l’abat Arnau de Biure al monestir de Sant Cugat del Vallès durant la Missa del Gall del 1350, i que després tindrà l’enunciat de tragicomèdia musical.»

(Eduard Jener: «Tradició i modernitat», dins Pedra i sang. Sant Cugat: Associació Amics de Pedra i Sang, 2005, p. 21)

Antologia

Escena 2

Berenguer de Saltells, els quatre monjos. Berenguer s’enfronta amb els monjos, que no li deixen veure l’abat.

BERENGUER (sol, adreçant-se al públic)

Permetin que em presenti: Berenguer de Saltells.
Potser no em reconeixen, però sóc veí seu;
vaig néixer prop d’aquí, fill d’una noble
nissaga de senyors, amos de mig Vallès.
Acabo d’arribar d’un llarg viatge,
de voltar terres i conèixer gent;
i a fe que m’ha agradat no haver de viure
en aquest cul de món! He volat lliure,
fent i desfent com m’ha vingut a pler
sense aturar-me fronteres ni lleis:
jo sol he estat la meva pròpia llei.
De gust hi tornaria, si no fos
per un petit inconvenient: la bossa
se m’ha quedat més orfe que un badall:
no hi queda un ral partit per la meitat.
I quan arribo a casa amb el bon fi
d’omplir-la i de tornar-me’n a envolar,
ara em trobo que el pare se m’ha mort
(ja me’n faig càrrec, ja: és llei de vida)
i, el que és pitjor, que m’ha desheretat.
Desheretar-me a mi, com és possible?
No ho puc entendre; que no sóc l’hereu?
Que no hi ha lleis, ni normes, ni justícia?
On anirà a parar aquest país nostre
si qualsevol pot fer allò que li rota
a l’hora de signar el seu testament?

COR DE MONJOS

El vostre estimat pare, Raimundus de Saltellis,
baró de grans virtuts, ple de mesura i seny,
passà els seus últims anys de vida entre nosaltres
pregant i treballant igual que un monjo més.

BERENGUER

I on ha anat a parar la meva herència?
Qui s’ha fotut al sac el que és meu?

COR DE MONJOS

Era tan generós, tan savi, tan prudent,
un home tan honrat i obert als altres,
que ens ho va deixar tot, al testament.

(De Pedra i sang. Sant Cugat: Associació Amics de Pedra i Sang, 2005, p. 33-36)

* * *

«La poesia de Philip Larkin significà un gir brusc des del llenguatge sobrecarregat de metàfores surrealistes dels anys cinquanta a Anglaterra (Dylan Thomas en fou el representant més destacat) al llenguatge del raonament, de l’argumentació, i també al més planer de la vida quotidiana. Sense trivialitzar-lo. Mantenint-lo dins unes formes elaborades i estrictes. I procurant, alhora, de no ofegar-lo ni encotillar-lo, guardant el seu to col·loquial i sovint punyent.

Jo he intentat de reproduir aquest joc, mirant de calcar –segons la dita de Valéry– son i sens: so i sentit. Delicat equilibri, necessari perquè no s’esbravi del tot la memòria dels versos.»

(D’Aquí: Trenta poemes. Barcelona: Edicions del Mall, 1986, p. 17)