Teatre Traduccions realitzades per l'autor/a

Lluís Hansen Fors

Lluís Hansen Fors (Barcelona, 1961). Dramaturg, traductor i professor. 

És llicenciat en Economia i Política per la Universitat de Barcelona i titulat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. L’any 1998 guanya el Premi de Teatre Josep Ametller amb Christophe, la seva primera peça teatral. A partir de llavors escriu diversos textos que són representats dalt de l’escenari i exerceix com a director escènic. Compagina la creació i la traducció literàries amb la tasca docent a l’Institut del Teatre, al Col·legi de Teatre de Barcelona i a la Sala Beckett – Obrador Internacional de Dramatúrgia.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

 

Pàgina elaborada per Cinta Paloma per a l’AELC.
Documentació: Biblioteca de l’Institut del Teatre i arxiu de l’autor.
Fotografia: AELC / Carme Esteve.

Castellano

Castellano Lluís Hansen Fors

Lluís Hansen Fors (Barcelona, 1961). Dramaturgo, traductor y profesor. 

Es licenciado en Economía y Política por la Universidad de Barcelona y titulado en Dirección Escénica y Dramaturgia por el Institut del Teatre de Barcelona. En el año 1998 gana el premio de teatro Josep Ametller con Christophe, su primera pieza teatral. A partir de entonces escribe diversos textos que se representan en el escenario y ejerce como director escénico. Compagina la creación y la traducción literarias con la tasca docente en el Institut del Teatre, el Col·legi de Teatre de Barcelona y la Sala Beckett – Obrador Internacional de Dramatúrgia.

Es socio de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Página elaborada por Cinta Paloma para la AELC.
Documentación: Biblioteca del Institut del Teatre y archivo del autor.
Fotografía: AELC / Carme Esteve.

English

English Lluís Hansen Fors

Lluís Hansen Fors (Barcelona, 1961), a playwright, translator, and teacher, has degrees in Economics and Politics from the University of Barcelona, and he also graduated in Stage Direction and Dramaturgy from the Barcelona Theatre Institute. In 1981, he won the Josep Ametller Prize for Theatre for his first play Christophe. Since then, he has written several works that have been performed on stage and has also worked as a theatre director. He combines writing and literary translation with teaching at the Barcelona Theatre Institute, the Barcelona College of Theatre, and Sala Beckett – Obrador Internacional de Dramatúrgia.

He is a member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Web page: Cinta Paloma for AELC.
Documentation: Barcelona Theatre Institute library and author’s personal files.
Photograph: AELC / Carme Esteve.
Translation: Julie Wark.

Biografia

Lluís Hansen Fors neix el 18 de desembre de l’any 1961 a Barcelona, ciutat en què creix. D’ascendència catalana i danesa —és net de Cèlia Suñol i Kaj Hansen, primer marit de l’escriptora—, es llicencia en Economia i Política per la Universitat de Barcelona (1984) i, alguns anys més tard, ja iniciat en el món del teatre com a actor amateur, obté el títol de Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona (1999), estudis en el marc dels quals rep una beca d’escriptura dramàtica a la italiana Escola Europea per a l’Art de l’Actor, a San Miniato.

S’estrena en la carrera dramatúrgica amb Christophe, que guanya el Premi de Teatre Josep Ametller l’any 1998. A partir de llavors escriu obra pròpia (Ecosistema, Fashion Feeling Music, Necessinat, No passareu!) i s’encarrega de fer les adaptacions i dramatúrgies de diversos textos que són representats dalt de l’escenari (Amor, prozac i dubtes; Això sí que és vida; Les dones sàvies). També tradueix peces teatrals d’escriptors en llengua francesa, exerceix com a director escènic en diversos espectacles, i és membre del Consell Assessor del Teatre Lliure la temporada teatral 2001-2002, sota la direcció de Josep Montanyès.

Fins a la seva jubilació, Hansen compagina la creació i traducció literàries amb la tasca docent en diverses institucions: és professor de dramatúrgia i escriptura a l’Institut del Teatre, on ocupa diferents càrrecs acadèmics, al Col·legi de Teatre de Barcelona i a la Sala Beckett – Obrador Internacional de Dramatúrgia.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual ha ocupat el càrrec de secretari entre el 2009 i el 2017.

Josep Maria Mestres i Lluís Hansen (1999). Fotografia: Ros Ribas.
Josep Maria Mestres i Lluís Hansen (1999). Fotografia: Ros Ribas.

Premis

  • Premi de Teatre Josep Ametller (1998): Christophe 
  • Premi extraordinari de Títol Superior en Art Dramàtic (1999)

Obres representades

  • Christophe, estrenada en lectura dramatitzada a la Sala Beckett de Barcelona el 1998.
  • Ecosistema, estrenada en lectura dramatitzada a l’Institut del Teatre de Barcelona el 1998.
  • Fashion Feeling Music, estrenada al Teatre Lliure de Barcelona el 1999.
  • Necessinat, estrenada en lectura dramatitzada a la Sala Beckett de Barcelona el 2000.
  • Amor, prozac i dubtes, estrenada a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega el 2001. [Adaptació lliure de la novel·la de Lucía Etxebarria Amor, curiosidad, prozac y dudas].
  • No passareu!, estrenada al Mercat de les Flors de Barcelona el 2003. [En el marc de la Tercera Marató de Monòlegs].
  • Això sí que és vida, selecció de peces de Hanoch Levin, estrenada a la Sala Beckett de Barcelona el 2003. [Dramatúrgia juntament amb Peter Gadish, dramatúrgia a partir de la selecció de peces de Khanoh Levin].
  • Les dones sàvies, de Molière, estrenada a El Maldà de Barcelona el 2016. [Dramatúrgia a partir de l’obra homònima de Molière].

Vincles

Comentaris d'obra

«L’escriptura d’en Lluís Hansen té dues virtuts per damunt de totes: l’elegància de la simplicitat i la densitat de les situacions que transcriu. No és en absolut una escriptura adolescent. És cert que en Lluís no és cap noiet i que té darrere seu una experiència professional (en altres terrenys no pas teatrals) i vital ja adulta, però això no vol dir res a l’hora d’escriure. Quan parlo d’escriptura «adolescent» no em refereixo tant a l’edat real de l’escriptor com a la seva maduresa estilística. Els seus diàlegs són concisos i ben dibuixats, com fets amb tiralínies; els seus personatges són aparentment freds com el glaç però amb profundes contradiccions i insatisfaccions; les seves situacions semblen banals en una primera lectura, però en realitat són plenes de sentiments complexos que les converteixen en radiografies cruels de la realitat.»

Sergi Belbel al pròleg de Christophe (1999)

***

«És un magnífic espectacle d’estil clown que respecta no tan sols l’argument sinó també part del text original, amb les seves màximes irrefutables, però que introdueix alguns detalls menys clàssics, com la tan actual qüestió de la llengua (Pompeu hi treu el cap), i que fins i tot juga amb la participació del públic en el 5 x 10, un joc sobre la demagògia que fa sucumbir qualsevol que tingués dubtes sobre la proposta. Si la dramatúrgia de Lluís Hansen és molt eficaç, la solvència gestual dels dos actors i, el més important, la claredat en la dicció —que tantes vegades trobem a faltar— són totals.»

Santi Fondevila ressenya Les dones sàvies. Diari Ara, 16 d’octubre de 2016. En línia.

Antologia

PRESIDENT: Hola, Gorriti.

PESCADOR: Hola.

PRESIDENT: Seu, seu si et plau.

PESCADOR: No gràcies.

PRESIDENT: Com vulguis.

(Silenci.)

PRESIDENT: Vull que escriguis un editorial al mateix Contrapunto retractant-te del teu diguem-ne article sobre aquell desgraciadet del port. Vull que diguis que el Comandant de l’autoritat portuària va actuar per iniciativa pròpia i que a hores d’ara ja ha estat rellevat del seu càrrec i em penso que convindràs amb mi que totes les forces de seguretat del país, des de la pròpia Comandància de Marina fins a l’exèrcit i la policia actuen en la més estricta legalitat i sota el control parlamentari. Som en una democràcia. (Pausa.) O potser no ho creus, tu, que som en una democràcia? (Pausa.) I en una democràcia que funciona cal evitar qualsevol provocació. Per això em penso que és molt convenient que un cop s’hagi difós aquest editorial marxis del país per una bona temporada.

PESCADOR: Sap perfectament que no ho faré.

PRESIDENT: No em provoquis. T’ho he demanat amb bones paraules.

PESCADOR: Posi’m a la presó, si vol, però sap perfectament que això no ho faré.

Ecosistema, p. 41 [manuscrit]

***

ELLA: No li truquis.

ELL (com si no la sentís): Un moment…

ELLA: Que no li truquis.

ELL: Ah, no? I per què?

ELLA: Perquè si heu dit —heu quedat, vaja— que ell ja et trucaria demà, doncs no trobo normal que ara tu li truquis. Deixa’l fer, potser no vol que li truquis. Si no heu quedat amb res, deu ser per alguna cosa, no?

ELL: Vols dir?

ELLA: És clar. Per què l’has de pressionar? Si vol trucar, ja trucarà, però no li truquem nosaltres! Què es pensarà?

ELL: Doncs que realment tenim ganes de veure’ns demà.

ELLA: I si ell no en té i t’ho ha dit per compliment?

ELL: Doncs que ho digui. Parlant la gent s’entén.

ELLA: Sí, però a vegades la gent parla perquè toca.

ELL: Però en Christophe, precisament ell, que ens tenim confiança, després de tot allò?

ELLA: No comencem, eh!

ELL: Molt bé, però reconeix que ens tenim confiança. O que ens l’hauríem de tenir.

ELLA: Justament. Pot ser que ell, per la confiança, s’hi vegi obligat quan no en té ganes. A vegades la confiança obliga més, no?

Christophe (1999), p. 30-31

***

ELLA: Com vols que l’estimi, ni que sigui així, després de tot el que em va fer?

MARE: Perquè saps perdonar.

ELLA: És veritat: sé perdonar; no li vull cap mal. Però no oblido. Perdono, però no oblido. I això no és rancor. I l’únic que demano és que tothom em deixi en pau, que prou feina tinc. A mi també em costa refer-me, sí, però com a mínim ho intento, i l’última cosa que necessito és que tu em vinguis a sermonejar que si he de tornar amb ell o que si ell deu estar patint i coses per l’estil. Jo també he patit, i ningú no m’ha ajudat. Ni tan sols tu.

MARE: Perquè no volies que t’ajudéssim.

ELLA: És igual. No t’ho retrec.

MARE: L’he vist plorar, a la presó, mentre em deia que t’estima i que et necessita.

ELLA: A mi també m’ho ha dit, mama, a mi també! Mira! (Treu d’una capsa un munt de cartes.) Mira! Totes les cartes que em va anar enviant des de la presó. I suposo que la bústia en torna a estar plena. Cada setmana m’enviava una carta. Cada setmana. I no hi ha hagut setmana que no m’hagi dit que m’estimava i que em demanava perdó i que només pensa en mi.

MARE: Ho veus?

ELLA: També quan m’humiliava em deia que m’estimava. I entre pallissa i pallissa també em deia que m’estimava. I entre cada «t’estimo», m’apallissava.

Necessinat, p. 19-20 [manuscrit]

***

ISMENE: És més fort que nosaltres, Antígona. És el rei. I tots pensen com ell, a la ciutat. Són milers i milers que ens rodegen, com un formiguer, pels carrers de Tebes.

ANTÍGONA: No t’escolto.

ISMENE: Ens escridassaran. Ens agafaran amb tot aquell munt de braços, aquell munt de cares i una única mirada. Ens escopiran a la cara. I haurem d’avançar entre el seu odi quan estiguem dalt del carro, entre les seves pudors, i les seves riotes ens seguiran fins al suplici. I hi haurà els guàrdies amb les seves cares d’imbècils, congestionats per culpa dels colls emmidonats, amb les seves mans acabades de rentar, la seva mirada tèrbola —que sents que encara pots cridar, mirar de fer-los-ho entendre, que són com gossos i que sempre faran escrupolosament tot el que els han dit, sense saber si està bé o està malament… I sofrir? Haurem de sofrir, sentir com puja el dolor, fins que arriba al punt en què ja no el pots suportar més; que s’ha d’aturar, però que tanmateix continua i puja encara, com un crit agut… Oh! No puc, no puc…

ANTÍGONA: Que bé que t’ho has imaginat tot!

ISMENE: Tota la nit. Tu no?

ANTÍGONA: Sí, és clar.

ISMENE: Jo, saps, no sóc gaire valenta.

ANTÍGONA (suaument): Jo tampoc. Però què hi fa!

Antígona (2017), de Jean Anouilh, p. 34-35. Traducció de Lluís Hansen